Tres raons per les quals 'Crazy Ex-Girlfriend' no és una romcom més

Avís: aquest article conté spoilers lleugers (no fonamentals en relació a la trama) sobre la sèrie Crazy Ex-Girlfriend.

Partim d'una premissa clara: Crazy Ex-Girlfriend és una de les sèries més refrescants llançades en els últims anys. I sí, ho sé. Partir d'una tesi tan absoluta no és comuna, però no hi ha millor manera de presentar aquesta sèrie estrenada el 2015 per la cadena americana The CW (i disponible a Netflix per a Espanya). Escrita i produïda per Rachel Bloom, Crazy Ex-Girlfriend és una romcom (comèdia romàntica) musical en la qual ens posem en la pell de Rebecca Bunch, una jove advocada d'èxit a Nova York. Si bé Rebecca sembla tenir una vida de somni, la veritat és que navega diàriament entre aigües de solitud i ansietat; o almenys, fins que un dia decideix traslladar-se a West Covina (una ciutat de l'estat de Califòrnia) amb la finalitat de retrobar-se amb el seu amor d'adolescència, Josh Chan. Si la premissa de la sèrie us sembla boja, no patiu: no fa més que complicar-se.

CEGNewsBusters

Font: NewsBusters.

Com la sinopsi dóna a entreveure, Crazy Ex-Girlfriend es caracteritza per una trama atípicament rocambolesca, amb Rebecca intentant en cada episodi acostar-se al seu adorat Josh de maneres cada vegada més eixelebrades. La narrativa, no obstant això, va molt més allà de les anades i vingudes del seu personatge principal: i és que Bloom s'assegura que la seva sèrie agrupi un elenc de personatges variats en tots els sentits de la paraula, subvertint de forma rotunda les nostres expectatives sobre rols en romcoms, identitats queer o personatges secundaris. Avaluem aquests aspectes i vegem com, efectivament, Crazy Ex-Girlfriend és una sèrie mereixedora d'atenció mediàtica.

Rebecca Bunch, o com rebentar el concepte de la romcom

Caracteritzat per una perpètua fascinació envers en Josh, el personatge de Rebecca Bunch no es limita merament a reproduir arquetips essencials del gènere romcom -en el seu lloc, els il·lustra de forma tan hiperbòlica que cau irremeiablement en la paròdia. I és que canviar de feina i de ciutat per un amor del passat és, literalment, el seu pla menys xocant. A mesura que els episodis avancen, Rebecca socialitza amb –i queda captivada accidentalment per– la seva nòvia, València; s'intenta embolicar amb el seu millor amic, Greg, per posar-lo gelós; o s'infiltra al seu pis, solament per citar alguns exemples. Boges com puguin semblar aquestes trames, la focalització de la sèrie –sempre propera a Rebecca, però mai prou com perquè perdem la nostra neutralitat– ens permet sentir una certa simpatia pel seu enamorament, però també ens adonem que les seves contínues anades i vingudes no són, en absolut, sanes.

CEGTellTaleTV

Font: TellTaleTV.

La naturalesa exagerada de la sèrie revela una clara moralitat: perdre l'oremus per una persona que clarament passa de tu –i que, a més, has idealitzat al llarg dels anys– solament pot causar-te un mal psicològic. Els guionistes, per tant, estableixen un diàleg amb els espectadors a través de Rebecca, donant-los a entendre que, encara que les seves ocurrències siguin divertides de veure, clarament la seva romantització de les relacions no deixa de ser la conseqüència d'una construcció social. Crazy Ex-Girlfriend utilitza el grotesc com a teràpia de xoc per desmuntar els arquetips de tota comèdia romàntica, permetent-nos simpatitzar amb la protagonista però, al mateix temps, veure la seva idealització tossuda de l'amor com un advertiment.

Secundaris no tan secundaris

Malgrat que gran part de la sèrie se centra en els rocambolescos plans de Rebecca, si alguna cosa caracteritza Crazy Ex-Girlfriend és la diversitat de personatges i com cada un d'ells té les seves pròpies trames, dotant a cada episodi d'un caràcter coral i diversificant les seves narratives més enllà del mer romanticisme. Personatges com Josh, València, Darryl (el cap de Rebecca) o Greg tenen els seus propis problemes, i la sèrie canvia d'angle freqüentment per mostrar-nos les seves ansietats. Dins d'aquesta tendència a dimensionalitzar als personatges secundaris, un cas que vull comentar amb especial detall és el de Paula, la companya de treball i amiga de Rebecca que li ajuda a planejar les seves estratagemas per apropar-se a Josh.

CEGMashable

Font: Mashable.

Paula és una secretària de quaranta anys i de complexió mitjana que, a més de ser una aliada lleial per  a Rebecca, inconscientment desenvolupa una addicció als problemes de la seva amiga, submergint-se en ells per així maquillar el seu propi buit, tan professional com emocional. Al principi de la sèrie, Paula té tota la pinta de ser la clàssica sidekick (personatge secundari que ajuda al principal) mancat de profunditat i amb una funció merament narrativa. Tanmateix, la sèrie s'encarrega de desafiar aquesta expectativa en aprofundir en una de les seves trames més boniques.

Mitjançant l'exploració dels seus propis problemes, Paula obté una subtrama pròpia que la deslliga de Rebecca i ens fa veure-la com un personatge de dret propi. Per exemple, en un episodi Paula està més descontenta que mai amb el seu matrimoni i considera ser infidel: no solament és una trama atípica en una romcom, en tractar la insatisfacció d'una relació consolidada, sinó que a més normalitza la sexualitat de Paula–una dona que, en una altra sèrie, hauria estat asexualizada i relegada a un rol de cartró. Aquest aspecte ha estat comentat per l'actriu mateixa que dóna vida a Paula, Donna Lynne Champlin:

«[Paula] és tridimensional. Té els seus problemes. Té la seva pròpia família, la qual no s'esmenta solament de passada. Està dedicada als seus fills i al seu marit. I crec que l'aspecte més important de Paula és que es mostra sexualitzada. […] Normalment si hi ha una dona sidekick, la dona protagonista és sexualitzada i cerca l'amor, i la secundària solament hi és per fer un rol asexual» [i].

Aquest, doncs, no és el cas de Paula, que es mostra com qualsevol altra dona de la seva edat i físic, amb ambicions i desitjos igual que Rebecca. També se'ns convida a descobrir les seves ansietats professionals, revelant-nos a una dona frustrada que no va poder complir el seu somni d'estudiar dret i que descobreix que mai és tard per realitzar els teus somnis: novament, Crazy Ex-Girlfriend ens sorprèn amb un enfocament molt atípic –i, ni què dir, positiu– per a un personatge com Paula, promovent un patró narratiu que hauria de ser perfectament normal i seguit per més sèries.

Una mirada queer

Finalment, un altre aspecte força positiu de la sèrie és el seu tractament de la bisexualitat i l'homosexualitat –un tema que la nostra redactora Francesca Blanch ja va comentar en el seu article sobre bisexualitat als mitjans. Crazy Ex–Girlfriend es caracteritza per tenir diversos personatges de sexualitats no normatives i, sobretot, per representar aquestes sexualitats amb la normalitat amb la qual haurien de ser tractades sempre. Un exemple d'aquesta representació és Rebecca mateixa, la qual desenvolupa una atracció sexual cap a València en un episodi i no té cap dilema a l'hora d'explorar-la. Un altre cas interessant és el del seu cap, Darryl, que descobreix als seus cinquanta que és bisexual i comença una relació amb White Josh –amic de Josh i a qui s'assembla bastant, d'aquí el seu peculiar malnom–: si bé Darryl se sent incomodat i confús a primeres, fet que podríem atribuir a creences generacionals, no triga a acceptar les seves preferències i enorgullir-se d'elles.

Tant els descobriments de Rebecca i Darryl com la naturalesa amb la qual White Josh revela que és gai –dient-ho de forma completament casual– aporten una perspectiva molt normalitzadora que contrasta amb altres sèries en les quals ser queer encara resulta una aventura artúrica. Encara que descobrir noves preferències sempre involucra una fase d'autoconeixement, la sèrie s'encarrega d'enfocar-ho com alguna cosa normal que no ha de condicionar la nostra percepció dels personatges; aportant un patró molt refrescant que solament és d'esperar que cada vegada més sèries (siguin romcoms o no) segueixin en el futur.

CGETumblr

CGEHeadOverFeels

Font: Tumblr (1), HeadOverFeels (2).

Crazy Ex–Girlfriend és, comptat i debatut, una alenada d'aire fresc a la televisió dels últims anys. No solament ens ofereix una narrativa a mig camí entre l'homenatge i la subversió de la comèdia romàntica, sinó que a més presenta un planter de personatges caracteritzat per un balanç narratiu i una diversitat digna d'admiració. La sèrie també té elements que podríem escrutinitzar i criticar en més detall –després de tot, segueix ajustant-se a la mecànica de noia obsessionada amb ideals romàntics ossificats, i a estones les trames de Rebecca pequen de repetitives i cícliques–, però a títol general, el projecte de Rachel Bloom progressa adequadament. Malgrat les seves escasses audiències, la sèrie ha estat renovada per a una temporada que s'espera que comenci l'octubre d'aquest any.

Tots els continguts multimèdia (c) LeanMachine, webbterfuge, Black Lamb, racheldoesstuff.


[i] Carey Purcell, “That Was Unheard Of – Why ‘Crazy Ex-Girlfriend’ Star Donna Lynne Champlin Never Saw A Woman Like Herself On TV Until Now.” Bust, 7 de març de 2016, https://bust.com/tv/15803-how-donna-lynne-champlin-went-from-theatre-to-crazy -ex-girlfriend-bust-interview.html [Vist el 25 juny 2017]

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR