Wonder Woman: Diana, Steve, i l'amor per la bondat

Que Steve Trevor és un dels interessos romàntics més ben construïts i menys empalagosos dels universos cinematogràfics de DC i Marvel (DCEU i MCU) ja ho va argumentar en Marc en el seu article d’ahir. Tanmateix, considero que el rol del romanticisme tant en la relació d'Steve i Diana com en l'escena final de la pel·lícula és molt més discret del que sembla.

Chris Pine ha sabut llegir molt bé el personatge, ha entès quin és el seu rol i l’ha desenvolupat amb respecte i empatia. Això es veu reflectit no només a la pel·lícula, sinó també en les compareixènces públiques de caire promocional, on Pine s’ha presentat sempre com el suport de Gal Gadot, i no com a coprotagonista, demostrant que és conscient del valor del fim i que se sent còmode en la seva posició. Steve Trevor és una delícia: malgrat ser la connexió entre ella i el món dels humans, aquest rol mai es limita al d’interès romàntic. És gairebé com si la química entre els dos personatges fos accidental, i no inherentment lligada a la trama. Diana surt de Themyscira amb Steve Trevor, però en cap cas per Steve Trevor. El que la impulsa és el convenciment que la humanitat necessita la seva ajuda. Hi ha una guerra, i ella està disposada a aturar-la. És més, insisteix en què és el seu deure.

Font: dceumovies.tumblr

Font: dceumovies.tumblr

La relació entre l'Steve i la Diana va molt més enllà d'allò romàntic, i a la vegada no és tan profunda com ens han ensenyat a pensar l'amor entre heroi/na i interès romàntic ha de ser. És una relació sana, basada en el respecte mutu, i no ens l'intenten vendre com una gran història d'amor de transcendència extrema, sinó simplement com el que és, dos personatges que s'atrauen i expressen aquesta atracció de manera raonable i saludable. No hi ha cap tipus de dependència entre ells; la Diana fa el que li rota i el deixa de banda cada cop que li du la contrària, i el mateix fa l’Steve quan l’ocasió ho requereix. Steve Trevor és el primer humà que coneix, i n’aprèn molt d’ell, i no perquè ell activament agafi el rol de professor en cap moment, ja que Steve Trevor només li explica coses quan ella les pregunta. La Diana aprèn molt més observant l'exemple d’Steve i els seus companys que no pas perquè ells li inculquin res. La manca de mansplaining és refrescant.

Diana perd la fe en la humanitat (i en Steve Trevor) quan visita el poble destruït per la bomba. Consequentment, se separa d’ell, convençuda que la maldat que acaba de presenciar és tant responsabilitat d’ell com de l’Alemanya nazi. Malgrat això, Diana segueix buscant Ares fins que creu trobar-lo i el mata. Aquest moment està carregat de confusió i frustració per l’heroina, que per uns minuts ha d’assumir que tot el seu sistema de creences pel qual està disposada a matar i morir és una mentida. En aquesta escena tan delicada, Steve Trevor reapareix i Diana el torna a rebutjar. Enlloc d'insistir o dur a terme cap idiotesa heroica per guanyar-se la seva atenció i estima, ell es retira. La constant no interferència de l'Steve en els assumptes de Diana és una de les seves característiques més lloables.

ww5

ww51

Font: karaplusalex.tumblr

Font: karaplusalex.tumblr

La fortalesa de la Diana (el que fa que despertin els seus poders divins) no neix de l'amor romàntic. És significatiu que el que li passa pel cap en aquell moment és l'adéu de l'Steve, però no per provocar llagrimeta sinó per demostrar que és en aquell precís instant quan s'adona del que ha passat: la mort de l'Steve no ha estat accidental o en va, ha estat la culminació dels ideals que ha expressat i mantingut durant tota la pel·licula. El sacrifici no es presenta com el de l’heroi amb qui és inevitable comparar-lo, Steve Rogers, ja que Steve Trevor somriu abans de morir, i enlloc de dedicar el seu últim pensament en la Diana i en el que està inevitablement perdent, el que fa és sentir la joia absoluta de saber que per fi una acció seva pot realment canviar les coses i salvar a molta gent, que és quelcom que el personatge havia repetit en diverses ocasions.

Font: ruinedchildhood.tumblr

Font: ruinedchildhood.tumblr

El despertar del poder sobrehumà de Diana vé donat per la realització del sacrifici de l’Steve. La mort d’Steve Trevor demostra a Diana la grandesa de la compassió humana. Si un humà està disposat a morir per salvar a altres humans, vol dir que malgrat ser capaços de maldat, com argumenta Ares, també són capaços d’infinita bondat.  I si són capaços de fer això, em mereixen, i vull lluitar amb i per ells. Així doncs, no és pena ni ràbia el que li desperta els poders, sinó amor i admiració pel sacrifici del que són capaços els humans, un sacrifici i una lluita que ha vist demostrat en tots els seus companys de batalla.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR