'The Musketeers': raça, gènere i Constance d'Artagnan

[Conté spoilers de les tres temporades de The Musketeers (2014, BBC)]

D'adaptacions de la famosa novel·la d'aventures d'Alexandre Dumas Els Tres Mosqueters (Les Trois Mousquetaires 1844) se n'han fet moltíssimes. L'obra ha atret i segueix atraient audiències de totes les edats pel seu estil desenfadat, entretingut i jocós, que tant funcionava en la seva publicació com a les produccions de Hollywood de l'actualitat. Una d'aquestes adaptacions és la sèrie de la BBC The Musketeers (2014). En aquesta sèrie de tres temporades les aventures de Porthos, Aramis, Athos i el granjer convertit en llegendari mosqueter d'Artagnan són adaptades per una audiència britànica: no només no hi ha cap pretensió de mantenir la línia argumental del llibre (tan sols els protagonistes i alguns dels seus trets principals es mantenen) sinó que la crítica social, que Dumas va centrar en l'Antic Règim francès, aquí es tradueix, malgrat que descafeinada, en els debats sociopolítics del Regne Unit dels últims anys. The Musketeers utilitza un format i un gènere que sap que funciona per tractar temes com la immigració, la precarietat social, o el feminisme; mentre s'amaga rere l'excusa del període històric per no qüestionar-ne d'altres com la monarquia o l'heteronormativitat.

d'Artagnan, Porthos, Athos i Aramis. Font: BBC.

d'Artagnan, Porthos, Athos i Aramis. Font: BBC.

'The Musketeers': en positiu i en negatiu

Un dels punts forts de la producció britànica és el seu càsting racialment divers: dels quatre protagonistes principals, només un (Athos, Tom Burke) és indubtablement anglès blanc. Només Santiago Cabrera (Aramis) no és britànic. La resta són anglesos fills d'immigrants: italians (d'Artagnan, Luca Pasqualino) i africans (Porthos, Howard Charles). La qüestió de la raça de Porthos, que va ser objecte de diversos debats públics en el seu moment, no s'ignora, sinó que es tracta en diverses ocasions i des de punts diferents. Val a dir que Dumas mateix era fill d'una esclava alliberada, una història que Porthos es fa seva a la sèrie.

Un altre dels seus punts a favor és en termes de gènere. La sèrie compta amb els quatre personatges femenins principals de la novel·la, tots amb línies argumentals pròpies i pertanyents a estaments socials diferents: la Reina Anne, (Alexandra Dowling), la femme fatale Milady de Winter (Maimie McCoy), Constance Bonnacieux (Tamla Kari) i, incorporant-se a la tercera temporada, un personatge original, la revolucionària Sylvie (Thalissa Teixeira). Les dones de The Musketeers lluiten, s'expressen i tenen agència. A més a més, d'altres personatges femenins han aparegut com a protagonistes de capítols individuals, com un grup de monjes armades, un poble mantingut i governat exclusivament per dones, un personatge inspirat en Joana d'Arc que lidera el seu poble, una intel·lectual aristòcrata feminista que acull joves de totes classes a casa seva per educar-les, una jove poeta àrab, etc.

Malgrat això, la sèrie peca de superficialitat crítica, antiherois que de tan malvats i plans són aburrits, i l'ús de trops convencionals com el de la damisel·la en dificultats que és salvada pels mosqueters, el de la dona morta com a clímax dramàtic, la dona com a nodridora o el depravat homosexual.

Constance i Sylvie (al fons). Font: BBC.

Constance i Sylvie (al fons). Font: BBC.

Constance d'Artagnan i el lloc de les dones en la ficció d'aventures

Constance, l'heroina de la novel·la de Dumas que acaba morint als braços de d'Artagnan sense fer soroll per no molestar, adquireix molt més protagonisme i agència a la sèrie. A la primera temporada coneixem a Constance, esposa de l'orgullós i vanitós comerciant de tèxtils Bonacieux, una dona de caràcter fort, valenta que té inquietuts, interesos, principis, i sap el que vol, però és molt conscient de les limitacions i dificultats que pot patir si se surt del rol d'esposa afable protectora de l'esfera domèstica, tal com expressa davant les protestes de d'Artagnan, el seu interès romàntic: "Sóc una dona. d'Artagnan. Una dona en un món fet per a homes".

Constance és rescatada en diverses ocasions, però també rescata, capgirant el rol de damisel·la en perill. Per mèrits propis, a la segona temporada Constance puja d'escala social i es converteix en  la consellera de la reina Anne -malgrat l'oposició del seu marit. Al final d'aquesta mateixa temporada, i després de quedar viuda, es torna a casar amb d'Artagnan, passant d'un matrimoni de conveniència a un matrimoni per amor, però, al capdavall, un matrimoni. Constance acaba la temporada posant una espasa al coll del malvat, que la provoca dient "Porteu a dones a lluitar les vostres batalles?", al qual ella respon "potser jo porto a homes a lluitar les meves". L'heroina s'uneix als mosqueters en el rescat del palau, mosquet en mà, el qual no només és increïblement satisfactori sinó que també indica el camí que Constance decideix emprendre quan es casa amb d'Artagnan, i mostra el que moltes vegades queda amagat darrere els crèdits finals: què passa amb l'heroïna després que la tensió romàntica culmini en un matrimoni. A la tercera temporada descobrim que durant la guerra, Constance s'ha establert com la figura capdal de la guarnició, o capitana regent, combinant els rols d'esposa (amb un marit absent lluitant al front), mare (adoptiva i simbòlica dels mosqueters cadets) i soldat (el seu rol no es limita al de nodridora sinó que també és protectora, mosquet en mà). Constance ens ensenya que la dona d'un mosqueter és una mosquetera. 

L'evolució de Constance, magrat no subvertir els rols de gènere, s'escau dins d'una narrativa d'aventures convencional. Tanmateix, és satisfactòria, i ens deixa amb ganes de més: d'adaptacions de The Musketeers n'hi ha a carretades, i agraden, però és l'hora d'un gender bent: el que jo vull són dones armades amb musquets i estocs, vestides amb cuir gastat (un uniforme molt semblant al que duu Constance a la tercera temporada, a la foto) vivint les aventures que Dumas va fer immortals.

Capitana regent. Font: BBC.

Capitana regent. Font: STV.

Imatge destacada: Constance (en primer pla),  d'Artagnan, Porthos i Treville. Font: BBC.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR