'Qui és l'onzè passatger?': gènere i performativitat a l'espai

Qui és l’onzè passatger? és una de les obres més conegudes de Moto Hagio, una de les pioneres del manga, tristament molt desconeguda, l'obra de qui gairebé no s'ha publicat fora del Japó. Qui és l'onzè passatger? ha estat publicada en castellà aquest 2017 a finals del 2016*, més de quaranta anys després de la seva publicació original, i des del 1975 proposa un qüestionament dels rols de gènere i un discurs crític, fins i tot de vegades progressista, sobre el gènere binari tradicional.

1

Ciència ficció utòpica

La trama de 11è passatger (per abreujar) proposa un futur utòpic molt similar al de l'univers Star Trek, on una unió de planetes i societats conviu en pau a la galàxia mitjançant una administració central confederada. Els protagonistes del manga són candidats a entrar a la Universitat Estel·lar, la institució educativa de major prestigi de la galàxia, però per a això hauran de superar un últim examen: grups de deu alumnes han de sobreviure 53 dies en una nau espacial a la deriva, si només un d'ells resulta ferit o decideix abandonar l'examen, tots suspenen.

El primer conflicte apareix als primers instants del grup a la nau: el seu grup està compost d'11 persones i ningú sap qui és l'infiltrat. Aquesta premissa llança una narrativa a la qual la reflexió i la cooperació per tal de superar els problemes que apareixen són la norma, elevant l'acció a un pla que es separa de l'space opera per assemblar-se a obres més interessades en el cerebral, com els relats d'Isaac Asimov. De fet, una lectora ens comenta que l'autora del còmic es va inspirar en l'obra d'Ursula K. Le Guin.

Això no obstant, l'element de la trama que resulta més interessant, més enllà de la resolució dels problemes que es plantegen contínuament a la nau, és la construcció d'aquesta societat utòpica i l'ús d'extraterrestres per fer un comentari -quan no una crítica oberta- dels rols de gènere binaris mitjançant les vivències de dos personatges concrets.

2

Knu i Frol: assexualitat i sexe potencial

Knu, un alienígena humanoide però amb una aparença una mica reptiliana, i Frol, un personatge androgin, centren gran part d'aquest comentari, especialment el segon. Tant Knu com Frol pertanyen a espècies amb un plantejament del sexe i el gènere molt similars al plantejament binari tradicional, encara que es dóna una diferència important: els membres d'aquestes espècies no manifesten el seu sexe -i el seu gènere, 11è passatger en aquest sentit els fa equivalents i és força tradicionalista- fins a una certa edat, passant per un període de transició després del qual són assignats per la societat a una sèrie de rols determinats pel seu gènere.

La diferència principal entre Knu i Frol és que el primer ja ha passat aquest període de transició sense manifestar cap gènere o sexe, de manera que es converteix en un membre d'una casta separada de la resta de la societat, monacal però amb un cert prestigi. Frol, en canvi, encara no ha passat per la seva transició i a més es revela que la seva espècie pot triar voluntàriament quin sexe i gènere assumir -encara que aquesta decisió és final. D'aquesta manera Knu i Frol respectivament estan fora de l'espectre binari de gènere o es mouen de manera ambivalent per ell.

3

Reacció social

El primer plantejament interessant al voltant d'aquests personatges és la reacció de la resta de membres de la tripulació -tots homes, als quals podríem considerar una representació de la societat- davant la seva identitat de gènere i el seu sexe. Mentre que Knu no és tractat d'una manera diferent, Frol és tractada com si fos una dona: al cap i a la fi la seva aparença física és molt femenina, encara que el seu comportament sigui masculí.

En aquest sentit, el que resulta problemàtic per a la tripulació no és que aquests personatges siguin no-binaris, sinó el fet que Frol és el més semblant a una dona que hi ha a la nau. En aquest sentit, la resta de la tripulació desenvolupa actituds de festeig i protecció cap Frol, establint que el seu gènere és l'altre quan el gènere masculí és el gènere per defecte i fins i tot quan un personatge -Knu- explícitament no té ni gènere ni sexe és assignat a rols de gènere masculins. Tot això entronca clarament amb les teories de Simone de Beauvoir en la seva obra El segon sexe.

4

Frol i el gènere performatiu

El segon plantejament de l'obra al voltant del gènere i el sexe resulta també molt ressonant amb una altra teoria cèlebre: la del gènere performatiu de Judith Butler. Les circumstàncies de Frol i la seva relació amb el seu propi gènere són una expressió literal d'aquesta idea: el gènere de Frol no està determinat -o assignat- a partir d'una dada biològica sinó que es tracta d'una interpretació. A més, aquesta performance es porta a terme manifestament com a reacció a una sèrie de normes i expectatives de la societat que envolta l'individu. Frol transita per tots dos gèneres a voluntat durant tota la durada de la història, i a més ho fa amb el seu propi control i per apoderar-se com a individu.

A la primera part de la història, Frol vol ser un home per accedir als privilegis socials que això comporta, i conseqüentment exerceix una sèrie d'idees associades tradicionalment a la masculinitat: compara la seva alçada i el seu poder físic a altres membres de la tripulació, es mostra competent en la lluita, s'endureix i tanca emocionalment i així successivament. A la segona part, però, Frol decideix que vol mostrar-se com a dona -per interessar a un home heterosexual pel qual se sent atreta-, de manera que actua segons la seva idea de com ha de comportar-se una dona.

Aquesta relació amb un interès romàntic heterosexual porta a Frol a una sèrie de moments interessants: per exemple, en un atac de gelosia en veure que Tada -l’interès romàntic- gaudeix de gran popularitat entre les noies, Frol decideix presentar-se com home i superar la popularitat d'en Tada com a home. Al final d'aquest conflicte -dut amb força humor-, Tada manifesta a Frol que l’estima, sense importar el seu gènere o actitud. Frol transita d'aquesta manera entre gèneres demostrant la fluïdesa -i fins a cert punt l’artificialitat- del concepte.

5

Privilegi masculí, servitud femenina

Tanmateix, no tot són flors i violes. 11è passatger també recull un seguit d'actituds molt clàssiques al respecte de la relació entre gèneres i els seus rols assignats. Per començar, el fet que Frol desitgi presentar-se a l'examen de la Universitat Estel·lar ve determinat perquè en el seu planeta les dones només tenen un paper reproductiu i viuen en harems servint als homes en una proporció de cinc dones per cada home. La seva única opció per escapar d'aquesta servitud és convertir-se en home, privilegi del qual només podrà gaudir com a membre de la Universitat.

De la mateixa manera, a l'enamorar-se d’en Tada, l'interès romàntic -masculí- de la història, Frol decideix que es convertirà en dona. Aquesta decisió, tot i que es presenta com una cosa romàntica, no deixa de ser una renúncia per part d'en Frol a una sèrie de possibilitats vitals que està implícit que haurà d'abandonar com a dona. No deixa de ser una resolució poc satisfactòria després del discurs de l'obra fins al moment. Amb tot, Qui és l'onzè passatger? ofereix una discussió interessant sobre el gènere binari i les seves implicacions socials, una visió refrescant i sorprenentment contemporània per tractar-se d'un manga clàssic.

Totes les imatges © Qui és el 11è passatger ?, per Moto Hagio.

*Gràcies a les aportacions de la lectora @FlorsEnversa.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR