Seven

Sinopsis feministes: Seven

Un assassí en sèrie del Tea Party decidieix matar la gent segons el pecat capital que creu que representen.

Per representar la gola assassina un mascle obès. Per l’avarícia, un advocat ric. Per la peresa, un traficant de drogues pederasta. Per la luxúria, una prostituta. Com que la pel·lícula es va rodar fa vint anys, encara no hi havia presidentes de governs, ni congressistes o senadores. Tampoc dones dirigint empeses, cantant o escrivint llibres de veritat, no revistes com la Cosmopolitan o llibres per a dones. Per això els guionistes van haver de representar l’orgull i la supèrbia amb una model. Per quina altra raó una dona se sentiria superior als altres sinó és perquè està boníssima? En fi, sort que l’assassí va preparar els crims un any abans, perquè va escollir uns tòpics que...

Però l’assassí en sèrie no és el que importa, per això podem emprar estereotips sense que afectin la qualitat de la pel·lícula. Els assassinats serveixen per parlar de la relació de dos detectius amb el fosc món urbà que els envolta. Un és Morgan Freeman (no s’ha de confondre amb Nelson Mandela) i està a punt de jubilar-se. Ell espera que l’última setmana sigui com ha de ser, amb poca feina i molts croissanets de comiat, però es troba amb la rèmora dels assassinats i s’emprenya força. L’altre és Brad Pitt, un detectiu jove i atractiu, cosa que a Hollywwod significa que és força imbècil. És la seva primera setmana i està molt motivat, es pensa que ho sap tot. La gràcia és veure com Freeman té el cul pelat de mals rotllos i ja està de tornada de tot, però és meticulós i té prou experiència com per saber com van les coses. Pitt, en canvi, és molt enèrgic però és impulsiu i no es fixa en els detalls. Això és antropològicament interessant. Com que ara no hi ha exemplars joves ni de mascles ni de femelles que treballin, no sabem com es relacionen amb la resta de treballadors mascles i femelles.

L’assassí en sèrie també investiga els detectius. Descobreix que Brad Pitt té una vida genial i n’està molt gelós. I decideix que la víctima de l’enveja serà ell mateix. Qui el matarà serà Brad Pitt en un atac d’ira. I ja tindrem els set pecats capitals. L’assassí ho ha lligat tot molt bé, per això en el futur arribarà a la Casa Blanca. Per aconseguir que Brad Pitt el mati, assassinarà l’esposa del detectiu, interpretada per Gwyneth Paltrow. És una dona que es passa el dia trucant a la feina del seu marit perquè és professora i està a l’atur. Per fer-ho més dramàtic, es queda embarassada i li ho explica a Morgan Freeman, que és un senyor molt solemne i que et dóna pau quan el mires. Com Nelson Mandela.

Y aquesta és la moral de la pel·lícula. Les dones dels protagonistes de les pel·licules són tan insulses que només serveixen per fer avançar la trama o donar cops d’efecte. Això i que si has vist Saw i has escoltat les lletres de reggaeton, la pel·lícula no t’impacta tant.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR