Pioneres del videojoc estatunidenc: Carol Shaw i Dona Bailey

A d’altres articles hem parlat ja de Grace Hopper, una de les mares de la informàtica juntament amb Ada Lovelace, o de les dones que més han influït a la indústria japonesa del videojoc. Avui, seguint amb aquesta sèrie d’articles sobre la dona al món del videojoc, ens fixem a l’altre pol tradicional del desenvolupament de videojocs, Estats Units, i en particular en les figures de dues dones, Carol Shaw i Dona Bailey, pioneres respectivament en els videojocs domèstics i en els recreatius.

Carol Shaw

CS 1

Tot i que habitualment es considera a Dona Bailey la primera programadora de videojocs, això és incorrecte. Carol Shaw, treballant a la mítica Atari, la primera empresa de fabricació de videojocs, va dissenyar el 1978 Polo, un videojoc dedicat a aquest esport eqüestre que no es va llançar comercialment. El videojoc és poc conegut i rar fins i tot avui, quasi 40 anys després, car només es va fer servir com a eina promocional dins de les tendes americanes de Polo Ralph Lauren. No deixa de ser un testimoni de l’èxit dels videojocs a les acaballes dels 70 als Estats Units que una marca com Polo Ralph Lauren decidís emprar-los com a eina promocional.

Tot i així, Shaw obtindria el seu major èxit el 1984, quan va deixar Atari per a treballar a Activision, la primera empresa que va fabricar videojocs com a “tercera part” per a d’altres empreses que fabricaven consoles i que va contribuir a establir el model actual de negoci al món dels videojocs. Allà Shaw va programar River Raid, un videojoc d’acció que va ser un èxit inaudit de vendes al mercat domèstic americà a causa de les seves innovacions, tals com el desplaçament vertical de la pantalla o l’acció ràpida i fluida. Tal va ser l’èxit de River Raid que Shaw es retiraria el 1990 del món del desenvolupament de videojocs i s’ha dedicat des de llavors al voluntariat.

Podria semblar que a la història de Shaw tot són flors i violes, però també va ser objecte de crítiques per la seva condició de dona. Shaw, en una entrevista per a Vintage Computing, explica un encontre amb Ray Kassar, president d’Atari en el moment de la seva contractació, en aquests termes:

“Vintage Computing:(En Ray Kassar) va mencionar alguna cosa sobre la teva condició de dona com a quelcom diferent o inusual en aquell moment?

Carol Shaw: No quan em van entrevistar (per a la feina). Va ser més tard. Una vegada, quan estava treballant al laboratori, en Ray Kassar estava de visita i va dir “Oh, per fi! Tenim una dissenyadora de videojocs dona! Pot fer cartutxos de conjuntar colors de maquillatge i disseny d’interiors.” Més tard la resta de companys em van dir que no li fes cas.”

Malauradament, podem veure que el masclisme al món dels videojocs ve de lluny... També s’enfrontaria a actituds similars l’altra pionera del videojoc americà, Dona Bailey.

Dona Bailey

DB 1

Si Carol Shaw és la pionera del videojoc domèstic americà, Dona Bailey és la primera dona que va programar un videojoc de saló recreatiu: Centipede.

Bailey, que va començar la seva carrera a Atari el 1980, era l'única dona de la divisió de recreatius de la companyia. La programadora assegurava en una entrevista que “va ser interessant com funcionava una societat completament masculina”, referint-se a aquesta divisió. Tot i així, també afirmava que “no crec que pensessin que havien de modificar el seu comportament perquè hi hagués una dona” i que “se’m va endurir la pell”. Quan Bailey va entrar a Atari, era l'única dona de 30 programadors de videojocs. Quan en va marxar el 1982, era l'única de 120.

La programadora afirmava que part dels motius que la varen dur a marxar d’Atari va ser l’actitud dels companys. Tot i que Centipede, un joc d’acció on el jugador atacava un cuc que baixava per la pantalla, va ser un gran èxit, Bailey recorda que aquest èxit li va comportar molta atenció no desitjada. Els seus companys “deien aquelles coses típiques que fan mal, que va ser casualitat (l’èxit de Centipede), que jo no ho havia fet, que segur que en realitat ho havia fet algú altre”. Bailey va deixar la indústria del videojoc els anys noranta i es dedica a la docència universitària.

Paga la pena reflexionar sobre l’estat actual del videojoc, on gairebé 40 anys més tard encara ens trobem amb casos d’assetjament a causa del gènere, que dissortadament són molts com per enumerar-los tots, però només cal recordar la controvèrsia del Gamergate, de la que ja vàrem parlar aquí a Zena, o la representació de la dona a molts videojocs.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR