SOAS i l’‘odi’ als filòsofs blancs

Durant les últimes setmanes, diversos mitjans anglesos han informat sobre la demanda del sindicat d'estudiants de l'Escola d'Estudis Orientals i Africans (School of Oriental and African Studies, SOAS) de Londres de retirar del temari de filosofia a aquells filòsofs blancs i/o europeus (com Plató o Kant) pel simple fet de ser-ho.

La notícia es va considerar un exemple més de com tota una generació d'estudiants universitaris, influïts per una ideologia que preconitza allò políticament correcte per sobre dels fets i el pensament lliure per evitar ofendre a ningú, estaria apoderant-se cada vegada més de la universitat. Aquesta és la tesi que sosté Jorge Marirrodriga a El País escrivint precisament sobre el cas de SOAS i els filòsofs blancs.

Com a estudiant de SOAS que realitza un Màster d'Estudis de Gènere, m'ha sorprès molt la informació que he llegit a la premsa. Fins a on he pogut saber, en cap moment s'ha demanat expulsar ningú de cap temari. És per això que m'agradaria aportar algunes dades que ajudin a contextualitzar l’assumpte.

L'Escola d'Estudis Orientals i Africans

SOAS és de les poques (i no sé si l'unica) universitats a Europa especialitzada en estudis sobre Àsia, Àfrica i Orient Mitjà. Es tracta d'un dels centres acadèmics sobre aquestes regions de més prestigi internacional: entre els seus exalumnes destaquen diplomàtics britànics i diversos mandataris de països africans i asiàtics, com la Premi Nobel de la Pau i parlamentària birmana Aung San Suu Kyi o l'ex primera ministra de Moçambic Luisa Diogo. Actualment hi estudia l'humorista britànic Russell Brand, fet que genera una infinitat d'anècdotes.

Els estudiants que cursen un grau, un màster o un doctorat en aquesta institució busquen un coneixement especialitzat sobre aquestes regions, una base d'autors, teories i recursos bibliogràfics que no solen trobar-se en altres departaments d'història, política, llengua o estudis de gènere d’altres universitats. En el meu cas, si hagués volgut estudiar només a Judith Butler, Simone de Beauvoir i Monique Wittig, no hauria vingut a SOAS. I, tot i això, les he acabat llegint. En una escola, repeteixo, que està orientada a difondre coneixement sobre Àsia i Àfrica.

En el cas del grau de la discòrdia, i tal com explica Tom Whyman a The Guardian, hem de tenir present, primer, que SOAS no té un departament de filosofia pròpiament dit. Aquesta s'inclou dins del Departament de Religions i Filosofies, en el qual s'ofereix un Grau de Filosofies del Món. La descripció del curs, traduïda no professionalment, seria la següent:

“Aquest curs està dirigit a estudiants d'alt rendiment que tinguin una perspectiva global, així com un interès per tradicions filosòfiques i cultures de societats no occidentals, a més d'aptituds per al pensament crític i la història intel·lectual”.

En definitiva, tenint en compte les característiques tant de la institució en general com del grau en particular, no sembla que hi hagi cap obligació d'ensenyar coneixement filosòfic europeu. Ara bé, al segon any del grau s'ofereix un curs obligatori sobre Filosofies anglo-europees, i n'hi ha prou amb fer un cop d'ull a la bibliografia d'assignatures com ara Introducció a la lògica, el pensament crític i l'argumentació  per veure que es tracten textos europeus.

La no obligació de SOAS d'ensenyar filòsofs europeus ni confirma ni desmenteix que el sindicat d'estudiants hagi demanat eliminar filòsofs blancs/occidentals del seu currículum. Tenint en compte la informació que ens ha arribat als estudiants, sembla que NO ho ha fet.

Descolonitzar SOAS

El 9 de gener del 2017, els estudiants de SOAS vam rebre un e-mail de part del sindicat sobre la polèmica que deia el següent:

“No estem demanant que es retiri a pensadors, sinó que s'estudiïn en els seus contextos i que el temari inclogui perspectives que reflecteixin la diversitat del món en què vivim. No busquem limitar l'accés al coneixement, sinó reflexionar sobre com es produeix i s'ensenya”.

M'he posat en contacte amb el sindicat per confirmar la seva opinió, i m'han remès a la informació publicada en aquest correu electrònic així com en el seu mur de Facebook, on han penjat la informació continguda en el correu. D'altra banda, estudiants de la carrera de Filosofies del Món m'han comentat que no han demanat eliminar autors blancs del temari, sinó contextualitzar als autors que estudien.

170126_SOAS2

La petició de contextualitzar autors, especialment europeus, forma part de la iniciativa Descolonitzar SOAS (Decolonising SOAS) que no només impulsa el sindicat, sinó també diversos professors i alumnes del centre. Segons ens va informar el sindicat en el mateix correu, descolonitzar la institució va ser la petició més demandada pels estudiants en una enquesta que van realitzar per determinar quines serien les seves prioritats per als propers tres anys.

A grans trets, el que es busca és analitzar com les relacions establertes entre potències colonials i països colonitzats han influït tant en la producció de coneixement acadèmic com en l'accés a ell, així com incloure més autors no-blancs als temaris i adoptar mesures per revertir les desigualtats detectades. Pel que he pogut captar en algunes classes, no tots els centres i departaments de SOAS estan adherits a la campanya amb la mateixa intensitat. Al Centre d'Estudis de Gènere, per exemple, estem força al corrent de tot, però hi ha estudiants d'altres centres que no.

En el cas del màster que curso, la campanya es tradueix en analitzar no només quins són els pros i contres de teories feministes com les de Judith Butler o Gayle Rubin (blanques), Audre Lorde o bell hooks (negres), sinó si els seus postulats són extrapolables a altres realitats del món. En alguns casos, hem arribat a discutir les limitacions en la representació de gènere de les teories d'Edward Said o Frantz Fanon, dos autors que no són ni precisament blancs ni precisament afins a projectes colonialistes. Les xerrades que hem rebut en els nostres seminaris inclouen autores no blanques, i s'han tractat temes sobre com descolonitzar temaris acadèmics i institucions universitàries. D'altra banda, també se'ns anima a reflexionar sobre quins privilegis –de raça, classe o capacitat– ens permeten estudiar a SOAS.

Qui és el políticament correcte?

Val a dir que cap d'aquests processos ni és fàcil ni unànime. Més aviat el contrari, he viscut debats a SOAS molt intensos (i algunes vegades jo he contribuït a pujar la intensitat).

Des del punt de vista d'una dona blanca i europea, resulta un repte intel·lectual d'allò més estimulant veure com facetes del coneixement que has adquirit al llarg de la vida no serveixen per explicar i entendre altres contextos, així com entendre que institucions que s'han presentat com a bastions del pensament lliure han produït teories que han bastit projectes basats en l'exclusió d'éssers humans per raons de sexe, raça o religió. I que encara seguim arrossegant molts d'aquells tics. Tot això, sense arribar a la conclusió que ni el coneixement occidental és aberrant ni el no occidental una bicoca. És precisament aquesta habilitat d'aplicar el pensament crític per evitar caure en el relativisme cultural, el bonisme, en el només puc estudiar la meva cultura, o en l'efecte contrari, el tancar-se en la identitat europea i blanca com a ens moralment superior, el que més estic exercitant durant el màster.

En aquest sentit, considero molt més políticament correcte creure que tots els autors del món, especialment els europeus/occidentals/blancs, són vulcanians sense emocions procedents del planeta sense prejudicis, amb una capacitat innata per produir LA VERITAT en una institució, la universitat, que sembla que sempre ha tingut les portes obertes per a tothom.

Imatge de portada: SOAS. Font: SOAS Spirit.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR