Polítiques de gènere als programes municipals catalans

En motiu de les eleccions municipals, ‘Zena’ ha analitzat els programes marc dels partits polítics catalans. El treball també s'ha publicat al web Maresme24m.

Hi ha un consens entre els partits per assegurar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, sobretot en l’àmbit laboral, així com per promoure mesures de conciliació de la vida familiar i professional. Tots els programes inclouen polítiques que, malgrat no anar dirigides específicament a les dones, tendeixen a afavorir-les, perquè fan referència a àmbits tradicionalment associats a elles, com ara el treball de cures. En són exemples facilitar l’accés a places d’escoles bressol o fomentar l’autonomia de persones grans i de persones amb malalties mentals o amb discapacitat física/diversitat funcional –denominació que varia segons el programa.

De mesures puntuals a programes transversals

Ni Ciutadans ni el Partit Popular dediquen cap capítol específic a abordar les polítiques de gènere, però inclouen mesures de foment de la igualtat en diversos punts del programa. En canvi, els programes marc d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Socialistes de Catalunya sí que les tracten en capítols específics. Convergència i Unió les inclou dins l’apartat Igualtat d’oportunitats, garantia de cohesió social. Les tres formacions, a més, parlen d’incorporar la visió de gènere en tots els àmbits de la política municipal, un fet que es plasma en diversos punts dels programes. ERC, per exemple, tracta l’enllumenat públic com un element que afavoreix la seguretat de les dones.

Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa- Entesa pel Progrés Municipal inclou al document marc un programa transversal titulat Fem un municipalisme feminista. Ciutats i pobles amb equitat de gènere. Les mesures hi són presentades en un context històric de reivindicacions feministes i s’associa les polítiques de dretes amb una perspectiva patriarcal. El document inclou perspectives interseccionals, és a dir, que tenen en compte les diferències entre dones que es produeixen en termes de sexualitat, immigració o diversitat funcional. El PSC també recull una d’aquestes perspectives en parlar de drets i oportunitats de les dones amb discapacitat.

La Candidatura d’Unitat Popular dedica el cinquè capítol del programa a parlar del “feminisme i l’alliberament de gènere”. Destaca el seu posicionament a favor dels drets de la dona des d’una perspectiva sexual, de gènere i de relacions laborals, en el marc també de la lluita per “l’alliberament nacional dels PPCC”.

A diferència de la resta de partits, Plataforma per Catalunya no proposa cap mesura orientada específicament a les dones. Fonts del partit han desestimat incorporar-ne en els seus programes municipals perquè, si es fes, “s’hauria d’incloure un punt sobre homes, perquè Plataforma per Catalunya és un partit igualitari”. La formació, però, ha inclòs mesures destinades a fomentar la natalitat i a millorar el benestar de les famílies i la gent gran que, de retruc, poden beneficiar les dones.

Divergència d’opinions sobre prostitució

El PSC parla del “dret al propi cos i a no ser prostituïdes” i es refereix a les dones que exerceixen la prostitució com a “víctimes”. Defensa més controls sobre els locals on treballen, així com més eines de protecció i rehabilitació psicològica, física i social de les treballadores del sexe.

La CUP, en canvi, assegura que, en termes de prostitució, “no s’escolta la dona ni es respecta la seva autonomia” i estableix que, si s’ha de multar algú, han de ser els clients i els proxenetes.

ICV-EUiA-EPM proposa, per una banda, acompanyar les dones que busquin sortir de la situació d’explotació sexual i, per l’altra, impulsar polítiques d’inclusió social i empoderament de les treballadores del sexe. CiU emmarca la qüestió en un marc més ampli, on es tracta la lluita contra l’abús sexual a menors, el tràfic de persones, l’explotació sexual, la discriminació sexual i les “pràctiques mutilatòries”.

Pluralitat cultural i religiosa

PxC dedica un capítol a la “vulneració islàmica dels drets de la dona”. Proposa la condemna, persecució i tipificació en el Codi Penal “de costums com tapar la cara de les dones amb vels, les pràctiques de poligàmia, l’ablació de clítoris, els matrimonis concertats i la promoció de qualsevol tipus de tracte discriminatori contra la dona pel simple fet de ser-ho”. També parla de les violacions en grup perpetrades per musulmans marroquins, africans i pakistanesos envers “joves europees i blanques” que, segons el partit, “s’estan estenent per tot el territori”.

La CUP és contraria a l’abolició de portar vel integral perquè considera que la mesura tracta la dona com a una víctima i, al mateix temps, la castiga. Compara l’abordatge de la qüestió amb el de la prostitució, en què la dona és vista “com una menor d’edat” i no es té en compte el seu punt de vista. ERC dedica un punt de l’apartat sobre polítiques migratòries a plans contra estereotips o prejudicis i a “evitar la utilització de les particularitats i símbols culturals i religiosos amb finalitats partidistes”.

Drets LGTBI

CiU parla de “diversitat afectiva i sentimental”, i s’hi refereix com un valor i un dret fonamental de la persona. Proposa un abordatge de la qüestió des del “respecte en tots els àmbits de realització personal i col·lectiva” i la “lluita del dia a dia contra la discriminació, sobretot en el camp social i cultural”.

El programa de C’s conté mesures dedicades a promoure el “respecte a la diversitat en l’orientació sexual”. Es compromet a donar suport a iniciatives que tinguin com a objectiu evitar l’exclusió per motius d’identitat sexual, cultural, lingüística o religiosa.

ERC posa el focus en els nous models de família i en els joves que marxen per raó d’orientació sexual de municipis petits a les grans ciutats. La CUP parla de facilitar el lloguer social a persones LGTB, ja que molts poden tenir problemes per viure amb la seva família un cop revelada la seva condició sexual. Les polítiques d’ICV-EUiA-EPM inclouen mesures com la visibilització del col·lectiu LGTB en àmbits com la salut, la joventut o la gent gran i el no establiment de projectes de cooperació amb ajuntaments i països que penalitzin l’homosexualitat i la transsexualitat.

Als programes marc del PP i PxC no s’han trobat polítiques específiques envers aquest col·lectiu. En el cas del PSC, en alguns punts, com en l’educació, es parla de “respecte a la diferència” a nivell general. L’únic punt concret en el document del partit socialista és el referent al desenvolupament de programes de cerca de nous segments turístics de qualitat i prestigi, adreçats, entre altres col·lectius, al “turisme gai”.

 

PROPOSTES PER PARTITS

Candidatura d’Unitat Popular

Vol presentar mocions als ajuntaments per evitar retallades i assegurar serveis socials per a les dones més vulnerables. Defensa la creació de serveis de municipalització dels treballs de cures i que persones a l’atur o sense prestació realitzin serveis de cures.

Als ajuntaments, reivindica mesures que garanteixin un dret a l’avortament lliure i gratuït, l’elaboració de plans d’igualtat de caràcter transversal i la creació d’un Consell Social que analitzi la realitat del municipi tenint en compte la perspectiva de gènere.

Proposa el desenvolupament d’una economia que faciliti la redistribució del temps i del treball domèstic i que no hi hagi retallades salarials a les mares en reducció de jornada. Es compromet a lluitar contra l’assetjament laboral i sexual, i demana compromís de gènere al moviment cooperativista.

Partidària de la coeducació, proposa que els estudis de gènere siguin una matèria transversal als centres educatius. També que s’abordin els temes de salut sexual i reproductiva “d’una manera integral, feminista, no criminalitzadora de les opcions i identitats sexuals i no centrada en la penetració”. Està a favor d’una memòria històrica que faci visible el paper de les dones i les seves lluites.

Ciutadans

Demana als ajuntaments que aprovin la Carta europea per a la igualtat de dones i homes en la vida local i que promoguin a les escoles programes a favor de la igualtat i la diversitat. Defensa l’existència de programes de conciliació laboral a les empreses, la promoció d’horaris racionals en el treball i un premi anual per a l’empresa amb les millors polítiques de conciliació.

Parla de donar ajuts per complir la Llei de dependència i d’atendre les necessitats d’assistència i ajuda psicològica als cuidadors. Demana la gratuïtat de l’educació pública entre els 0 i els 3 anys, uns horaris més flexibles, el foment d’activitats extraescolars i les ajudes a famílies amb menys recursos.

Convergència i Unió

Insta als ajuntaments a eradicar qualsevol discriminació per raó de gènere, sobretot aquelles que afectin el desenvolupament personal i professional. Proposa reorganitzar els horaris de treball i el temps de dedicació de la llar, així com i implicar els homes en les responsabilitats familiars. Demana un “acord social de la cultura del temps a les famílies” i una política educativa real de rols, i concep l’educació com un dels mitjans de desenvolupament de la igualtat de tracte. Dins del capítol dedicat a la societat de benestar, parla de donar suport als familiars que tenen cura de les persones dependents.

En l’àmbit de regeneració política i lideratge, parla de reivindicar la incorporació de la visió de les dones en tots els àmbits de la política i de la societat “per poder construir un país més equilibrat”. En general, el programa posa molt èmfasi en la garantia de drets de l’individu i en què pugui desenvolupar el seu talent i habilitats tant com sigui possible.

Esquerra Republicana de Catalunya

Demana incorporar la perspectiva de gènere en el disseny i la implementació de polítiques públiques en àmbits com l’urbanisme, la seguretat, els serveis socials, la coeducació, la participació o la gestió d’equipaments culturals. Destaca, també, el foment de les polítiques de conciliació laboral i ús del temps.

En l’àmbit urbanístic, promou la creació “d’espais integradors” i insta a tenir especial cura de la il·luminació dels carrers, entenent-la com una forma de seguretat. L’impuls de la recerca sobre la història local de les dones i la inclusió de més dones al nomenclàtor apareixen com a mesures per visibilitzar i reconèixer la tasca de les dones. El partit proposa fomentar l’esport de base femení i, si cal, adoptar criteris de discriminació positiva per promoure la presència de dones.

Per al partit, els ajuntaments han de fomentar la participació de les dones mitjançant el Consell Municipal de les Dones i incentivar un ús del llenguatge no sexista. També han de formar en perspectiva de gènere el teixit associatiu i incloure el criteri de paritat en les juntes en el moment d’atorgar subvencions. El programa preveu dotar dels recursos necessaris a les iniciatives per a la prevenció i promoció de la salut de les dones.

Iniciativa per Catalunya Verds -Esquerra Unida i Alternativa -Entesa de Progrés Municipal

Vol impulsar una Auditoria de Gènere als ajuntaments per conèixer el nivell de representació i decisió de les dones en la gestió del municipi i el grau de representació dels seus interessos i necessitats. És partidari dels pressupostos amb perspectiva de gènere perquè l’impacte de la distribució de la despesa pública sigui equitativa i atengui els interessos i necessitats de les dones.

Estableix polítiques per a la promoció dels drets econòmics de les dones, sobretot per a les que són joves o majors de 45 anys, i parla de lluitar contra la “feminització de la pobresa” amb prestacions socials, com ara els plans per a famílies monomarentals en situació d’atur o precarietat laboral. En participació ciutadana, destaca el Consell de Cultura i de les Arts, que ha de garantir que les dones tenen accés als espais culturals i que les seves creacions són representades al món de les arts. A les escoles i instituts, defensa la coeducació i està en contra dels centres que separen per raó de sexe.

Proposa que els programes per a dones grans tinguin en compte aspectes com la salut, la formació en noves tecnologies i les seves necessitats, demandes i interessos. En salut, pretén reforçar el servei d’atenció domiciliària per alliberar de les càrregues als cuidadors, i està a favor de l’avortament lliure i gratuït.

Partit Popular

El gruix de mesures dedicades a fomentar la igualtat són al capítol titulat La família: Vincle de solidaritat. Entre altres, parla de donar suport a famílies amb situació de vulnerabilitat, amb persones en situació de dependència o que pateixen la violència de gènere o en l’àmbit familiar. Les polítiques de conciliació familiar s’esmenten com a mesura per a la protecció de la infància i per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes.

També es defensa la creació d’altres mesures per a la igualtat d’oportunitats real, des de l’administració pública fins a les escoles, així com per a la inserció sociolaboral de dones en situació de vulnerabilitat. Per exemple, es proposa reconèixer la tasca de les dones que viuen en l’àmbit rural i formar-les en gestió d’explotacions agràries i ramaderes. Al llarg del programa es destaca que, en política laboral, només ha d’importar “l’esforç, el mèrit i la capacitat”.

Partit dels Socialistes de Catalunya

Proposa desenvolupar plans d’igualtat a les administracions locals i treballar per a la detecció de casos d’exclusió social i pobresa, sobretot de dones grans, amb discapacitat o problemes de salut mental. En l’àmbit laboral, defensa promoure la incorporació de la dona al món del treball retribuït, la seva formació en sectors emergents i la creació de noves estratègies de conciliació del temps. Vol equiparar la presència de dones a tots els graons promocionals de les organitzacions i en càrrecs de decisi es promourpa iitzacions i en càs promocionals de les organitzacions i encrtats sexuals i no centrada en la penetració, i es compromet a incentivar programes adreçats a l’emprenedoria, sobretot d’emprenedores.

En l’àmbit de benestar social, demana superar el model familiar d’atenció a la dependència, a fi que les persones cuidadores “surtin de la precarietat i de l’economia submergida”, així com crear serveis d’atenció a la petita infància i de suport a les famílies. També reivindica els drets de les dones amb discapacitat i destaca l’adopció de mesures per millorar la salut de les dones.

Plataforma per Catalunya

El partit reivindica més recursos per a les famílies. Parla d’incentius econòmics i reduccions fiscals per a les que vulguin tenir fills, programes d’atenció domiciliària per a la gent gran i l’obertura de més llars d’infants, casals d’avis i residències de la tercera edat. Proposa la creació d’escoles bressol als polígons empresarials i la implantació de rutes que vagin dels centres escolars als domicilis i als centres de treball.

El programa inclou mesures per “mitigar l’impacte negatiu” que té un divorci en els menors d’edat. Advoca per la tipificació penal del delicte de l’incompliment del règim de visites i per atorgar als ajuntaments competències per vetllar pel compliment dels termes del divorci.

 

Sobre la metodologia

S’han utilitzat els programes marc de la CUP, C’s, ERC, ICV-EUiA-EPM, PP i PSC. En el cas de CiU, s’ha analitzat el document Compromís de CiU amb els pobles i ciutats de Catalunya, que conté els punts bàsics sobre els quals s’han de basar els programes municipals de cada candidatura. En ésser un document molt breu, s’ha analitzat també el programa marc de la formació en les eleccions del 2011, un document que, fins al 24 de maig, està en vigor. De PxC s’ha analitzat la declaració programàtica i el decàleg, perquè els documents marc per a les eleccions municipals són anteriors al 2011.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR