'The Walking Dead': Negan i el sistema sexe-gènere

Aquest diumenge s'estrena als EUA la setena temporada de la sèrie de l'AMC The Walking Dead. El gran ganxo de la temporada és el personatge de Negan, un antagonista amb un gran pes dins la sèrie de còmics i, pel que sembla, també a la sèrie, al menys aquesta temporada. Si fins ara la sèrie havia ofert una perspectiva interessant pel que fa a la violència masclista però havia patinat en altres representacions de gènere i raça, amb l'arribada de Negan -si és com als còmics- el show obrirà una altra porta en la seva forma de veure les relacions entre homes i dones en un present postapocalíptic.

Si bé vaig analitzar amb més detall en aquest article per a Broadly les dinàmiques de gènere existents entre homes i dones a la sèrie, a continuació repescaré i ampliaré una sèrie de punts de l'article que considero rellevants per analitzar el que podrà aportar el nou personatge i la comunitat dels Saviors (Els Salvadors) en les relacions de gènere.

Càstig a la violència envers les dones

Una de les grans aportacions de la sèrie fins al moment és que trenca la noció de l'stranger danger vinculada a la violència masclista. Al seu llibre Strange Encounters: Embodied Others in Post-Coloniality, Sara Ahmed teoritza sobre com les societats, -se centra sobretot en les occidentals i blanques-, construeixen la seva noció dels altres i com s'hi relacionen. Un d'aquests punts que analitza és la idea que és l'altre qui aporta la inseguretat i la perillositat a la comunitat.

En el cas de la violència contra les dones, la noció de l'stranger danger porta a què hi hagi major indignació quan la violència és exercida per algú extern, es naturalitzin les agressions que es cometen per persones dins la comunitat o, en cas de reconèixer-les, es presenti com un cas aïllat o l'agressor passi a tenir la condició d'altre. A efectes pràctics, i per posar un exemple que ens resulti proper, això es tradueix en què, malgrat que en el 80,7% de les violacions comeses a Catalunya la dona conegui l'agressor, se segueix posant més atenció a les agressions al carrer per part de desconeguts.

En el cas de The Walking Dead, les dones, fins al moment, quan s'han trobat amb membres d'altres comunitats no han patit cap violència considerada masclista  -pel context serien, fonamentalment, violacions o agressions sexuals-. Ans al contrari, els dos casos de violència masclista que s'han vist a la sèrie han estat maltractaments perpetuats pels marits de les supervivents, un dels quals era, ni més ni menys, l'únic metge de la comunitat en qüestió. Tanmateix, la sèrie deixa clar que la violència envers les dones, per molt imprescindible que pugui ser qui la cometi, és un fet intolerable, i que cada persona que sap de la situació però mira cap a l'altra banda també n'és còmplice. A més a més, les dones que pateixen violència no tenen una evolució com a víctima, sinó com a supervivent. L'exemple més clar és Carol.

Comunitat versus grup

Les dues primeres temporades van ser durament criticades per un seguit de representacions sexistes. A la segona temporada, Lori rebia una pressió comunitària forta per no avortar -mor l'any següent parint- i existeix dins la comunitat de supervivents una clara divisió del treball on elles s'encarreguen de tasques com netejar, fer el menjar o rentar la roba, mentre que ells s'involucren en activitats més físiques o vinculades amb la presa de decisions.

En el moment en què la sèrie salta de la comunitat al grup, s'introdueixen personatges femenins com Michonne, i Carol es converteix en un dels puntals de la comunitat -i en una dona valenta i calculadora quan toca, sense perdre el seu aspecte fràgil i afable que fa que els rivals la infravalorin- que els rols de les dones comencen a adquirir més rellevància.

Quan el grup s'instal·la, a partir de la cinquena temporada, a la comunitat d'Alexandria, homes i dones tenen tendència a tornar a adoptar rols considerats més tradicionals. Pel que fa als líders d'aquestes comunitats o grups, els grans antagonistes a la sèrie sempre han estat homes, així com la majoria de líders. Hi ha dues excepcions: la policia que centra la història de Beth a la quarta temporada -però la veiem pocs capítols- i la líder d'Alexandria, Deanna, a la qual Rick va eclipsant en lideratge fins que finalment la substitueix.

En general, podríem concloure que l'estructura social que articula la comunitat tendeix a reforçar el gènere mentre que, a l'exterior, al caos dels zombis, és més fàcil que el gènere es deconstrueixi i emergeixi l'individu.

I... els Salvadors

Fins ara, els grans antagonistes de Rick han estat mascles alfa o candidats a mascle alfa -ehem, Shane- i sembla que Negan és el més mascle i el més alfa de tots.

Negan lidera una societat, els Salvadors, que es regeix per uns estrictes codis de conducta. Tothom sap què ha de fer i què passarà si no compleix. Bàsicament, Negan garanteix protecció -dels zombis, d’altres perills i d'ell mateix- tant als membres del seu grup com a altres comunitats. També té uns codis i una moral pròpia que fan que els membres de la comunitat sentin que es tracta d'una societat que pot crear un món nou.

Negan amb alguns dels seus homes. Font: Image.

Negan amb alguns dels seus homes. Font: Image.

Negan té diverses esposes, que ell tria, malgrat que aquestes tinguin parella. No tolera la violació entesa com a agressió sexual realitzada amb violència física, i al còmic ha castigat homes que anaven a violar presoneres. Aquesta actitud, lluny de semblar positiva, pot ser vista com una consideració de les dones com a recurs preuat o com a éssers més dèbils amb qui no té gràcia posar-s’hi. El fet que ell mateix prengui esposes d'una forma en què el consentiment d'aquestes sol està condicionat -ell té una posició de poder envers els membres del seu grup-, i que hi mantingui relacions sexuals i, malgrat això, no ho consideri una violació, fa pensar que es tracta d'una d'aquestes dues opcions, sinó les dues.

Es diu que Negan no mata dones. En els últims còmics, però, això ha canviat. Sense voler fer spoilers, cal dir que es tracta d'una dona que, per la posició que ocupa en la comunitat d'on és originària, és percebuda per Negan com una gran amenaça. A més, la dona en qüestió ha adoptat un rol que es pot considerar més típic dels homes del còmic que no pas de les dones.

A la sèrie, encara no hem vist si la comunitat de Negan seguirà el mateix patró en rols de gènere –en jerarquia està clar que sí. Durant la sisena temporada, però, hem vist relacions entre homes i dones Salvadors de manera més transversal. Sabem que, igual que els homes, participen en accions militars. Un dels millors capítols de la temporada passada és el que descriu el captiveri de Carol i Maggie per part d'un grup de dones dels Salvadors.

La sisena temporada va acabar amb Negan a punt de matar un membre de la comunitat de Rick. El fet que no tingui per costum matar dones ha fet que Michonne, Rosita i Maggie quedin descartades per a alguns, però d'altres apunten a les excepcions que ha fet Negan amb les dones als còmics per dir que tot està obert.

Més enllà de la revelació de qui és la víctima de Negan, al que també caldrà parar atenció és al paper que tenen les dones dins la societat del carismàtic malvat més malvat -tot i que a vegades no ho sembla- de l'univers The Walking Dead.

Imatge de portada: promocional de la setena temporada.  Font: AMC.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR