Xevi Solà: la marginalitat a través de la pintura

El treball del gran pintor gironès Xevi Solà és, a part d’extraordinari, inquietant. Ell mateix defineix la seva obra com una manera de narrar una història de terror amb colors pastel. Si ens endinsem a la seva obra, veurem un munt de referències a grans artistes. Amb els magnífics colors expressionistes à la Van Gogh i Edvard Munch, les figures humanes mig deformades à la Francis Bacon i el pop art à la Yue Minjun o Ai Wei Wei, Xevi Solà ens trasllada a un món únic i màgic.

La tècnica de l'artista és innovadora, original i impecable i, tot i que el seu nom és nou per a molts, fa anys que és reconegut internacionalment i compta amb una llarga trajectòria d’exposicions arreu del món i quatre premis artístics internacionals. La seva trajectòria mundial passa per Espanya, Alemanya, França, Noruega, Brasil i Taiwan, entre d’altres, i la seva agenda està plena de nous esdeveniments en els pròxims anys.

Les escenes d’en Xevi Solà gairebé sempre són davant d’una casa amb grans finestres des d’on algú potser mira l’escena, que normalment té algun element que ens descol·loca. Segons ell, la seva motivació per pintar neix de la necessitat de transmetre un missatge inquietant i un pèl morbós. A través de la seva virtuosa i innovadora tècnica, l’artista ens trasllada a la part fosca de la ment, i més concretament, al cerebel, la part que fa referència als impulsos animals com al sexe, la part pre-humana, la part amoral, més enllà dels valors humans del bé i el mal.

i287104489255319961._szw1280h1280_ i287104489269828058._szw1280h1280_ i287104489269828115._szw1280h1280_xevi-sola-serra_18

Un dels personatges recurrents a la seva obra és una noia casta i blanca, que tot i les seves intencionals postures sensuals, la seva complexitat l’allunya de la carnalitat. Aquesta figura és extreta directament de l’imaginari iconogràfic cristià medieval. A la vegada, l’expressió facial de la noia fa referència als màrtirs quan estan subjectes a terribles tortures. És una víctima de la societat, innocent i maltractada. A més, podem veure-hi marques de ferides a la seva pell en. En múltiples pintures veiem que la seva figura contrasta amb la dels homes, que solen ser corpulents i musculosos. El contrast entre el cos blanc i extremadament prim d’aquesta noia i els homes corpulents fa que encara ens doni més sensació de debilitat i fins i tot sembla que estigui a punt de desmaiar-se en qualsevol moment.

Les escenes  que recrea ens recorden a David Lynch, Edgar Allan Poe i Alfred Hitchcock i no és pas d’estranyar, ja que ell mateix els considera una referència per la seva obra que, a més, també tracta temes semblants. Els personatges d’en Xevi Solà ens parlen de la indeterminació, la bogeria i la marginalitat. Són personatges estrangers, són homosexuals, són dones maltractades, en resum, són el que considerem al marge de la societat estàndard occidental. Són el que la nostra societat no vol veure i amaga, el que “fa vergonya”, el que es considera desagradable i marginal. A la vegada és una crítica a la societat moderna i un crit per l’acceptació del que, fins ara, hem considerat marginal. El contrast de tons dóna més potència al seu missatge que crida per trencar amb els estàndards actuals. Al mateix temps busca provocar amb escenes que, per molt fosques i tenebroses que ens semblin, son part de la realitat que vivim.

Humor tràgic

Els quadres d'en Xevi Solà també estan impregnats d'humor negre, o com el mateix artista ho redefineix "humor tràgic". L'espectador es pot trobar en una situació incòmoda devant de la seva obra que barreja una tècnica impoluta amb un relat que en certa mesura ens fa "cómplices" d'escenes que provoquen rebuig. La barreja de sentiments dona a aquest sentiment d'humor tràgic o humor negre.

xevi-sola-serra_12xevi-sola-serra_11xevi-sola-serra_10xevi-sola-serra_07

La pintura i la fotografia

Una técnica que impregna l'obra de l'artista gironí son els angles extrets directament de la fotografía. Els quadres que pinta en Xevi Solà semblen fotografies fetes amb un objectiu angular o fins i tot amb un fish eye. Ell mateix considera que la part que més li interessa de la pintura és la part de l'avanguarda on s'ha de reinventar. Aquest aspecte li dona un to encara més cinematográfic a les seves escenes.
Un altre aspecte que connecta la seva pintura i el cinema o la fotografia és el fet que els personatges en moltes ocasions miren directament a la càmara o es troben en postures forçades com si estiguessin posant.

Imatges: Xevi Solà


T'agrada la nostra feina?

Alba J. Bagà

Comunicòloga audiovisual especialitzada en pedagogia audiovisual.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR