'Skam': mirant cap a Noruega

Depèn de quines esferes habitis a les xarxes socials, és molt possible que últimament hagis vist multitud de vídeos i imatges ben il·luminades d'adolescents rossos i ben vestits fent coses que probablement no feies d'adolescent, però que t'hagués agradat fer. Aquestes imatges són de Skam (Vergonya), la sèrie web de la cadena pública noruega NRK P3 que ha conquistat el país i les xarxes internacionals en qüestió d'un any.

A primera vista l'èxit de Skam pot recordar-nos al de la britànica Skins (E4, 2007-2013) per la seva representació més o menys realista de la vida adolescent, la seva bona recepció entre el públic jove i un tractament honest de temes com les malalties mentals, els trastorns alimentaris i la difícil cerca d'una identitat personal que pugui ser acceptada per un grup d'iguals, tot això acompanyat d'un argot adolescent que per un cop no fa vergonya aliena i música que els adolescents de debò també escolten. La principal diferència entre Skins i Skam la trobem en la plataforma; si Skins era una sèrie polida i impactant, pensada per emetre un capítol setmanal a la televisió, Skam s'emet online a temps real.
Des de la seva estrena a la tardor del 2015 s'han emès tres temporades de Skam, i se n'espera una quarta al març. Durant el transcurs de les temporades es pugen escenes d'entre dos i deu minuts a la web oficial, fet que té als fans actualitzant la pàgina durant hores esperant novetats. A més es pugen captures de pantalla de les converses per xat entre els personatges, i tots tenen perfils a xarxes socials com Instagram on van pujant fotografies, enriquint la trama més enllà de les escenes audiovisuals. Arribat el divendres es recopilen tots els vídeos en un episodi tradicional per a l'audiència menys desesperada.
captura2

Font: Instagram de la Noora / https://www.instagram.com/loglady99/

captura

Com? Adolescents de ficció fent servir les xarxes com adolescents de veritar? / Font: Instagram de l'Isak / https://www.instagram.com/isakyaki/

Skam ha estat un fenomen brutal; fins i tot abans del boom internacional, que ha coincidit amb la tercera temporada, ja va aconseguir més d'un milió d'espectadors... en un país on amb prou feines hi ha més de cinc milions d'habitants. Entre els espectadors hi ha Bent Høie, ministre de sanitat, que diu reconèixer-se a si mateix en l'Isak, un dels protagonistes. També s'ha parlat de Skam en sessions de l'ajuntament d'Oslo, quan l'alcaldessa va haver de demanar-li a un regidor que sisplau parés de fer servir referències a la sèrie com a exemples per demanar més espai habitable a la ciutat, ja que no tothom l'ha vist. "Doncs és obligatori!", va respondre algú. Més enllà de les anècdotes, Skam ha rebut múltiples premis de la televisió noruega, incloent el de millor sèrie, millor edició, i el premi revelació a les creadores Julie Andem i Mari Magnus.

I com arriba una sèrie noruega a traspassar fronteres, especialment en el més tancat àmbit anglosaxó? Gràcies al fandom, és clar. El fenomen dels subtítols fets per voluntaris i els arxius compartits de forma més aviat poc legal -com si es portessin links dins de la gavardina- ja el coneixem bé. En el cas de Skam, l'emissió internacional per vies legals es complica per qüestions de llicències de la música. Però per què fer l'esforç de traduir, compartir i mantenir blogs amb explicacions sobre tots els detalls de la cultura noruega que us puguin passar pel cap?

descarga

La Chris, l'Eva, la Sana, la Vilde i la Noora també volen veure Skam legalment. (Font: http://www.dr.dk/)

Hi ha diferents factors que expliquen que Skam hagi cridat tant l'atenció; en primer lloc hi ha els personatges, ben construïts i desenvolupats. Cada temporada està centrada en un personatge diferent del mateix curs d'un institut d'Oslo. A la primera temporada coneixem l'Eva (Lisa Teige) i descobrim què és el que falla en la seva relació amb en Jonas (Marlon Langeland) i per què s'ha distanciat de sobte de les seves amigues. Al seu nou grup hi ha la Chris (Ina Svenningdal), la Vilde (Ulrikke Falch), la Sana (Iman Meskini) i la Noora (Josefine Frida Pettersen), protagonista de la segona temporada, que té una relació més aviat complicada amb William (Thomas Hayes), que és rebel perquè el món l'ha fet així. La tercera temporada se centra en l'Isak (Tarjei Sandvik Moe), que comença una relació amb l'Even (Henrik Holm).
Els episodis són curts i només hi ha escenes rellevants per al desenvolupament de cada protagonista. Així s'eviten episodis de sobres i trames secundàries que acaparen sèries més tradicionals i es pot treballar cada personatge amb cura i respecte. Les preocupacions dels adolescents valen la pena, i sempre es dóna pes i validesa a les seves perspectives; de fet, amb prou feines apareixen professors o pares. L'Eva, la Noora, l'Isak i els seus amics viuen tot tipus d'experiències, des de la pressió per coincidir amb un cànon de bellesa fins a l'exploració i acceptació de la identitat sexual. En cap moment es pren l'actitud de "molt bé, nens, avui aprendrem què és..." la pansexualitat, o la bipolaritat, o la islamofòbia, o el consentiment, sinó que cada personatge mostra ignorància en alguns temes però és capaç d'articular les seves opinions sobre uns altres i ensenyar als seus companys. No hi ha dolents de cartró retallable ni personatges plans, i s'aconsegueix donar profunditat psicològica sense necessitat d'episodis experimentals sobre el subconscient Jungià com a Skins. De veritat, què va passar allà. Encara no ho he superat.
1195005

L'Even i l'Isak al seu hàbitat. (Font: Dazed)

Cal preguntar-se si la recent popularitat de Skam es deu al fet que se centra en una relació entre dos personatges masculins, ja que el fetitxisme al voltant les relacions homosexuals típica d'alguns sectors del fandom també és material per a diversos articles; en tot cas, els guionistes assenyalen en múltiples ocasions com aquesta també és una actitud homòfoba i tracten la relació de manera admirable, assenyalant clixés però sense caure-hi. També és cert que la tercera temporada de la sèrie ha estat la millor de lluny, ja que la primera i sobretot la segona pecaven d'allargar conflictes i trames que s'haguessin pogut solucionar en un parell d'escenes.

Podeu veure tota la sèrie en una setmana, i per què no fer-ho? Hi trobareu adolescents que parlen com a adolescents, vesteixen com a adolescents i semblen adolescents, perquè -alerta- els interpreten adolescents de debò i no actors de trenta-pocs. S'exploren temes interessants de forma respectuosa, a cada capítol algú camina a càmera lenta per mostrar que és guai, els diàlegs són bons, descobrireu que els joves noruecs estan obsessionats amb els autobusos, i les referències a la cultura popular no fan cosa, fet que sempre és d'agrair. A més, us obligarà a acceptar que els que van néixer l'any 2000 ja tenen 16 anys. I si ens donen una quarta temporada amb la Sana com a protagonista, millor que millor.

Ídola. (Fuente: http://tarjeisandviks.tumblr.com/)


Imatge principal: http://dianagali.es/skam/


T'agrada la nostra feina?

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR