Videojoc tròspid|'Shaq Fu'

Quan m’avorreixo m’agrada imaginar-me grans moments de la història de la humanitat:

La cara d’horror de tothom menys en George Lucas quan sonen per primera vegada les paraules “Jar-Jar Binks”.

El dia que Tommy Wiseau va descobrir què és el cinema.

El moment en què va semblar una bona idea fer una cinquena pel·lícula de Transformers...

El d’avui és un d’aquells casos de despropòsits que triomfen contra tota probabilitat, lògica o coherència: és el cas de Shaq Fu.

Poseu-vos en situació: són els anys noranta, els videojocs de lluita estan al seu màxim moment, Shaquille O’Neal està en el seu moment de màxim èxit esportiu i popularitat quan els seus músics preferits, els Fu-Schnickens, el conviden a participar en el seu nou single: What’s Up Doc.

Armilles de plomes amb samarretes de màniga curta i gorres de tweed amb boles de bàsquet amb la lletra superposada, els Fu-Schnickens tenen més flow que una convenció de copes menstruals. El primer esdeveniment que desencadena la catàstrofe és que el gimmick dels Fu-Schnickens, el seu gag que els dóna personalitat és que tots els integrants del grup tenen “Fu” al seu àlies. Sense esprémer-se massa les meninges, en Chip Fu, en Moc Fu i en Poc Fu decideixen donar-li el seu propi àlies a en Shaquille O’Neal, Shaq Fu.

A partir d’aquí, al bo d’en Shaq, que li agraden molt els videojocs, decideix gastar una part dels seus considerables ingressos en fer el seu propi Street Fighter. A partir d’aquí tot el que segueix és un despropòsit majúscul. Gent propera a en Shaq es posa en contacte amb Delphine Software International, una companyia amb una certa solera i que han donat grans clàssics del videojoc com Another World o Flashback, que sense cap ironia són reconeguts per la seva jugabilitat innovadora i per les seves animacions de qualitat cinemàtica.

Sabeu per què no són reconeguts a Delphine Software International? Pels jocs de lluita, perquè mai n’han fet cap. A partir d’aquí neix Shaq Fu, un videojoc amb una història que és una indigestió de Gremlins, Els Goonies i El Noi d'Or: en Shaquille està de camí a un partit de caritat a Tòquio quan és abduït per un avi amb un establiment que és mig tenda de remeis xinesos i mig dojo, que l’envia a una dimensió coneguda com el “segon món” on ha de rescatar el seu nét de les mans del malvat Sett-Ra –si, és una mòmia-, tal com preveu la profecia.

A partir d’aquí tot es desmadra amb el planter de personatges, que inclouen destacats com:

Estereotips de gènere i racials molt passats de voltes:

1

En Shaquille O’Neal dient-li a l’orientalisme fet personatge que a mi menos:

2

Una mòmia que juga a futbol americà:

3

Això ja no sé com descriure-ho:

4

He dit estereotips racials?

5

Està en desenvolupament la segona part, però mentre espereu que arribi aquesta nova agressió en forma de videojoc, podeu jugar a la primera legalment i de franc des de la comoditat del vostre navegador. O si no, podeu veure un vídeo del joc sencer:

Les imatges són propietat de Delphine Software International.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR