'Spider-Woman': maternitat heroica

L'agost del 2014, Marvel va haver de retirar una portada alternativa per al número #1 de Spider-Woman feta pel dibuixant eròtic Milo Manara. La imatge mostrava la superheroïna en una posició que moltes persones van considerar objectivadora, fins al punt que revistes com The Mary Sue la van comparar amb una imatge apareguda a Click, un còmic eròtic de l'autor.

160922_spw2

Existeix una portada en què Spider-Man apareix en aquesta posició, així com el personatge ha estat dibuixat en posicions que insinuen o perfilen els seus atributs sexuals sota les malles ajustades. És per això que el youtuber Maddox va acusar els i les detractors/es de la portada de tenir una doble vara de mesurar.

Tanmateix, s'ha de destacar que, com hem vist a Zena, la sexualització de les protagonistes de còmic és un fet recurrent, fins al punt que n'és la imatge més habitual. La seva representació més icònica és la posició brockeback (esquena trencada),  que permet apreciar simultàniament els pits i el cul de la protagonista. La representació dels superherois mascles, en canvi, és molt més variada i d'acord amb la funció que fan -homes forts i musculats que apallissen gent-, si bé podríem analitzar, com vam fer aquí, els problemes que suposa la reiteració d'uns determinats estereotips sobre la masculinitat.

Spider-Woman, 2015

En tot cas, sembla que Marvel va escoltar les crítiques i va apostar, en la nova col·lecció de Spider-Woman iniciada a finals del 2015, per una imatge completament diferent, tal com mostra la imatge destacada d'aquest article, que es correspon a la del primer volum de la col·lecció i que emula el mític cartell de Rosie the Riveter (Rosie la Rebladora). Significa això que estem davant d'un cas d'utilització deliberada de l'imaginari feminista com a esquer per captar lectores?

A banda del canvi d'imatge, el còmic presenta una trama trencadora: Spider-Woman està embarassada i pensa seguir lluitant contra els dolents un cop sigui mare soltera. El primer volum del còmic explora la gestació, el part i els primers dies de la maternitat de Jessica Drew al mateix temps que inclou escenes d'acció on ella n'és la protagonista. La més destacada és la que transcorre a la maternitat intergalàctica que Jessica Drew/Spider-Woman ha anat a visitar per valorar-ne les instal·lacions i que acaba amb una invasió Skrull.

Així, el còmic combina unes trames i estètica que podrien recordar el gènere chick-lit amb l'acció pròpia dels còmics de superherois. Si bé els cinc primers capítols de la saga compresos en el primer volum juguen a mantenir el misteri de qui és el pare de la criatura, la revelació final passa com una faceta més de la narració, lluny de ser un fet extraodinari que marca un abans i un després. En aquest volum, el balanç vida personal/acció és força equilibrat, i s'ha de veure si es manté al llarg dels volums. No fer-ho seria un error.

El còmic resulta interessant per la combinació de dues esferes, la de la maternitat -associada a la privacitat, la transformació física i la cura- i la dels superherois -sobreexposició pública, poder i nul·la conciliació- que sovint s'han presentat com a antagòniques o incompatibles.

160922_spw3

Fragment d'una altra de les portades de Spider-Woman. Font: Marvel.

Cal destacar que Spider-Woman té un cercle d'amistats -el periodista Ben Ulrich, l'home Porc Espí i Carol Danvers/Capitana Marvel- que l'ajudaran tant en la seva tasca de superheroïna mentre està embarassada com a cuidar el bebè. L'home Porc Espí cuida el fill de Drew i s'erigeix com una figura de paternitat positiva. Per la seva part, el personatge de Carol Danvers serà la seva principal confident -el còmic desperta l'interès per seguir les aventures de la Capitana Marvel. La caracterització de Danvers, amb un toc estètic i d'actitud tomboy, aporta una faceta nova al personatge, que serveix per trencar amb la sexualització que havia rebut en anteriors etapes, sobretot quan era Ms Marvel -tal com es recorda quan Kamala Khan n'assumeix la identitat.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR