'La Bella i la Bèstia': ullals sexis i noies que llegeixen

Ja podem veure com Emma Watson interpreta Bella a la darrera adaptació de Disney dels seus clàssics.

Això m’ha fet revisionar la que va ser de sempre la meva pel·lícula preferida de la companyia amb esperit crític. L’únic que puc dir després de fer-ho és...

embarrassed

La Bella i la Bèstia va ser la primera pel·lícula d’animació nominada a millor pel·lícula als Oscars, amb raó. L’animació segueix sent espectacular, musicalment té una de les millors bandes sonores de Disney, la narrativa és ràpida i els personatges carismàtics. M’agradaria, però, que us animéssiu a revisar-la també i veure tant els aspectes positius i innovadors, com les escletxes que s’han obert amb el temps i que permeten veure certes problemàtiques amb la narrativa i el tractament dels personatges.

Bella, la primera princesa... feminista?

Quan Linda Woolverton va escriure el guió per a La Bella i la Bèstia ho va fer pensant en una heroïna feminista pels anys noranta. Admet que el seu guió va patir molts canvis a mesura que la pel·lícula es desenvolupava, i va haver que barallar-se per mantenir conceptualment algunes de les característiques de la protagonista.

Bella és un personatge nascut a la segona generació Disney. Quan, entre finals dels vuitanta i principis dels noranta es va produir un renaixement amb pel·lícules com La Sireneta, Aladdin o El Rei Lleó.

Bella és de les primeres, tot i que no la primera, heroïna Disney que no sospira per un home, llegeix compulsivament (Alicia ja ho feia als anys cinquanta), somia amb viure aventures (Wendy també volia viure aventures a Peter Pan) i les vol compartir amb algú que la escolti, una millora comparada amb l’Ariel, que està enamorada d’un noi que ha vist una vegada i amb qui no ha intercanviat ni una paraula perquè... bé, ella emmudeix per a poder-lo veure. Tot i així, la història de Bella té uns quants sotracs.

Beauty-and-the-Beast_Belle-Looking-at-Books-e1455045902438

Mmmm, teniu 'Crepúsculo'?

A l'inici de la pel·lícula, Bella fa quelcom impensable en una princesa Disney: refusa l’amor d’un mascle alfa, Gastón. També salva el seu pare de l’empresonament i després d’unes quantes mostres de maltracte verbal i físic -recordem que la Bèstia li ordena que sopi amb ell, li prohibeix menjar i es carda a hòsties amb els mobles d’una habitació perquè Bella ha desobeït les seves ordres- aconsegueix escapar. Finalment en un últim acte de semi-empoderament li planta cara i li retreu, mentre l’està curant, el seu mal geni. Aquí canvien les coses, perquè totes sabem com les dones podem canviar un home maltractador i agressiu amb la nostra vagina màgica i unes paraules ben dites.

Captura de pantalla 2017-03-16 a les 11.04.55

No em toquis la rosa

Ara imagineu-vos per un moment que sou Bella, per salvar el vostre pare de l’empresonament us heu ofert a substituir-lo, esteu empresonada en un castell, no podeu escapar i, recordeu que el vostre somni era viure boniques aventures. Per molt simpàtic que sigui el vostre carceller, no intentaríeu escapar? El fet que a Bella li agradi llegir tampoc es veu recompensat en cap acció enginyosa que podria realitzar gràcies al seu coneixement, senzillament en una afició que pot compartir amb la Bèstia. Bella és segrestada (Bèstia dolentot), Bella es posa en perill (llops) i és salvada (gràcies Bèstia). Bella és segrestada altre cop (Gastón dolentot) i altre cop és salvada (gràcies Chip), finalment, Bella s’enamora.

beauty-and-the-beast-Favim.com-545082

Bella és la que ha gaudit de popularitat en el merchandising de Disney, però narrativament el protagonista de la pel·lícula és la Bèstia. Ell és el personatge amb el arc evolutiu, el que finalment se’n adona que si estimes algú no el pots tenir empresonat (podem fer un aplaudiment irònic si us plau?).  El que evoluciona d’home amb mal geni que empresona pares i maltracta dones a home sensible, amable i pacifista. L’home que, finalment, després de ser amable i mostrar la seva gran... biblioteca, aconsegueix que la noia més simpàtica i guapa del poble s’enamori d’ell malgrat que és pelut i té ullals. Score.

Beast-Smile-disney-31219990-450-250

No és com les altres

Bella també cau en un tòpic constant en el gènere de ficció: no és com les altres noies. Això, que potser us podria semblar un compliment, en realitat no cau lluny del tòpic de la cool girl que ja hem esmentat.

Bella no és com les altres dones del poble, que o bé són mares o bé objectes sexuals superficials i estúpids. Com bé indica aquest article de The Mary Sue, aquesta accepció és una mostra més de sexisme benevolent. Pensem en les altres dones que tenen aproximadament la mateixa edat que Bella, les trigèmines del poble. Elles representen les altres, noies superficials, estúpides, que literalment gairebé es desmaien quan passa Gastón, ignorant els seus defectes evidents. També és interessant veure com aquestes noies porten roba més provocativa que Belle, ensenyant espatlles i una mica d’escot.

Captura de pantalla 2017-03-16 a les 10.55.01

Bah, totes les dones són iguals

El problema amb aquest trop és que dibuixa una línia imaginària entre dones, separant les dones “valuoses”, de la resta de dones, frívoles, superficials i ximpletes. Clarament aquest trop no promou la sororitat entre dones, també planteja el fet que una dona llegeixi com una excepció a la norma, fet que, no cal dir-ho, és absolutament fals.

Bella i bèstia són

S’ha parlat molt de la relació disfuncional de la Bella amb la Bèstia i de com la seva màgica relació s’acosta més al síndrome d’Estocolm que a un gran idil·li. La revisió obligatòria del clàssic m’ha fet veure que, realment, arriba a un punt a la pel·lícula en que la relació es veu força adorable. Bella no s’enamora d’ell a primera vista, com si fa l’Ariel o diverses princeses Disney prèvies a aquest personatge, si no que la relació es forma amb el temps (mai s’especifica el temps real que passen junts, una setmana? Un mes? Uns dies?), la Bèstia és un personatge que pot ser estimable sense arribar a la perfecció irreal d’Eric de la Sireneta o Philipp de la Bella Dorment, aportant un carisma que els altres prínceps no tenen.

giphy

De fet, la relació és adorable des del moment en que ella és rescatada fins al final del mític ball amb el vestit groc. Abans, ell és un personatge controlador, agressiu i criminal (sí, el segrest és un crim). Just quan acaba el ball se'ns torna a recordar com espectadors que en realitat ella és una presonera. Recordem la escena en que ell li pregunta si ella és feliç i, en contestar que troba a faltar al seu pare, en comptes d’oferir-se immediatament a acollir-lo al castell, però aquesta vegada ambdós com a convidats i no presoners, li ofereixi el mirall màgic (skype) per a que el pugui veure. Ja sabem que tenir als sogres a casa és un pal, Bèstia però, coi, tens un castell molt gran per perdre’l de vista.

Captura de pantalla 2017-03-16 a les 11.19.46

Estàs empresonada en un castell i trobes a faltar al teu pare? Skype!!

La subversió del tòpic romàntic en el que és el príncep qui allibera a la princesa d’una maledicció amb un petó s’aplica aquí, quan és l’amor de la Bella la que allibera a la Bèstia de l’encanteri al que ell i els seus serfs estan sotmesos. Bella manca, però, de les escenes heroiques de les que gaudeixen els prínceps que rescaten a princeses, des de enfrontar-se amb un drac, com a La Bella Dorment, a empalar a un pop gegant com a La Sireneta.

La bellesa és a l'interior

M’agradaria poder parlar amb la fetillera que maleeix a la Bèstia. Imagino que la conversa aniria així: en primer lloc senyora, el nen té onze anys, em sembla que és una mica massa convertir-lo en un senyor pelut, en segon lloc, era necessari també maleir a tots els seus serfs? En tercer lloc, una lliçó sobre superficialitat no hauria d’acabar amb l’acceptació del seu propi cos i no la seva transformació? I quin mèrit té enamorar-se de la noia més guapa del poble?

Captura de pantalla 2017-03-16 a les 10.57.47

Senyora, crec que no ho ha pensat massa bé això

Un dels problemes d’aquest plantejament és que, des del inici, s’indica clarament que el problema de la Bèstia no rau tant en la seva aparença física sinó a la seva personalitat. Quan empresona Bella i els serfs intenten que la sedueixi (còmplices de segrest) no paren de repetir que controli el seu geni. Bella no està interessada en el paio més guapo del poble per la seva personalitat, en cap moment es mostra a l'heroïna com algú superficial. Per tant, el fet que ell no sigui bell no és un problema vital a l’enamorament.

Bèstia té imperfeccions que, com hem esmentat, l’allunyen d’altres prínceps de la Disney, això el fa a parts iguals interessant i problemàtic. Bella, d’altra banda, és com les altres princeses Disney, és a dir, perfecta: és guapa, és sensible i és amable, és més, és la més guapa del poble I ES DIU BELLA, PER L’AMOR DE DÉU. Seria interessant que a una pel·lícula on es parla de la bellesa interior no repetissin fins a la sacietat com de bonica és la protagonista.

Captura de pantalla 2017-03-16 a les 10.53.47

Aquest és un trop molt comú al cinema, l’home lleig amb dona guapa: Els Picapedra, Scott Pilgrim vs the World, Family Guy, Big Bang Theory, Modern Family... És el cos de la dona el que ha estat objectivat pels mitjans de comunicació, és el cos de la dona el que és invàlid sexualment i poc representat quan no és heteronormatiu. M’agradaria veure una pel·lícula de Disney amb una protagonista que no caigui als cànons heteronormatius. Al cas contrari en tenim dues ja, La Bella i la Bèstia i El Geperut de Nôtre Dame, ¿Quan ens diran que la bellesa de les dones també és al interior?

Gastón i el mascle alfa

El millor per el final (no és ironia), si hi ha quelcom que crec que distingeix La Bella i la Bèstia de les seves predecessores és la construcció del antagonista. Fins ara, els grans èxits del gènere Disney amb “princeses” (Blancaneus, la Bella Dorment, Alícia, la Sireneta...) gairebé sempre comptaven amb una antagonista femenina, normalment sexualitzada i, siguem clars, la versió “alliberada” de la seva contrapart benigna. Una revisió d’aquests clàssics fa que veiem amb certa simpatia a Úrsula, Malèfica, fins i tot a la madrastra, per ser dones que representen un apoderament poc comú a la època. Gastón és un antagonista que, amb el temps, provoca cada vegada més rebuig.

gaston-assetjament

Gastón és com Joffrey a Joc de Trons, ens encanta odiar-lo. La construcció de l'antagonista és ideal per veure tots els aspectes negatius d’una masculinitat tòxica. Gastón és fort, és àgil, sap lluitar, és un caçador i és pelut, Gastón és envejat i admirat per tots els homes, és l'exemplar perfecte de masculinitat heteronormativa. Gastón és el paio que et demanaria una foto sexy al Tinder i en negar-te t’engegaria a la merda, probablement també t’enviaria una foto del seu penis. Gastón és un antagonista que no ha passat de moda, pàgines com #ByeFelipe ens mostren que al món encara existeixen Gastons.

gaston-porta

#BYEFELIPE

Gastón mostra la seva faceta d’assetjador sexual a l'inici de la pel·lícula, es sent amb dret sobre Bella i no es pot ni imaginar una negativa per la seva part. Evidentment a una pel·lícula per a nens no es podia mostrar la part fosca d’aquest tipus de comportament, però totes sabem el perill d’un Gaston a la vida real. En el moment en què ella el rebutja, aconseguir-la es converteix en part de la caça. Gastón vol forçar Bella a què es casi amb ell, Gastón és més perillós que una poma enverinada.

mine

És significatiu com, en comptes de patir ostracisme com altres antagonistes Disney, s’emfasitza com Gastón és reverenciat i admirat per tot el poble, com ell és el model a seguir mentre que a Bella se la ignora completament. En aquest cas la pel·lícula dibuixa un retrat acurat no només del masclisme a nivell individual sinó social.

Adaptació al 2017

És fàcil veure els errors en una pel·lícula de fa gairebé vint anys. Serà interessant veure com adapten la narrativa a un feminisme contemporani i si es solucionen els problemes relacionals entre la parella protagonista o si serà un calc de la versió original amb personatges de carn i ossos. Els directors tenen l'oportunitat de transformar a Bella en una heroïna que mostra no només la seva amabilitat si no també la seva intel·ligència, també podrien transformar la Bèstia d'un segrestadora i maltractador a una opció real de parella romàntica.


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR