'Preacher', el sexe com a concessió, la violència i la pederàstia

Preacher, estrenada el maig del 2016 per la cadena nord-americana AMC, està basada en la novel·la gràfica de Vertigo (DC Comics) amb el mateix nom. La sèrie, que es podria definir com una barreja entre drama, comèdia negra i fantasia sobrenatural, se centra en la figura d’un predicador del sud dels EUA, Jesse Custer (Dominic CooperAgent Carter), i la seva relació amb els seus veïns feligresos, que es veu trastocada quan Custer adquireix poders sobrenaturals. La sèrie, de deu capítols, ha estat renovada per una segona temporada, que s’estrenarà el 2017.

Preacher ofereix una mirada necessària i allunyada de la morbositat a una realitat social que sovint és romantitzada i reduïda a un trop. La sèrie, que passa el test de Bechdel en gairebé cada capítol i es caracteritza pel seu humor negre, no es deixa portar per les convencions del gènere d’horror sobrenatural i ofereix una representació femenina destacable, on les dones no són reduïdes a objectes o estereotips. El retrat de la violència contra les dones a Preacher és, si bé cru i realista, tractat lluny del sensacionalisme barat i els tòpics amb els que la televisió ens té acostumades.

Retrat dur sobre la violència envers les dones

A nivell d’anàlisi, un dels elements més interessants de Preacher és la crua representació de les relacions socials al sud dels Estats Units i, en termes de gènere, el retrat de la violència contra les dones, que, a la sèrie, és tractada amb assiduïtat tot i no ser part de la trama principal.

En el capítol pilot, un nen s’acosta a Custer per demanar-li que actuï davant els maltractaments que pateix la seva mare a mans del seu pare. Custer, fent gala del seu caràcter cínic, li respon “how far do I go?” (fins on vols que arribi?), i afegeix que no disposa de les eines ni de l’autoritat per ajudar-lo. A continuació, Custer s’adreça al Sheriff del poble per posar-lo al corrent de la situació. La resposta del Sheriff és tallant. Si no hi ha una denuncia, ell no actuarà.

Aquestes escenes reflecteixen una dura realitat social i transmeten la impotència de les víctimes i aquells que les envolten, així com la incapacitat del sistema per protegir les dones que es troben en aquesta situació. Al final del capítol, en una escena el desenllaç de la qual no revelarem, Custer i el maltractador s’enfronten. Tanmateix, en els capítols següents es revela que la relació entre el matrimoni és més complicada del que sembla a priori: aparentment la violència és consensuada. Tot i que aquest gir en els esdeveniments pot semblar que invalidi la crítica social inherent en aquesta trama, està ben construïda, i en les subsegüents escenes es veu clarament com la relació entre la parella és una d’igualtat.

En el segon capítol, "See", un dels veïns confessa a Custer que està obsessionat amb una de les nenes que condueix cada dia a l’escola en autobús. L’home afirma no haver actuat d’acord amb els seus pensaments i promet a Custer que després de la confessió farà el possible per millorar. Durant tot el capítol el seu autobús groc apareix de fons en algunes de les escenes principals, ominós, i es veu Custer, distret de la trama principal, pensant una vegada i una altra en l’home i el seu crim a l’espera de ser comès. Es fa impossible deixar de pensar en la imminència de l’atac contra aquesta nena durant els primers trenta minuts, i la sensació és d’absoluta impotència i angoixa. Malgrat això, la situació és resolta i en cap moment la nena ni es troba en perill real, ni apareix en pantalla.

El capítol quatre, "Monster Swamp", obre amb una persecució de dones en roba interior -que són les prostitutes del prostíbul del poble- a mans d’un grup d’homes armats. La persecució és en realitat una activitat organitzada pel prostíbul en què les dones que hi treballen han de fugir dels clients mentre ells les persegueixen amb escopetes de paintball. El més destacable d’aquesta escena és que en cap moment les dones que fugen són sexualitzades. El fet que vagin vestides en roba interior només accentua la seva vulnerabilitat davant la persecució. La càmera se centra en la seva angoixa, que és el que es transmet de la seva actuació.

Malgrat que la representació de la violència contra les dones a Preacher pot ser considerada com a un retrat positiu i allunyat dels tòpics televisius, el fet que en dues de les anteriors escenes aquesta no sigui consumada pot ser interpretat com una frivolització, alimentant l'estesa l'actitud social que ni condemna ni valora -i fins i tot, disculpa- aquella violència que no és explícita o consumada en un crim. Com posicionar-se'n al respecte és decisió de cada espectadora i espectador.

El sexe com a concessió

Un altre dels temes que criden l’atenció en aquest relat sobre la violència envers les dones és la utilització del sexe, per part de les dones, com a concessió. Des del capítol pilot i fins al capítol set (l’últim capítol a dia d’avui), hi ha tres escenes de caire sexual. En una, la dona és una prostituta, i per tant l’acte s’entén com a intercanvi econòmic.

En l’altra, el personatge femení, que deixa clar que no vol tenir una relació amb l’home, el convida al seu llit sense cap tipus d’entusiasme. Sabent que ell n’està enamorat però que mai podrà tenir una relació amb ella, el sexe es pot llegir com un favor d’ella a ell, com un intercanvi, i la seva actitud així ho indica. L’escena queda implícita i no es veu en cap moment cap tipus d’acció en pantalla.

En el tercer exemple, el personatge femení convida al personatge masculí, que ha demostrat un interès en ella prèviament, a mantenir relacions. En aquest cas sí que es veu l’escena explícitament, un fet que és important perquè tot el que veiem és la cara d’absoluta indiferència del personatge femení, que mira per la finestra sense gaudir en absolut. En aquest tercer exemple, la invitació de la dona és motivada per un atac de gelosia i ràbia, així que ella l’utilitza per venjar-se. L’absurditat d’aquesta decisió reflecteix la personalitat impulsiva i a vegades immadura d’aquest personatge, així com el poc sentit d’aquest cliché. En aquest cas el sexe es pot interpretar, a més a més, com una concessió a l’interès d’ell. En els tres casos, la dona assisteix impassible i insatisfeta a la possessió del seu cos, i només, en un, el primer, obté una satisfacció (diners).

Fotografia de portada: tots els personatges de 'Preacher', en una imatge promocional de la sèrie. Font: Matthias Clamer/AMC - © AMC Networks Entertainment LLC. and Sony Pictures Television Inc.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR