'Shadowhunters' i la representació al 'young adult'

Shadowhunters (Freeform, Netflix) és l'adaptació per a la televisió de la sèrie de sis novel·les de Cassandra Clare Caçadors d'Ombres (Grup62), i la segona vegada que s'adapta la història de Clary Fray, que ja va ser duta a la gran pantalla el 2013 sota el nom de Caçadors d'Ombres: Ciutat d'Ossos (Constantin Film). Shadowhunters, que va començar com un fanfic de Harry Potter publicat a la xarxa (no costa gaire trobar-ne punts en comú), se situa en un món màgic que existeix paral·lel al nostre on un grup de joves lluita contra un malvat que pretén eliminar als qui considera una raça inferior a la seva.

En la línia de molta literatura young adult, el destí del món és a les mans d'un grup de joves d'entre 15-18 (al llibre) i 18-20 anys (a la sèrie). La protagonista, Clary Fray, ha crescut ignorant la seva relació amb aquest món, i això facilita la introducció dels elements sobrenaturals que el configuren a l'espectador: la lluita cos a cos, la màgia a través de runes tatuades al cos i les pocions i encanteris de les altres races fantàstiques d'aquest univers són tan noves per a Clary com per a nosaltres. El món dels shadowhunters s'estructura jeràrquicament en termes de raça: els caçadors, descendents de l'àngel Raziel (i per tant, per designi diví), ocupen el punt més alt de la piràmide, i regulen, controlen i dominen a la resta a través d'un organisme central que legisla i executa les lleis. Sota seu hi ha els downworldlers, els habitants del món inferior, que inclou des de vampirs fins a warlocks, passant per follets o homes llop, tots representats a la sèrie i units als caçadors a través de Clary, que actua de nexe d'unió entre tots els móns. Aquest domini absolut per part dels caçadors, altament problemàtic, no és posat en dubte a la sèrie, on la qüestió moral se centra en si les "races inferiors" mereixen morir (com manté el malvat) o ser salvades (la postura dels caçadors).

D'esquerra a dreta: Luke, l'home llop, Alec, Izzy, Clary i Jace, els caçadors, i Simon, el vampir.

D'esquerra a dreta: Luke, l'home llop, Alec, Izzy, Clary i Jace, els caçadors, i Simon, el vampir. Front: Freeform.

Pel que fa a la representació de gènere, dels quatre protagonistes, la meitat són dones. Val a dir que d'aquestes dues dones, una, Clary, té una relació o bé sentimental o bé fraternal (és... complicat) amb un dels homes, Jace, mentre que l'altra, Izzy, és germana d'Alec. Tanmateix, la seva rellevància en la trama o dins l'estructura interna del grup no se supedita a aquestes relacions. És destacable com a la sèrie, l'hipersexualització d'Izzy (a la foto, amb tacons impossibles) es presenta com a empoderadora, i és recalca, en diverses ocasions com de còmoda Izzy se sent amb el seu cos i la seva sexualitat. Tanmateix, aquest tret queda en un segon pla: Izzy és una excel·lent lluitadora i científica.

En termes de representació racial, la sèrie passa de curs amb un notable alt: dels protagonistes, Izzy (Emeraude Toubia), Simon (Alberto Rosende) i Raphael (David Castro) són llatins, Luke (Isaiah Mustafa) és afroamericà i Magnus (Harry Shum Jr) és d'ascendència xinesa. Els secundaris també destaquen per una gran diversitat ètnica i racial. El fet que Alec (Matthew Daddario) i Izzy siguin germans no ha contribuit a acabar el món, sorprenentment, i a la sèrie Izzy i Raphael han tingut frases en la seva llengua materna, el castellà. Per tant, la sèrie no només compta amb un casting molt divers sinó que també explota aquesta diversitat al nivell de meta-ficció.

Malec. Font: Freeform.

Malec. Font: Freeform.

Pel que fa a la sexualitat, Shadowhunters no se salva del queerbaiting ocasional -o repetitiu, en el cas d'Izzy i Clary o Simon i Raphael. Tanmateix, la centralitat en la trama de la relació entre Magnus i Alec és excel·lent. La parella, que fins i tot va tenir un capítol amb el nom del seu ship, Malec, gaudeix amb més minuts de pantalla que la dels heterosexuals protagonistes, Clary i Jace. L'homosexualitat d'Alec es tracta amb la dosi justa de normalitat (les reaccions negatives de la família d'Alec són atribuïdes al fet que Magnus és d'una raça inferior) i profunditat, mantenint-la a un nivell d'exploració progressiva: al llarg de la primera temporada veiem a Alec tenint moltes dificultats per acceptar-se a si mateix i sortir de l'armari, enamorat com està del seu germà adoptiu Jace, i un cop accepta els seus sentiments per Magnus, la parella s'ho pren amb calma, donant espai i temps a Alec per entendre i assimilar la seva sexualitat. A més a més, la bisexualitat de Magnus és mencionada (cau confeti rosa, lila i blau del sostre), explorada i repetida al llarg de la temporada. No es permet que l'orientació de Magnus quedi ofegada amb la seva relació homosexual amb Alec, ni que es confongui o s'oblidi. I això no es troba en la televisió actual. Magnus és el sant patró en contra de la bisexual erasure.

En conclusió, i sense jutjar ni la relació entre els llibres i la sèrie ni la qualitat d'aquesta, podem afirmar que Shadowhunters s'erigeix com una de les sèries amb més i millor representació racial i LGTBI+ , i esperem que això continui.

Imatge destacada: imatge promocional. Freeform.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR