‘The Walking Dead’ i la masculinització del dolor

AVÍS: ‘SPOILERS’

La setena temporada de The Walking Dead ha començat amb crítiques negatives que acusen el show d’haver abraçat un estil més semblant al torture porn de pel·lícules com Saw que no pas a la barreja postapocalíptica de terrors en pantalla amb terrors contemporanis tradicionalment associats a les pel·lícules de zombis.

Personalment, a mi no em molesta pas que el primer que hagi fet Negan hagi estat rebentar el cap a cop de bat embolcallat de filferro a dos personatges estimats pels fans, Glenn i Abraham. Tampoc m’empipa que ens ho hagin mostrat de la forma més explícita permesa per les tècniques del maquillatge i la caracterització actuals.

Coincideixo amb Enric Vila quan apunta que la funció de Negan pot semblar destinada a ensenyar-nos “sobre com les formes de poder emanen del context. I (...) sobre com la brutalitat exercida amb intenció política pot esclavitzar els individus fins i tot més lliures i endurits, i tornar-los ressentits i obedients per sempre”. Segurament no serà per sempre, però, en el cas de la sèrie.

Tanmateix, tal com explica Donna Dickens en aquest altre article, el que grinyola en el primer capítol és que a la sèrie li sembla importar un rave l’execució de Glenn i Abraham. Que la mort de dos personatges que han tingut rols rellevants a la trama, i fins i tot capítols propis, serveixi per construir l’antagonisme entre Rick i Negan –un fet que es pot articular al llarg de tota la temporada i que ja intuíem des de la sisena– és una falta de respecte als personatges i a la història.

Igual que Dickens, opino que hagués estat molt més interessant centrar el capítol en el dolor que suposa per al grup la pèrdua de Glenn i Abraham. Sobretot per a Maggie, la dona de Glenn i futura mare del seu fill; Sasha, l’actual parella d’Abraham, i Rosita, l’exparella d’aquest últim –sempre he estat del team Rosita, donar-li a Abraham una trama de triangle amorós quan es pot explorar la seva relació de patronatge amb Eugene o què suposa tornar a la vida més o menys casolana em sembla una pèrdua de temps, així com malgastar l’actor.

No és el primer cop que la sèrie patina en la qüestió del dol. La temporada passada, no va dedicar ni un minut a valorar què suposava l’assassinat de Denise per a Tara, la seva parella. Una vegada més, la mort es va considerar una manera d’indicar que els Saviors, el grup liderat per Negan, són molt dolents.

Imatge de portada: fotograma del primer capítol de la setena temporada de ‘The Walking Dead’. Font: AMC


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR