'The OA' i el poder de les històries

Netflix va estrenar la primera temporada de la sèrie The OA el passat mes de desembre sense fer cap tipus de campanya prèvia. Com qui deixa un regal a una porta, pica al timbre i surt corrents, d'un dia per l’altre la sèrie va aparèixer a la plataforma, amb un tràiler críptic i una descripció que aclaria més aviat poc. Cada vegada que algú em pregunta de què va The OA, al meu cervell comença a girar el rellotget de sorra de Windows 95, intentant descobrir la forma de presentar la sèrie sense espatllar-la. Ara entenc a Netflix.

58585eba63fcdb1a008b4bbf-1665

Prairie, la protagonista de The OA

Així, part de la gràcia de la sèrie radica en el propi fet de llançar-se a la piscina sense tenir gaire idea de què és el que vas a mirar. En tot cas, si has vist res de la filmografia de Brit Marling (co-creadora, guionista i actriu principal) et pots fer una idea: tant Una altra terra (Another Earth, 2011) com Sound of My Voice (2011) comparteixen l'atmosfera de The OA, submergint l'espectador en realitats alterades, claustrofòbiques, que sorgeixen de premisses grandiloqüents i requereixen d'una suspensió de la incredulitat total per part de l'audiència. És ciència ficció, però amb un estil propi original i sòlid, que sovint provoca reaccions extremes: amor o odi.

The OA segueix clarament la tendència estilística de Brit Marling i Zal Batmanglij, co-creador de la sèrie amb qui també va treballar a Sound of My Voice i The East (2013). Al pilot veiem la Prairie, la protagonista interpretada per la mateixa Marling, saltant d'un pont. Quan desperta a l'hospital, no reconeix a la seva mare fins que li toca la cara, descobrint-nos que quan va desaparèixer de casa set anys abans, era cega. Molt que processar, malgrat ser només el principi. Poc més es pot dir sense entrar al terreny dels spoilers, però quan els títols d'introducció del primer capítol ens sorprenen al minut 57 (el format correspon a una pel·lícula de 8 hores més que a una sèrie), queda clar que estem davant de quelcom diferent i estrany, en el bon o el mal sentit del terme depenent de a qui li preguntis.

(Netflix)

(Netflix)

La Prairie, que es fa dir The OA, només li explica la seva història a un grup de privilegiats de l'institut local. Cal esmentar que, pel que fa a representació, s’enduu punts positius: al grup hi són la professora Betty Broderick-Allen (Phyllis Smith, de 65 anys, qui va posar veu a la tristor a Inside Out)  i l'alumne Buck, un noi trans asiàtic (Ian Alexander, un activista trans de 15 anys que debuta com a actor després de respondre a la campanya dels creadors de la sèrie per trobar a un adolescent asiàtic trans que interpretés a Buck).

Passant al spoiler pur i dur, avanço que Brit Marling té un efecte gairebé sobrenatural sobre mi que fa que probablement m'unís a una secta si fos ella la líder, així que ja sabeu cap a on va tot plegat: mireu The OA d'un cop i torneu aquí a llegir la resta de l'article.

Spoilers.

Spoilers.

Avís: spoilers. Els que vulguin arruïnar-se a si mateixos l'experiència de The OA, poden seguir llegint.

Anem amb la trama: Després dels crèdits inicials al final del primer capítol, descobrim que la Prairie, abans anomenada Nina, va néixer a Rússia a una família de oligarques ficada en assumptes tèrbols. La Nina mor en un atemptat, però és retornada a la vida per Khatun (quelcom semblant a una guardiana celestial), que a canvi de ressuscitar-la li treu la visió. Seguiu amb mi? D’acord, us feu una idea del to de l'assumpte. Anys després, havent estat adoptada per un matrimoni nord-americà, Nina/Prairie/The OA viatja a Nova York per cercar el seu pare rus, però al seu lloc es troba amb en Hap (Jason Isaacs), un doctor tarat que la tanca al seu soterrani per fer-la servir com conillet d'índies en els seus experiments. En Hap estudia les experiències properes a la mort, com les de The OA i els altres quatre subjectes que conviuen a les gàbies de vidre de Hap (una d'ells, com a dada de Trivial, interpretada per la Paz Vega).

585987beaca0591e008b4c65-1920

Mireu què maco!

Sabem que set anys més tard la Prairie torna a casa havent recuperat la visió i amb l'objectiu de trobar l’Homer (Emory Cohen), un dels seus companys de soterrani. La història entre mig és el que la protagonista narra cada nit al grup d'adolescents i la professora, en una casa abandonada del poble. És la història de com el doctor els matava i revivia contínuament intentant desxifrar el més enllà, i de com els cinc, convertits en ¿àngels?, van descobrir els moviments que els farien lliures (moviments literals de dansa contemporània creats pel coreògraf dels videoclips de Sia, ni més ni menys). I per si tot això fos poc, la resolució arriba amb un final que resulta ser el més conflictiu de la sèrie.

Sí.

Un dels aspectes més interessants de The OA ve donat precisament per la poca versemblança de la història. La credibilitat de la narració de la protagonista és posada en dubte constantment, i és l'actuació de Brit Marling el que reté a l'espectador al seu bàndol, o almenys manté l'esperança de la veritat, que segueix viva fins i tot després de saber que la Prairie va inventar la història a partir del que va llegir en diferents llibres. Conforme avança la trama, tant els nois que l'escolten com l'audiència anem guanyant consciència del surrealisme de la història, però estem massa atrapats per ella com per deixar d'escoltar.

The OA té així part d'oda al poder de la transmissió oral, formant grups de gent que, aïllada per diversos motius de la resta del món i de tecnologies modernes, troben suport en la petita comunitat que formen. Al cap i a la fi, si calgués trobar una moralitat de la història aniria per aquest camí: els humans no som ningú sense l'altre, i el potencial que tenim per connectar entre nosaltres, a través de símbols (moviments) i històries, serà la nostra salvació.

Imatges: Netflix.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR