'Twin Peaks' recap: part 13

La Part 13 continua just on la 12 ens va deixar (cosa que no seria destacable en cap altra sèrie), però que, a Twin Peaks, ja és molt. I una mica de tot: en Bob segueix cometent crims per un cantó, en Dougie segueix desubicat i els habitants de Twin Peaks estan condemnats a repetir les seves trames una vegada darrera l'altra.

Veiem en Dougie i els Mitchum, acompanyats per les dones làmpara, continuant la seva celebració. Els regals que porten no es limiten al cap d'en Dougie, sinó que també arriben a la Janey-E i en Sonny Jim (que juga amb el seu regal al ritme del Llac dels Cignes). Tothom està orgullós d'en Dougie, mentre aquest continua poc més que conscient, com si d'una paròdia cruel del trop de la Mary Sue es tractés. A l'Independent descriuen les seves aventures com ja no gracioses, sinó patètiques: "Com una tortuga de cap per avall que mou les potetes esperant la mort". Però la mort no arriba. El company d'en Dougie, a qui li han encarregat el seu assassinat, és incapaç d'enverinar-lo, i cau de genolls davant seu demanant-li perdó i confessant tots els seus crims.

myellenficent2

myellenficent.tumblr

Parlant de morir, en Bob visita els seus amics mafiosos, buscant en Ray, a qui tortura per aconseguir informació d'en Phillip Jeffries. En Ray confessa que la seva missió era posar un anell al dit d'en Bob un cop mort (per tal de tornar el cos al Black Lodge), perquè té alguna cosa a dins que Jeffries vol. Malauradament i per sorpresa de ningú, no ho aconsegueix, i és el seu cos el que acaba arribant-hi (un cop allà, l'anell emet un so vibrant que ens recorda al de l'hostal dels Horne). És curiós veure els mafiosos observant l'escena des d'un pantalla gegant, com si d'una pel·lícula es tractés. Entre ells, Richard Horne, que es mira en Bob amb cors als ulls.

myellenficent.tumblr

myellenficent.tumblr

La policia de Las Vegas, una paròdia de si mateixos, descobreixen que en Dougie, en Cooper i en Bob són la mateixa persona i ho descarten per inversemblant.

Al Double R, descobrim que tots els homes de Twin Peaks són uns tristos perdedors que segueixen enamorats de les mateixes dones de la sèrie original. I elles segueixen repetint les seves relacions abusives amb criminals. És com si a Twin Peaks el temps no pasés: atrapats i condemnats a repetir els errors del passat durant trenta anys (m'atreveixo a apuntar que el cicle es pugui trencar amb el retorn d'en  Cooper? No.).

En Bobby i l'Ed sopen junts mentre la Norma parla amb la seva parella, un home de negocis preocupat per la manca de marge de beneficis del restaurant. La Nadine i el Dr Jacoby finalment es troben, i hi ha espurnes. A més a més, esmenten que l'última vegada que es van veure, fa set anys, va ser el dia d'una gran tempesta. Els silencis tensos indiquen que alguna cosa va passar aquella nit.

Mentrestant, l'Ed menja sopa tot sol a la gasolinera (igual que la Sarah Palmer beu sola veient els mateixos pocs segons de boxa en repetició), cremant un trosset de paper mentre els crèdits finals li passen pel damunt, en el que és una meravellosa i miserable metàfora de la seva vida.

myellenficent.tumblr

myellenficent.tumblr

Pel que fa a l'Audrey, una part de la crítica sembla coincidir en la idea que les seves escenes ens fan pensar que segueix atrapada dins del coma. "Pararàs de jugar o he d'acabar amb la teva història també?" és la línia, dita pel seu marit (o no) Charlie, que més ens crida l'atenció. Què vol dir? És una pista a favor de la teoria que l'Audrey viu en una realitat paral·lela, atrapada, com en Cooper, fora del seu cos? "Sento que estic en un altre lloc", ens diu "que sóc algú altre, en algun altre lloc". Perduda, confusa, no sap anar fins a la Roadhouse, i passa de violenta i plena d'energia a vulnerable i dèbil.

specialagentaudrey.tumblr.

specialagentaudrey.tumblr.

L'escena musical, a la Roadhouse, s'entrellaça amb la idea de Twin Peaks com a Purgatori. En James cantant la ridícula cançó que havia assejat amb la Maddie i la Donna a la sèrie original ens pot estar indicant que, efectivament, el temps no passa a Twin Peaks, i que en James també segueix atrapat en el passat. A falta de Laura, Maddie i Donna, una dona que no coneixem plora veient l'actuació.

simpsonspeaks.tumblr.

simpsonspeaks.tumblr.

Imatge destacada: FlipBoard.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR