Seducció (pseudo)científica

Aquest article ha estat escrit amb la col·laboració d'Elia Soler.

Ho admetem, lligar és un conyàs. Si no ets George Clooney o Scarlett Johansson o Angelica Houston, haureu rebut, més d’una vegada, el rebuig d’una persona amb la que heu volgut tenir una relació, un rotllo d’una nit o, senzillament, a la que heu volgut conèixer (per tenir una relació o un rotllo d’una nit). Navegar pel món de les interaccions humanes, tant les virtuals com les físiques, és confús, pot ser frustrant, i és una gran manera de minvar la poca autoestima que alguns de nosaltres ja tenim.

Si ets un home és probable que pensis que aquesta frustració és major i, potser, hauràs rebut més d’una vegada la mirada de “amb tu no, bitxo”, és possible que t’hagi agradat una noia que només et vegi com un bon amic (un secret, a les dones també ens passa), és possible que pensis que tothom carda més que tu. L’alliberament sexual de la dona ha fet que tinguem més opcions sexuals, però també, més possibles frustracions.

Qui no ha llegit, de manera més o menys escèptica, articles de revistes dedicades a seduir? Des dels “Claus per seduir a un home” de la Cosmopolitan, fins a les “Sedueix-les a totes”, de Men’s Health. La seducció s’ha intentat reduir a un seguit de trucs, estratagemes i comportaments específics des de fa anys i, potser, segles. No estem parlant de seduir en el sentit més animal de la paraula (i.e. intentar impressionar a l’altre mostrant el millor d’un mateix), sinó en el sentit més calculador i manipulador.

Segons María Ortega, terapeuta familiar especialitzada en famílies i parelles, les noves eines d’Internet i xarxes socials, en facilitar la difusió i accés de qualsevol tipus de missatge, poden obrir “més possibilitats de remarcar estereotips de gènere, generalitzacions al voltant del rol que es pressuposa a homes i dones (...) Això podria afavorir l’arrelament a determinats rols socials o la construcció d’idees rígides sobre l’aprenentatge de representacions culturals”. Per altra banda, i seguint la línia del sociòleg Zygmunt Bauman sobre les “relacions líquides” que es desenvolupen a l’era postmoderna, en aquest clima d’immediatesa i mercantilització, no és d’estranyar que hagin aparegut com bolets, des de fa anys, gurús i pàgines que t’asseguren tenir tots els secrets de la seducció exitosa. Aquesta seducció normalment està enfocada a un objectiu i només un: cardar amb dones. No us penseu que us ajudaran a construir relacions madures, basades en el respecte mutu. Per què, si es pot cardar mitjançant enganys, manipulació emocional i física, i alcohol?

Al 2005 un periodista va escriure un llibre detallant la vida dels pick-up artists (artistes de la seducció) i la comunitat que els seguia, les tècniques que s’utilitzaven i el tipus de persones que pagaven per aprendre d’ells. El llibre es va fer tan popular que uns anys més tard es va emetre per la televisió americana un show d’artistes de la seducció. Al cap d’uns anys, teníem la versió espanyola d’aquests “artistes” del lligar, alguns, com Álvaro Reyes, seguint al peu de la lletra el model nord-americà, i d’altres amb una fórmula diferent, com África Bos, que presenta el mateix contingut amb una veu femenina i un to més purità.

africa bos

África Bos cuqui

alvaro reyes

Álvaro Reyes seductor nat

Aquestes normes, tècniques i actituds suposadament infal·libles es traduirien aquí a Espanya com a seducció científica*. Algunes pàgines web arriben a definir-la com "l’assignatura que no ens van ensenyar a l’escola". La gran majoria de llocs web d’aquest tipus estan destinats gairebé exclusivament al públic masculí heterosexual com Juegatujuego, Africa Bos, Seducción Científica, Aprende Seducción o articles a Enriquece Tu Psicología.

* Al llarg de l'escrit explicarem que el mètode no en té res de científic, però mantindrem el terme perquè així és com es coneix popularment.

Les dones (i els homes) com a fórmula

Álvaro Reyes té les coses clares, ell només necessita tres missatges de Whatsapp per aconseguir una cita amb una dona. África Bos diu sense cap ombra de dubte que la millor manera que flueixi una conversa amb una dona és parlar de moda.

Tota la premissa de la seducció científica es basa en una sèrie de tècniques d’interacció concretes que fan que parlar amb una dona sigui com solucionar un cub de rubik. Un dels objectius d’aquest producte és clar i, en part, molt positiu: millorar les habilitats socials i establir un discurs de millora de l’autoestima pròpia per afrontar amb menys pors la interacció.

Ara bé, una manera força simple de reduir aquestes pors o resistències a la interacció és simplificar la relació humana mitjançant una sèrie de termes gairebé mecànics. Tant Álvaro Reyes com África Bos esmenten termes com abridores, escalada, cierres, IDI (Indicador De Interés), bloqueador, DR (Defensa de Reputación), RUM (Resistencia de Último Momento). Això enfoca la interacció en el procés i no en la persona amb qui estàs realitzant la interacció.

Tal com diu Carme Sánchez, directora de l'Institut de Sexologia de Barcelona i terapeuta de parella, “sempre és positiu tenir certes eines a l’hora de moure’ns per situacions en les que no ens trobem necessàriament còmodes”. Però algunes de les eines que patrocinen aquestes webs es basen en una visió de la seducció com a entrenament conductista de condicionament operant de mascota; es parla literalment de “premiar quan la persona està invertint, i castigar quan la persona no inverteix”. Una de les tècniques més famoses del gurú americà de la seducció Ross Jeffries és el freeze-out o congelació basada en ignorar de manera absoluta a la dona que s’ha negat a tenir sexe amb tu: donar-li l’esquena, posar-te a parlar pel mòbil, etc.

Carme Sánchez assenyala que “aquesta manera d’enfocar la interacció cosifica a la dona, la converteix en un objectiu a assolir en comptes d’una persona amb una relació igualitària de poder”, i considera que aquestes tècniques ensenyen a “aprofitar-se de la vulnerabilitat de l’altre per aconseguir el que un vol”.

El treball per objectius és una pràctica especialment comuna ala web d’Álvaro Reyes. Un exemple són les sortides que organitzen amb alumnes amb el sol objectiu de seduir a dones, quantes més millor, i aconseguir “cierres con teléfono, con beso o con sexo”. Sánchez afirma que aquest enfocament de les interaccions es basa en “la quantitat, en comptes de la qualitat”.

Aquest tipus d’enfocament de les relacions interpersonals és pervers per diversos motius. En primer lloc, amb discursos al seu web de Juega a tu juego, que empren paraules com “guanyador” o “perdedor”, es normalitza la percepció que un home és un guanyador quan aconsegueix seduir a un gran número de dones o, senzillament, quan aquest és el seu objectiu. La pressió social que poden rebre els homes per assolir aquests objectius en moltes ocasions és la font de les inseguretats que voldran redimir assistint als cursos de seducció científica.

L’altre factor és la falta absoluta d’interacció més allà del cierre. En aquest sentit, un podria pensar que els homes que accedeixen a aquests cursos només estan interessants en tenir sexe amb dones (mitjançant les mentides i manipulacions que faci falta), en comptes d’establir una relació basada en la coneixença mútua, des de l'honestedat i la genuïna curiositat. Aquest estereotip que dibuixa als homes com éssers essencialment enfocats a un objectiu de plaer físic, molt estès no només en webs de seducció sinó en milers d’articles de seducció, pot ser font d’inseguretats o de relacions insatisfactòries.

El consentiment

Un no és un no. Això ho tenim molt clar. Excepte si la noia t’està posant a prova, o t’està posant un test, o està rebutjant la situació però no a tu en concret, o potser ho fa perquè està actuant el seu “factor meuca” biològic-social, com diu África Bos (veure a baix). Fins i tot si et diu que no perquè té parella, pot ser que estigui en una relació buida i insatisfactòria, per tant, no et rendeixis!

En una societat enfocada a l’èxit de manera obsessiva, el fracàs o el rebuig es poden percebre com a quelcom gairebé traumàtic. Sánchez ens explica que “no es pot forçar la situació, això també passa amb els homes. Homes que volen complir el rol de seductor-guanyador i senten la pressió social per a complir-lo”. En canvi, molts dels consells de seducció científica es basen en la no-acceptació d’aquest fracàs, en la insistència després d’un no, en què fer si la noia et diu que té parella, que no vol res amb tu, que només et veu com a un amic.

Una de les maneres en les que des d’aquests llocs web es treballa o es “lluita” contra aquesta resistència és mitjançant, directament, l’engany. El missatge que transmeten els artistes de la seducció és que les dones no acceptaran tenir sexe ja que no volen semblar “fàcils” o “poc selectives”. Aquesta és una premissa molt acceptada a la pàgina de Juega tu juego, i que África Bos qualifica com a “factor meuca”. Aquest és un estereotip força estès, i sí, pot ser causat per discriminacions socials reals: la societat patriarcal que premia a l’home seductor i a la dona casta. Aquest estereotips, ja de per si extremadament tòxics, no només s’accepten, sinó que es reforcen, es perpetuen, i conformen la base de tot el discurs.

Mentre que hi ha alguns consells que es podrien considerar positius, com no enfadar-se quan una dona et rebutja, d’altres es basen completament en la dominació. Una d’aquestes tècniques, que publicita África Bos, és el rebuig a la pregunta: l’home no ha de preguntar mai, ja que s’exposa a obtenir una resposta negativa per part de la dona. Senzillament ha d’ordenar i, com diuen en aquestes pàgines, la seva OBLIGACIÓ com a home és fer avançar la interacció.

Homes, ja ho sabeu, preguntar és de fluixos, és la vostra OBLIGACIÓ guiar a la dona cap al vostre penis, si cal, amb mentides. En un dels anuncis del “Máster de Seducción” et venen literalment com a objectiu:

Cómo mentir para llevártelas a la cama: Tengo que advertirte que este es el material más controvertido que he compartido nunca y que lo que voy a mostrarte en este informe podría molestar a mucha gente…

Pero es la realidad y tienes derecho a conocerla.

És curiós com es fa un doble discurs respecte al rebuig. Per una banda, la web de Juega tu Juego parla del rebuig com a part del procés de seducció: si la teva tècnica és abordar a un gran número de dones pel carrer, és normal que moltes d’elles et rebutgin, igual que és estadísticament probable que algunes no ho facin. D’altra banda ens trobem amb articles com “El destruyenovios”, “Qué hacer cuando ella te dice que tiene novio” o en un article sobre “¿Cómo sé cuándo es el momento de besar a la chica?” amb fragments com aquest:

A las mujeres les encantan los hombres que saben lo que quieren y que persisten, si ella te dice que no y tú bajas la cabeza y te rindes, lo único que demuestras es que sólo la querías para eso y lo que demuestras es que eres un hombre necesitado, algo que las mujeres rehúyen. A las mujeres les gustan los hombres agresivos, dominantes y divertidos. ¿Eres de los que te rindes a la primera o de los que disfrutas del proceso completo?

María Ortega remarca que en la parella, com en totes les relacions humanes, “hi ha d’haver sempre uns límits basats en el respecte i la consideració de l’altre”. Hi ha límits en els missatges que transmeten aquests productes? Aquí també trobem un  doble discurs, que és present a gairebé tots els vídeos d’Álvaro Reyes, en els que ell verbalitza una interacció des del respecte i sense “forçar” la situació i a la vegada actua utilitzant trucs de manipulació psicològica per aconseguir objectius més enllà de conèixer a la persona amb que està tenint la interacció (de nou, quantitat i superficialitat vs. qualitat i profunditat). Ah! I tampoc mostra les potencials 30 interaccions que han anat malament abans de la “interacció exitosa” que mostra en vídeo. De nou, estadística esbiaixada.

El negoci de la seducció

Gurús de la seducció com Álvaro Reyes o África Bos viuen dels seus “ensenyaments” derivats de tallers, vídeos, llibres i fins i tot campaments de seducció. Els campaments de seducció d’Álvaro Reyes costen al voltant dels 2.500 euros. Els vídeos o tallers de seducció poden costar entre 100 i 300 euros. Qui paga per aprendre d’aquests gurús?

campamento-verano

Imatges de promoció del campament d'estiu d'Álvaro Reyes

Carme Sánchez opina que “homes amb baixa autoestima, amb problemes per relacionar-se amb l’altre sexe però també en altres situacions, amb manca d’habilitats socials, o a la cerca de certes habilitats socials que li manquen.” Però realment son útils aquests tallers?

Hi ha motius per dubtar de l’eficàcia d’aquestes tècniques. L’autoestima de la persona no es treballa des de la base. Gurús de la seducció “reformats” com Ross Jeffries ho afirmen:  has de canviar qui ets des de dins, no pots fer-ho només memoritzant rutines.

Segons Carme Sánchez la solució és “l’educació sexual i afectiva des de petits. Actualment tenim una educació sexual molt sanitària, molt basada en el risc en les malalties de transmissió sexual. A països més igualitaris com Suècia tenen educació sexual, Social Emotional Learning, reglada des dels anys 50.” Potser així podríem deixar de banda discursos tòxics més enllà de pensar que tots els humans pensem i sentim diferent, i abandonarem la premissa que els homes són de Mart i les dones de Venus.

menmarswomenvenus

No són només aquests gurús de la seducció els que perpetuen aquests estereotips. Com hem comentat abans, a la gran majoria d’articles orientats a lligar, ja sigui amb homes o amb dones, es mantenen uns paràmetres prèviament acceptats com a veritats universals: els homes no volen compromís, les dones no volem semblar “fàcils”, els homes es fixen gairebé exclusivament en el físic, a les dones ens agrada que ens parlin de moda, els homes han de ser dominants, les dones hem de ser submises...

Aquestes premisses són nocives tant per dones com per homes: empesos per aquestes expectatives socials es generen inseguretats, falses expectatives, relacions tòxiques i, fins i tot, pràctiques sexuals insatisfactòries. Tal com assenyala María Ortega, en la parella es posa de manifest molt clarament “la circularitat present en tots els sistemes relacionals; el fet de que les conductes d’ambdós membres de la parella estan recíprocament regulades, de forma que el que un fa afecta el que farà l’altre, a la vegada que és influït per la conducta prèvia d’aquest”, reforçant i perpetuant patrons relacionals (ja siguin “sans” o “tòxics”).

Els artistes de la seducció responen a una demanda creada per una manca d’aptituds envers a les relacions interpersonals, un buit en l’educació sentimental. Com a societat, si no volem que es difonguin aquest tipus de missatges tòxics i perpetuadors del problema, és necessari que ens plantegem com omplir aquest buit amb, tal com diu Carme Sánchez, una educació sentimental inclusiva i honesta.

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR