'Twin Peaks, el Retorn': recap

Les dues primeres del total de divuit hores que composen el nou Twin Peaks ens han deixat amb... moltes preguntes. Trobàvem a faltar veure televisió, no entendre res en absolut, i voler-ne -necessitar-ne ferventment, de fet,- més. Lynch i Frost han tornat a les nostres petites pantalles (al 2017, l’expressió és encara més acurada: mòvils, tablets i pantalles d’ordinador s’uneixen a la tele tradicional com a opcions on consumir la sèrie que va marcar la dècada dels norata) petant-ho tan fort com sempre.

Ai, els infidels que van gosar dir que el model Lynchià estava obsolet! Que massa sèries havien pres el mantell de’n Cooper, l’Audrey i companyia i que aquest estil ja no deixaria amb la boca oberta a ningú! Twin Peaks torna a ser aquí, i no només han tornat els seus icònics personatges, sinó que ho ha fet amb històries noves que s’alimenten de, i amplien, la trama original. Els dos nous capítols no han resolt cap de les qüestions amb les quals els fans més madurs han estat rumiant durant els últims vint-i-cinc anys (cap sorpresa aquí), sinó que n’han originat encara més. Avui, repassem el millor i el pitjor de “Twin Peaks, el Retorn: parts 1 i 2”. Alerta, spoilers!

vlcsnap-2017-05-23-11h29m41s730

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Comencem molt forts. Black Lodge. Blanc i negre al més pur estil Eraserhead. El gegant -que surt als crèdits com a "??????"- i en Cooper. Un missatge misteriós: "Escolta els sons" diu el gegant. "Ara està a casa nostra. No tot es pot dir en veu alta. Recorda, 430. Richard i Linda. Dos pardals d'un tret."

"Ho entenc", diu en Cooper. Tot seguit, desapareix.

Benvingudes a Twin Peaks.

Nous personatges i vells esperits malignes

En Bob, que fa vint-i-cinc anys que habita el cos d'en Cooper, ha estat duent una vida de disbauxa, crim i estètica de camioner delinqüent dels vuitanta que no tenen res a envejar a les d'en Leo Johnson. La seva escena d'introducció és tota una declaració d'intencions. Ja sabiem que en Bob era malvat i terrible, però veure'l amb la cara d'en Cooper fa mal. Una cosa és clara: en Bob no té cap intenció de tornar al Black Lodge, i si no hi torna no queda clar què passarà amb en Cooper, que n'ha estat expulsat. Destaquem l'accidentada trucada de'n Bob a en Phillip Jeffries (David Bowie).

En Bob sembla ser l'element central que agrupa el present i el passat, les trames del Black Lodge que recuperen el que vam aprendre d'ençà de l'assassinat de Laura Palmer i els nous crims protagonitzats per personatges nous. Dos cossos, un sospitós que ha somiat però no recorda el crim i relacions il·lícites entre personatges, l'home que encarrega una feina a una dona misteriosa a través del seu secretari... tot això és massa semblant a la trama dels Martell de la segona temporada com per ignorar-ho.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

La famosa caixa de vidre. Lynch torna a la càrrera amb un dels seus recursos preferits: les caixes misterioses. No entenem el funcionament de la caixa de vidre, no sabem què fa ni qui n’ha ordenat l’observació. Són amics, com Briggs, a la recerca d’aliens? Són enemics? És una metàfora de la relació buida entre els espectadors i la televisió? La trama romàntica barata que acompanya la seva aparició ens recorda una de les característiques més inquietants de la sèrie original: la fusió d’allò gastat i tòpic amb allò radicalment aliè.

Els personatges que protagonitzen aquesta escena semblen trets d’una pel·lícula de terror de les de les tardes a TV3. Tracy, no baixis al garatge! Tracy, hi ha llocs millors on treure’t els sostenidors en companyia! Però no, la Tracy i el noi a qui paguen per observar la caixa (tenies literalment UNA feina, nano) tenen altres coses en ment, i eé clar, passa el que passa, esperits alienígenes es materialitzen i els assassinen brutalment. Hi ha qui diu que el cos que s’entreveu a la caixa és en Cooper, però no hi estem d’acord. La teoria d’una de les nostres col·laboradores és que podria tractar-se de l’escultura blanca del Black Lodge.

Feliços retorns i emocionants adéus

El primer personatge que retrobem és el Doctor Jacobi. No sabem per què està vivint acampat en un bosc, ni per què necessita aquests estris per cavar, però trobàvem a faltar les escenes de vint minuts on no passa res.

L'altre retorn és el dels germans Ben i Jerry (sí, com els dels gelats). En Jerry no ha canviat en absolut, aparentment, però en Ben sí: l’evolució del personatge a la segona temporada s'ha mantingut en tots aquests anys. Però on és l’Audrey? Moltes ens la vèiem sent la CEO de l’empresa familiar, però sembla que per descobrir on és i què ha fet  en els últims anys, haurem d’esperar una mica més.

La Lucy i l'Andy segueixen junts, i veient-los, és com si el temps no hagués passat. El seu fill Wally (MICHAEL CERA?) ara ja té 24 anys. Tenim ganes de conèixer-lo. Pel que fa a la Sarah Palmer, ningú la pot jutjar per portar la vida fatal. Bebent i fumant mentre mira un documental d'animals on dues lleones es mengen un bisó que encara està viu. No només no sembla afectada per la violència de les imatges, sinó que n'està fascinada. Interessant.

I finalment, a la Roadhouse (Bang Bang Bar), hi retrobem en James i la Shelly. D’aquesta escena en vam aprendre dues coses: la Shelly té una filla, la Becky, i en James va patir un accident que li va deixar seqüeles. Qui és la parella de la seva filla i perquè no se’n fia la Shelly? Quin accident va patir en James i quines conseqüències va tenir? Es miren així perquè són vells amics o hi ha alguna cosa més entre ells? On és en Bobby? I la Donna? Sabem que Lara Flynn Boyle no ha participat en aquesta nova temporada, però no sabem res del que li ha passat al seu personatge. Va morir a l’accident amb en James? Està de vacances a Hawaii? Viu en un castell com la cantant Enya, mantinguda per la seva germana? Què li va passar a en Leo? Preguntes, preguntes!

Catherine E. Coulson, la Log Lady. Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Catherine E. Coulson, la Log Lady. Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

“Bona nit, Margaret”. La conversa entre en Hawk i l’estimadíssima Log Lady, en la qual ella transmet el missatge del seu tronc, va ser el moment més emocionant de la nit. Catherine E. Coulson, visiblement dèbil a causa del càncer, va deixar-nos poc temps després de gravar les seves escenes. L’icònica Log Lady ens diu adéu, però el seu record perviurà en la memòria col·lectiva per sempre. El tronc ens envia un missatge: “Alguna cosa s’ha perdut, i tu l’has de trobar. Té a veure amb l’agent especial Cooper. La manera de trobar-ho està relacionada amb la teva herència cultural. Això és un missatge del tronc". En Hawk, sheriff en funcions, torna al bosc on tants anys abans van anar en Harry i en Cooper. Allà, entreveu el Black Lodge. Al telèfon, la Log Lady s'acomiada: "Hawk, observa amb atenció. Estic massa dèbil per venir amb tu, però passa per casa. Tinc cafè i pastís. Siusplau, explica'm el que passi".

El Black Lodge

A l’interior del Black Lodge, en Cooper duu un pin de l'FBI a la solapa de l’americana que no duia en l'escena anterior. “És futur o és passat” planteja en Mike, segons abans de donar pas a la Laura Palmer.

vlcsnap-2017-05-23-12h24m18s120

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

"Ja pots marxar", diu ella. En Cooper està confós, i nosaltres, a casa, plorem. "Estic morta, i tot i això, visc", confessa la Laura just abans de treure's la cara, darrere la qual hi ha una llum blanca.

La Laura es mira a en Cooper com dient “Ara tot està més clar, oi?”. En Coops decideix deixar-ho estar i opta per una altra pregunta: “Quan puc marxar?”. Com a resposta, la Laura s’aixeca i, repetint una de les icòniques escenes originals, li fa un petó i li xiuxiueja a l’oïda la resposta. O alguna altra cosa, no ho sabem. Després d’això ella desapareix entre crits, absorvida per una força superior (els aliens?!). El Cooper es queda sol amb en Mike, qui el porta davant d'una mena d’arbre amb un cervell/boca. “Jo sóc el braç”, diu. Segons Tristam Fane Saunders, crític del Telegraph, el personatge no ha estat mai humà, sinó una representació corpòria del braç que va perdre en Mike. I mira, què voleu que us digui, arribats a aquest punt, ja ni ho qüestiono. I si heu continuat llegint i heu arribat fins a aquí, vosaltres tampoc.

El braç-arbre-cervell-amb-boca anuncia que en Bob ha de tornar al Black Lodge perquè en Cooper en pugui marxar.  I si no és així, què passarà? Perquè en Bob no sembla gaire convençut per aquest pla. “253”, diu l’arbre, i jo m'ho apunto a la llista de números, obsessivament, com si pogués reconstruir el puzzle de la ment de David Lynch. L'arbre li diu que marxi, però en Cooper no troba la sortida. A qui sí que es troba és a en Leland Palmer, qui li demana que trobi a la Laura. QUÈ VOL DIR AIXÒ? En Cooper acaba trobant-se un altre braç-arbre-cervell-amb-boca que pot o bé ser el mateix d’abans però enfadat, o el seu doppelganger. El braç crida “no-existent” i expulsa a Cooper del Black Lodge. Vam entendre que això significava que el no retorn d’en Bob implica que en Cooper no té un cos -el seu cos- per ocupar, i que torna a la nostra realitat d’alguna altra manera. O no. Potser flotava en el no-res per sempre… l’escena següent desvetlla aquests dubtes: en Cooper apareix a la caixa transparent (us ho he dit, que era pels aliens!) i tornem enrere a l’escena de la Tracy i el seu nòvio. Després d'uns segons en què el meu cervell es bloqueja per la confusió, en Cooper torna a ser absorvit per una massa negra atemporal. And scene.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Twin Peaks ens deixa amb molts interrogants i amb moltes ganes de més -i d'alguna resposta, siusplau. El material nou, plantejat com un llargmetratge de divuit hores i dividit en parts d'una hora cadascuna, s'emetrà cada diumenge a la nit. Les teories al seu voltant, noves i velles, tornen a estar d'actualitat. És un gran moment per ser fan de Twin Peaks.

?????????????????????????????????????????????????? Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

?????????????????????????????????????????????????? Font: fotograma. Twin Peaks. Showtime.

Imatge de portada: fotograma de la sèrie.

Gràcies per la seva col·laboració a l'Amanda i la Bunyu.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

2 comments

  1. Joan Gerard 29 maig, 2017 at 12:31 Respon

    Bona ressenya, mil preguntes per respondre.. tinc curiositat per la vostra opinió de les escenes amb nuus femenins. Se’m fa extrany pensar que Lynch ho faci servir com a reclam.. deu ser això de refregir tòpics en circumstàncies extranyes?

    • Francesca Blanch Serrat
      Francesca Blanch Serrat 29 maig, 2017 at 16:43 Respon

      Hola Joan! Moltes gràcies pel teu comentari. M’agrada que em facis aquesta pregunta, li he estat donant voltes jo també, i vaig decidir no adreçar-la, de moment, a les ressenyes setmanals. Penso que és molt més interessant escriure un article només centrat en això, posant en paral·lel el Twin Peaks antic, el nou i les seves pel·lícules (que tela). Estic d’acord amb tu, no veig a Lynch fent servir el nu femení com a reclam. Si fos així, l’escena de la Tracy estaria gravada de manera diferent, i no amb ella a un racó del pla. A més a més, el que veiem mentre es despulla és la mirada d’ell. És el male gaze personificat, i ridiculitzat, fins i tot (el pla s’intercal·la amb imatges de les càmeres que hi ha a la sala). És sexualitzada? Sí, però no ens atrau, és massa crua. Pel que fa a la Darya, em recorda a les escenes en llenceria de la Laura i la Ronette abans de morir. És una fetitxització de la vulnerabilitat femenina? Pensa que dona que veus en llenceria, dona que acaba morint cruelment. Per mi, no hi ha res d’atraient en les escenes de llenceria, i per tant, les interpreto com Lynch duent el trop a l’extrem fins que queda tan fora de lloc que du a l’espectador a qüestionar-lo. Aquesta és la meva visió. La de l’Amanda, la meva col·laboradora, és que una dona nua o en llenceria és inqüestionablement un recurs dirigit a una audiència masculina i cisheterosexual, i per tant, cauen en el trop de la dona objecte sexualitzada. Potser sí, potser sóc jo que li dóno masses voltes i que tinc massa fe!

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR