'Tsundere', 'yandere', 'kuudere': arquetips femenins i relacions tòxiques a l’'anime'

Els termes tsundere, kuudere, yandere i d’altres similars emergeixen del fenomen del moe a la cultura popular japonesa, que designa aquells personatges que aixequin passió entre els seus admiradors mitjançant una barreja, ja de per si bastant qüestionable, d’infantilització i sexualització. La conseqüència d’aquesta corrent va ser l’aparició de diferents tipus de moe, que van de fetitxes més o menys innocents com les noies amb ulleres fins a d’altres més problemàtics com les noies animal –que deshumanitzen la dona- o les minyones –que la converteixen en servent de l’home.

El següent pas lògic era convertir en fetitxes ja no les característiques físiques sinó les actituds.

Tsundere, kuudere, yandere i d’altres similars s’han convertit per als espectadors d’animació japonesa i lectors de manga en sinònims de diferents estereotips relacionals. Tots aquests termes contenen la segona síl·laba dere, que podem traduir molt aproximadament com a enamoradís o afectuós, que ve precedida d’una altra síl·laba que condiciona la segona. Essencialment, ens trobem davant d’una sèrie de termes que normalitzen i fins i tot fetitxitzen una sèrie d’actituds relacionals tòxiques.

Val a dir que hi ha multitud de termes derivats d’aquest dere, però a aquest article només examinarem l’impacte dels tres més habituals. Abans de parlar-ne, també paga la pena especificar que aquests termes no s’assignen a la relació entre dos –o més- personatges sinó a la parella pretesa pel protagonista en cada cas. Així, tots aquests termes es converteixen en designadors de les potencials parelles d’un protagonista que en molts casos és poc més que un vehicle per a la projecció de l’espectador, pretesament mascle i heterosexual.

Tsundere: l’abús com a mostra d’afecte

Neon Genesis Evangelion (c) Gainax

Neon Genesis Evangelion (c) Gainax

Probablement tsundere sigui el terme dels que discutirem que més fortuna ha tingut dins del món del manga i l’anime. Tanmateix, també és potser el més problemàtic per la sèrie d’idees sobre les relacions interpersonals que perpetua.

El personatge tsundere és aquell que pretén denegar la seva afecció vers al protagonista mitjançant una actitud desagradable, fins i tot bel·ligerant, però que eventualment es mostra, sempre en secret, com a amorós vers al protagonista, al que ha desitjat des del principi. El terme es popularitza mitjançant videojocs del gènere simulador de cites, però personatges amb aquestes característiques apareixen tant enrere com a Lamu, el 1978, tot i que la tsundere per excel·lència és Asuka de Neon Genesis Evangelion (imatge), sèrie on es van examinar arquetips com aquests portant-los a les seves últimes conseqüències i evidenciant que són poc menys que dinàmiques d’abús.

L’arquetip de tsundere presenta una sèrie de problemes: abans que res, és una mostra de la cultura de la violació. Fins i tot l’abús més violent i el refús més clar són, pel personatge tsundere, una forma d’expressar el seu amor, perpetuant l’estereotip clàssic de la noia que “es fa la difícil”. Tanmateix, la idea que s’ha de patir abusos i humiliacions per tal d’assolir la plenitud d’una relació romàntica és una idea increïblement perversa que aquest estereotip normalitza i fins i tot estableix com a desitjable.

Kuudere: indiferència absoluta

Neon Genesis Evangelion (c) Gainax

Neon Genesis Evangelion (c) Gainax

Si el personatge tsundere és intens i fins i tot violent en el seu rebuig del protagonista i les seves mostres d’afecte, el kuudere és absolutament fred i indiferent. Això si, sempre ocultant un amor profund pel protagonista, com tots els arquetips de dere.

El pragmatisme i la fredor dels personatges kuudere habitualment és fruit de circumstàncies dramàtiques. La seva indiferència, tot i així, amaga un anhel cap al protagonista, que tràgicament són incapaços de comunicar per si mateixos i que s’ha de revelar mitjançant l’acció del protagonista.

Trobem de nou l’exemple paradigmàtic d’aquests personatges a Neon Genesis Evangelion, on si l'Asuka és agressiva i feréstega, la Rei Ayanami (fimatge) és una mostra perfecta de kuudere. Es diria que la Rei no té cap tipus d’expressió emocional, és una nina de gel.

L’arquetip de kuudere és problemàtic per raons diferents al de tsundere, tot i que de nou sigui un arquetip que pren tota l'agència en la relació a la dona, que es veu limitada a ser un objecte passiu per a les afeccions del protagonista. A més a més d’aquesta caracterització de la indiferència com a mostra d’afecció oculta, l’arquetip de kuudere converteix en fetitxe la manca absoluta de comunicació.

Yandere: amor psicòtic

Mirai Nikki (c) Studio Asread

Mirai Nikki (c) Studio Asread

L’arquetip de yandere és el que més clarament resulta aberrant de tots els tres examinats aquí. El personatge yandere, en comptes d’amagar la seva afecció darrere d’una façana, és aquell que resulta obertament afectuós com a manera d’amagar una psicosi violenta i possessiva. Aquests personatges aparenten ser completament inofensius i en certa manera funcionals, però oculten una cara absolutament violenta, arribant a matar al seu interès romàntic o a qualsevol altre personatge que considerin rival per l’afecció del protagonista.

La noia yandere és un arquetip relativament recent, però per raons que sincerament em resulten inconcebibles és extremadament popular. Un bon exemple de yandere és Yuno Gasai de la sèrie Mirai Nikki, que arriba a matar a diverses ‘rivals’ per l’amor del protagonista i fins i tot a empresonar i deixar invàlid al protagonista al més pur estil de Misery de Stephen King. Resulta poc necessari aturar-se a examinar per què aquest arquetip resulta pervers, però entre les raons extremadament aparents podríem dir que perpetua la idea d’amor possessiu i excloent, a més a més d’erotitzar el maltractament físic i psíquic.

Tora Dora! (c) J.C. Staff

Tora Dora! (c) J.C. Staff

En conclusió, podem veure que aquests arquetips són problemàtics de maneres diferents però que a través d’ells discorre un fil comú: l'eliminació de l’agència de la dona en les relacions amoroses. Lluny de donar una visió sana i madura de les relacions interpersonals –tot el sana i madura que es podria esperar que fos una relació entre adolescents, com a mínim-, aquests arquetips perpetuen idees extremadament lesives sobre les relacions amoroses. Cal ser conscient de les problemàtiques que presenten i, si més no, ser-ne crítics per a vetllar per una representació de les relacions interpersonals més sana i madura als mitjans que consumim.

Totes les imatges (c) dels seus respectius propietaris.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR