Wonder Woman i l'ocupació d'espais masculins

Wonder Woman és la primera gran producció protagonitzada per una superheroïna des d’Elektra (2005).

Per posar la dada en contrast, des de 2005 els superherois masculins de Marvel i DC han protagonitzat fins a 24 pel·lícules, sense tenir en compte els films corals com Avengers o Suicide Squad. Wonder Woman ha estat l'aposta des de l’Univers Estès de DC després del fracàs de crítica dels seus anteriors intents de plantar cara a l'Univers Cinematogràfic de Marvel. Aquest, per la seva banda, porta des de 2013 endarrerint la producció de Captain Marvel, la primera de les seves 26 pel·lícules protagonitzada per una heroïna. Des de Marvel asseguren que arribarà el 2019, tot i que a hores d'ara, qui ho sap.

Imatge promocional (WB)

Imatge promocional (WB)

 Trencant mites

L'estrena internacional de Wonder Woman ha batut rècords: és la pel·lícula dirigida per una dona que ha obtingut més beneficis en el seu cap de setmana d'estrena (100,5 milions de dòlars), en tota la història del cinema. I al contrari de Cinquanta ombres de Grey, l'estrena que posseïa l'anterior rècord, la fita a taquilla de Wonder Woman va acompanyada de l'èxit entre la crítica i el públic.

Segons els estudis d'audiències, el públic d'una adaptació cinematogràfica de superherois és típicament en un 60% masculí. Durant anys, Hollywood s'ha amagat darrere d'aquestes xifres per justificar la invisibilitat de la dona en el gènere d’acció i continuar repetint les històries masculines de sempre. Malgrat que la influència d'un 40% és més que transcendent, el públic femení ha estat considerat tradicionalment una audiència nínxol, per a la qual es produeixen productes considerats "femenins" en què se'ns pressuposa més interessades.

Públic a l'estrena de Wonder Woman (Statesman.com)

Públic a l'estrena de Wonder Woman (Statesman.com)

Pel·lícules com Els Jocs de la Fam han fet molt per trencar amb aquestes assumpcions res fonamentades, a més de desafiar un altre dels mites de Hollywood: que una pel·lícula protagonitzada per una o diverses dones mai dóna beneficis, perquè només la veuran dones. Es torna al de sempre: sota aquest prisma, les dones ens podem sentir identificades en les històries masculines, que són considerades universals, però els homes són incapaços d'empatitzar amb una dona. Wonder Woman demostra el contrari en els dos casos: el 52% del seu públic s'identifica com a femení, el 48% no.

Espais femenins

La cadena de cinemes Alamo Drafthouse va iniciar la setmana passada una campanya de màrqueting que s'ha convertit en viral: va organitzar a Austin (EUA) projeccions de Wonder Woman a les què només van poder assistir dones, i va donar tots els beneficis a Planned Parenthood (una ONG que lluita pels drets i la salut reproductiva de les dones). La resta dels 4.160 cinemes que la projectaven estaven oberts a tots els públics.

L'estrena de Wonder Woman als cinemes Alamo Dollhouse (Statesman.com)

L'estrena de Wonder Woman als cinemes Alamo Dollhouse (Statesman.com)

Per a sorpresa de ningú, la iniciativa va provocar la ira dels homes que es van sentir exclosos. Un d'ells va arribar a escriure-li a l'alcalde una carta hilarant ("Anomena alguna invenció d'una dona!", "No odio les dones. Odio la seva rampant hipocresia i la hipocresia del 'moviment de les dones'") en la qual amenaçava amb no visitar mai la ciutat si no organitzaven un esdeveniment només per a homes. Però no està sol en la seva agonitzant lluita contra "el sexisme de les dones": altres han denunciat a la cadena de cinemes que ho va organitzar. La seva resposta:

La de Wonder Woman no és la primera estrena comercial que ha estat oferida en espais exclusivament femenins. Com explica Charlotte Brunsdon a Films for Women (1986), a Londres es va organitzar alguna cosa similar per a l'estrena de Supergirl (1984) i va ser també un èxit. Però llavors no es va convertir en polèmica, ja que feia anys que era una pràctica regular en diversos cinemes independents de la ciutat, que van començar a organitzar sessions només per a dones. De la mateixa manera, es van fer projeccions exclusivament per a dones negres en el cas de pel·lícules com Black Girl (1966) o Emitaï (1971).

Superheroïnes a un gènere masculí

El cas de Supergirl i Wonder Woman és especialment rellevant, perquè tot i comptar amb superheroïnes femenines no deixen de formar part d'un gènere cinematogràfic considerat àmpliament un espai masculí, tant pels seus protagonistes com per les seves narratives hipermasculinitzades i el seu públic objectiu, format per homes.

L'heroïna d'acció ha estat àmpliament considerada des del feminisme com una potencial transgressió de les normes de gènere en el cinema, entre d'altres motius, pel significant de la seva ocupació d'un espai reservat per a històries i audiències masculines. L'heroi tradicional és un home dur, fort i assertiu, que performa seva hipermasculinitat a través de l'ús de la violència. És per això que part de la crítica, sobretot en les dècades de 1980 i 1990, va percebre heroïnes com Ellen Ripley o Sarah Connor com simbòlicament masculines. Tot i així, superheroïnes com Wonder Woman suposen una oportunitat de remodelar el cinema d'acció en si mateix, infiltrant-se en espais masculins i normalitzant la seva presència a la cultura popular en general.

Imatge promocional de Wonder Woman (WB).

Imatge promocional de Wonder Woman (WB).

Sovint, l'ocupació del protagonisme masculí per part de les heroïnes va acompanyada d'una apropiació feminista del debat públic. Va ser el cas de l'estrena de Mad Max: Fury Road el 2015, quan la pel·lícula va ser ràpidament declarada com a feminista per les comunitats de fans i els mitjans, tant especialitzats com generalistes. A Fury Road, la Furiosa ocupa el paper protagonista que fins llavors li havia correspost a en Max, posicionant-se com a líder a una saga amb una mitologia clarament masculina i subvertint els trops hipermasculins del gènere d'acció per reescriure'ls des del punt de vista de l'heroïna. La còlera que va desencadenar Fury Road entre el públic masculí, que va cridar al boicot de la saga, es repetiria quan la Rey va ser anunciada com a protagonista de Star Wars: The Force Awakens (2015), i el mateix per la Jyn a Rogue One (2016) tot i ser pràcticament l'únic personatge femení de tota la pel·lícula. Cal recordar també les hordes de senyors enfadats pel remake de Ghostbusters amb dones.

Fans a l'estrena de Wonder Woman.

Fans a l'estrena de Wonder Woman (Mashable).

Malgrat que casos així juguen a favor de debat feminista als fòrums públics, també demostren la preocupant presència misògina a la cultura popular. No només Wonder Woman, Furiosa o Rey lluiten per fer-se un lloc a un món masculí en què són vistes com a estranyes, també les fans i les feministes busquen ocupar part de l'espai cultural i social codificat com masculí i sovint misogin. La reacció que va provocar la sessió de Wonder Woman per a dones demostra que, si volem conquerir aquests espais, tenim molt camí per davant.

Imatge principal: Promocional de Warner Bros.


T'agrada la nostra feina?

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR