'Younger': sobrevivint entre millennials

Younger és l'última creació del productor Darren Star, conegut per sèries com Sexe a Nova York o Beverly Hills i basada en el llibre amb mateix títol escrit per Pamela Redmond Satran. Malgrat estrenar-se en 2015, la sèrie no va arribar a Espanya fins al 2017 a través del canal TNT, que actualment emet la seva quarta temporada.

Younger explica la història de la Liza (Sutton Foster), una dona de quaranta anys que va abandonar la seva carrera en la indústria editorial per cuidar la seva filla. Quan decideix reinserir-se al món laboral, la seva inactivitat durant els anys que va exercir de mare, però sobretot la seva edat, suposen un gran obstacle i li és impossible trobar feina, especialment en un món on joves a la vintena estan al comandament i no entenen per què va abandonar la seva prometedora carrera. Una nit, després que un noi molt més jove que ella, en Josh (Nico Tortorella), la confongui per una jove d’uns vint anys, la Liza decideix fer-se passar per una noia de 26 per així aconseguir un treball. La mentida funciona i la Liza aconsegueix entrar a l'editorial Empirical. Allà coneix a la Kelsey, interpretada per Hilary Duff, la que en el seu moment va ser la Lizzie McGuire, de qui copiarà com ser una millennial perquè la seva edat no sigui descoberta.

Liza (Sutton Foster), Kelsey (Hilary Duff) i Maggie (Debie Mazar)

Kelsey (Hilary Duff), Liza (Sutton Foster) i Maggie (Debie Mazar)

La sèrie té la premissa, dona de quaranta anys més que qualificada però discriminada per la seva edat, però no va més enllà. No obstant això, no és una sèrie que vulgui enviar un gran missatge, el seu objectiu, més que la crítica, és l'entreteniment. Younger és una sèrie lleugera i fàcil amb les típiques característiques d'una rom-com, triangles amorosos, els clàssics mal entesos i episodis que semblen desfilades de moda i fan que et preguntis com una noia amb una simple feina d'ajudant que amb prou feines pot pagar-se un pis pugui permetre's tal vestuari, alguna cosa així com el que ocorria amb la Carrie de Sexe a Nova York. Però aquests són, al cap i a la fi, els trets que fan atractiva a la sèrie.

D'altra banda, la sèrie tracta temes d'actualitat com la lluita feminista, però són presentats amb humor, de manare que, malgrat tenir presència, no es prenen amb serietat i es passa de llarg per ells. Per exemple, un escriptor arriba a l'editorial amb un llibre sobre feminisme i les seves experiències intentant posar-se en la pell de les dones, volent cobrar el mateix que elles o utilitzant pits falsos per donar de mamar. D'altra banda, el seu afany de no dominar o cosificar a la cap de publicitat d’Empirical acaba passant per alt les veritables idees i necessitats d'aquesta. Finalment s’adona que, per molt que ho intenti, mai podrà viure les discriminacions i injustícies que viuen les dones.

També hi ha certes picades d'ullet a la literatura actual, per exemple una sàtira no gaire bona d’en George R. R. Martin; encara que alguna que una altra fallada, com una definició no gaire encertada del que és la literatura chick-lit, definida com a literatura sobre adolescents terminals.

Liza i Richard Masur com a Edward L.L Moore, paròdia de George R. R. Martin.

Liza i Richard Masur com a Edward L.L Moore, paròdia de George R. R. Martin.

Finalment, la sèrie funciona també com una crítica als Millennials subratllant tot el que està malament sobre aquesta generació, com ara la superficialitat, la ignorància sobre generacions passades o la importància de les xarxes socials, ets el que publiques i per tant si no tens presència a les xarxes socials no ets ningú. Això és, al meu entendre, un retrat estereotipat. Les companyes a la vintena de la Liza són una caricatura portada fins a tal extrem que, com a Millennial, de vegades resulta més fàcil sentir-se identificat amb la Liza que, per exemple, amb la Kelsey. Younger retrata a una generació centrada en si mateixa que passa per alt temes de rellevància del moment social que estan vivint. El seu focus aquesta única i exclusivament en ells mateixos i en triomfar abans dels trenta. Ja us podeu imaginar on deixa això a la Liza, qui als quaranta anys està fent d'ajudant i escolta constantment burles de joves cap a la seva generació o cap a aquelles dones que van decidir abandonar les seves carreres per ser mares. Aquest últim és també un tema que rep cert protagonisme i que mostra la poca companyonia i comprensió que hi ha de vegades entre dones; ja que són aquestes les més crítiques amb la decisió que va prendre la Liza al seu moment. D'altra banda, es també una situació tractada estereotipada i erròniament, ja que la solidaritat entre dones és més real del que se'ns ha fet creure; anul·lar-la és una forma més de negar problemes com la falta d'igualtat o l'opressió.

El "cast" de Younger.

El "cast" de Younger.

La sèrie compleix el seu propòsit, entreté, i potser per això tingui l'èxit del que van gaudir les seves predecessores com Beverly Hills o Sexe a Nova York, en antena durant deu i sis anys respectivament. No obstant això, no crec que la mentida de la Liza tingui la suficient estirada com per aguantar tantes temporades, tenint en compte que la quarta es comença a fer repetitiva i que en el moment que ofereixin a l'espectador el que vol (descobrir completament la mentida, resoldre certs triangles amorosos) poc més tindrà per oferir.

Imatges de TVLand.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR