Zombificada: 'Santa Clarita Diet'

AVÍS: Aquest article conté spoilers, a més d’imatges força gràfiques de sang i fetge zombi.

Santa Clarita Diet és la darrera sèrie a incorporar-se a la cartera de produccions exclusives de Netflix. A mig camí entre Desperate Housewives, Bewitched i The Walking Dead, és una sèrie que prometia ser un revulsiu d’un panorama tant saturat com és el de les sitcoms, però malgrat un inici prometedor, amb idees fresques i una bona colla de sorpreses, acaba sent una sèrie enganyosament conservadora i que malbarata tot el potencial de la premissa inicial: la dona d’una família –nuclear, burgesa, acomodada- es converteix en zombi, i el que va passar després et sorprendrà.

Zombis i consentiment

1

El primer episodi és el millor de la sèrie, realment no cal rascar gaire. Nathan Fillion –Buffy, Dr. Horrible’s Sing Along Blog, Castle- fa una aparició estel·lar encarnant en Gary, personatge fet a mida per a l’actor, que reprèn la seva faceta de guapo extremadament odiable. En Gary és el nou company de feina de la Sheila –Drew Barrymore- i en Joel –Timothy Oliphant-, la parella protagonista, un agent immobiliari que és l’ideal platònic de la masculinitat tòxica: és agressiu, és un assetjador sexual i té la mandíbula perfecta.

Després de que la Sheila assumeixi la seva condició de no-morta –zombi no, zombi és pejoratiu-, passant per les millors escenes amb vòmit de pega des de L’Exorcista, decideix marxar de discoteca amb les amigues, perquè ara és impulsiva, sexi i atractiva –ja en parlarem més endavant d’aquest canvi. A en Gary, que casualment està a la mateixa discoteca, no és que l’hagi seguida des de la feina, no se li acudeix una altra cosa que refregar-li repetidament la pelvis, intentant seduir-la repetint el mantra de “i ara?”, “i ara?”, sense massa efecte.

2

És una escena brillant per l’estúpida i a la vegada verossímil que és. Tot i així, el millor és la resposta de la Sheila, que rebla “ah, sí, que refusis repetidament les meves negatives a les teves propostes sexuals m’excita molt”. És un dels millors moments de sàtira de la sèrie, moments que al cap d’uns quants episodis acabaran com el bo d’en Gary.

3

Si, el guió no acaba millor, tot i que en Gary no és l’únic personatge masculí que rep fort a aquesta sèrie. De fet tenim un ample ventall de comentaris sobre la masculinitat tòxica i sobre masculinitats alternatives. També tenim bromes sobre dones de la neteja llatines, però això vindrà després.

Nerds, porretes, immadurs i agressius

4

Malgrat el pes posat en Drew Barrymore a la promoció de la sèrie, Santa Clarita Diet té força poc a dir sobre les dones. No en va el creador de la sèrie, Victor Fresco, acostuma a fer sèries centrades als personatges masculins i al comentari de la masculinitat, tals com My name is Earl o Better off Ted. Aquesta és la mateixa tònica que recorre la sèrie de Netflix, on es fan comentaris força més interessants sobre la masculinitat que sobre la feminitat, tot i que com veurem més endavant, la feminitat monstruosa té un paper important a Santa Clarita Diet.

El primer tema que es tracta repetidament és el de la masculinitat tòxica. El Gary d’en Nathan Fillion no és ni de lluny el personatge masculí més repel·lent de la sèrie, aquest honor és per a en Dan –Ricardo Chavira-, un membre del cos dels shèriffs del municipi. En Dan és, sense cap ordre específic, extremadament agressiu, homòfob, racista, competitiu, incapaç d’expressar les seves emocions. Val a dir que aquest personatge no és un tractament particularment profund o subtil del tema: en Dan és l’antagonista principal de bona part de la sèrie, i el seu impacte a la vida dels que l’envolten és universalment negatiu.

Tot i així, en Dan és l’encarnació de l’expectativa social projectada sobre l’home, i un fil recurrent serà com el propi Dan es burla d’altres personatges masculins per tenir estils de masculinitat diferents al seu. Des de criticar al seu fill –un nerd d’aquells de llibre- per no ser sexualment actiu, fins a criticar a en Rick –l’altre vehí, un policia de Los Angeles encarnat per Richard Jones- pel fet de cuinar o tenir un jardí d’herbes aromàtiques. Però la masculinitat que més minvada es veu a la sèrie és la d’en Joel.

5

En Joel és dependent de la marihuana per enfrontar-se al seu dia a dia: ni es considera capaç de fer una feina extremadament competitiva, ni veu clara la seva situació a la vida, ni és considerat “prou home” per ningú que l’envolta. Tot plegat queda reflectit en diverses escenes en les que en Joel comenta els seus dubtes vitals amb d’altres homes, en particular en Rick, tot i que sempre després d’haver consumit drogues, perquè, efectivament, en Joel també és incapaç de comunicar les seves emocions als que l’envolten si no compta amb l’ajuda de substàncies. En Joel tot i així recupera la seva masculinitat a un episodi on assisteix a un lloc ple de mascles menys mascles que ell: una convenció sobre el paranormal.

6

Per a ser una sèrie que tracta la masculinitat tòxica com a l’enemic i reflexiona sobre la incapacitat dels personatges per satisfer les expectatives de la masculinitat normativa, a Santa Clarita Diet li encanten les bromes sobre nerds. De fet la sèrie no deixa passar cap oportunitat per criticar-los, refermant una idea tant verinosa com que no passa res per no ser prou normativament masculí sempre que tinguis a algú menys masculí a qui trepitjar impunement. Aquesta tònica de semblar tenir idees progressistes i després clavar-te les idees més ràncies i conservadores del món és, malauradament, habitual a la sèrie.

Escenes de matrimoni

7

Un dels camps clars on es veu aquesta ambivalència de la sèrie és a l’hora de retratar la vida en matrimoni. Tot i que la Sheila i en Joel no són una parella excessivament mal avinguda, i en la majoria d’episodis insisteixen a que els problemes es solucionen mitjançant comunicació i acord mutu, com a parella casada no podrien ser més tòpics: discuteixen constantment, totes les converses acaben degenerant en petits retrets i rancúnies, la passió s’ha perdut –fins que la Sheila es converteix en no-morta, com a mínim- i la relació amb la filla adol·lescent sembla treta d’un episodi de Médico de familia.

8

Santa Clarita Diet es converteix en una desfilada de tòpics: les dones de la urbanització on viuen la parella protagonista es dediquen a fer-se la vida impossible amb una manca de sororitat total, tots els criminals que apareixen són llatins o negres, la necessitat de matar i consumir a humans com a un al·legat a favor de la pena de mort “només pels que s’ho mereixen”, tots els protagonistes són blancs, i fins i tot l'única parella interracial que apareix a la sèrie és entre dona asiàtica i home negre. Tampoc falten els acudits sobre immigrants europeus xenòfobs, sobre demència senil o les dones de la neteja llatines amb accent de Ciudad Juárez. Dit i comptat, l’únic innovador que queda a la sèrie passats els primers capítols és la monstruositat de la protagonista. I fins i tot això és problemàtic.

La vagina zombi

9

Només veiem a la Sheila abans de la seva condició de no-morta uns escassos cinc minuts del primer episodi. Allà és la viva imatge del tòpic de la dona amargada: renya el marit, és manaire, té la libido pel terra i només es preocupa per comprar coses. Tot això canvia quan fa la seva transició a monstre –perquè se la caracteritza com a monstre, de fet la majoria del seu personatge es basa en aquesta tensió entre humanitat i monstruositat. De cop i volta, la Sheila té molta més energia, confiança en si mateixa, és simpàtica i ocurrent, té una libido que la desborda i comença a matar desconeguts i mutilar-los per menjar-se’ls. Es veu el problema, oi?

La sèrie remarca constantment que el que ha fet de la Sheila una persona més vibrant és la seva monstruositat. En particular, es ressalta el seu vigor sexual, associant la libido femenina a aquesta idea de monstre. Val a dir que l’única altra personatge femenina de la sèrie que es caracteritza com a sexualment activa és marcada com a inconscient, manipuladora i infidel... La imatge de la sexualitat -i fins a cert punt, l’empoderament- femenina a Santa Clarita Diet queda marcat pel seu caràcter monstruós i aberrant.

Poc més es pot dir, llevat que la sèrie no acaba d’aconseguir mai fer de la Sheila al seu costat més monstruós un personatge empàtic o amb una certa profunditat, sinó que simplement és literalment una boja desbocada devoradora d’homes –ara ja no sé si m’estic passant de paranoic, però la Sheila literalment només menja homes en tota la sèrie. Ja no sé si és un tic heteronormatiu o simplement mandra del guionista.

Resoldre qualsevol problema en trenta minuts

10

Amb tot, Santa Clarita Diet és una sèrie d’humor correcta però que en molts pocs moments aconsegueix sobrepassar la mediocritat. A aquesta sèrie de tics conservadors i rancis s’hi afegeix el poc carisma de les interpretacions: literalment en més d’una escena el to de veu dels protagonistes és d’estar llegint un guió, gairebé et pots imaginar les càmeres que tenen davant, la il·lusió de realitat es perd completament. Per a reblar el clau, cap dels personatges de la sèrie experimenta res semblant a un arc narratiu. Aquí tota la carn està posada al foc després del primer episodi, en una sèrie que té més vocació de sitcom eterna que no pas de narració tancada.

Aquesta vocació queda clara en un final de temporada precipitat, sense cap tipus d’impacte ni tancament de la trama i que ens retreu a aquelles comèdies de l’estil Family Matters on qualsevol problema o alteració de la rutina es solucionava en trenta minuts. El pretès cliffhanger de temporada resulta completament buit en una sèrie que té tant poc interès per les conseqüències de les accions dels seus personatges com per avançar una trama que es pot resumir en dos paràgrafs. Ja es veurà si tot això canvia a la inevitable segona temporada.

Totes les imatges © Netflix.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR