Pioneres del cinema d'animació

Aquest article ha estat escrit gràcies a la col·laboració de l'Amanda García.

La majoria de la gent considera Blancaneus i els set nans (1937), de Walt Disney, el primer llargmetratge d'animació de la història, ignorant que Lotte Reiniger, animadora alemanya, havia presentat Les aventures del príncep Achmed al 1926.

Aquest és un de molts exemples de com la feina de les dones al món artístic sovint ha quedat en segon pla, infravalorada o invisibilitzada, com s’ha donat sempre a molts altres àmbits professionals. De la mateixa manera que poca gent sap que Alice Guy-Blaché va crear la primera pel·lícula narrativa de la història, el mèrit de les pioneres del món de l’animació ha caigut en l’oblit. És per això que volem recuperar algunes de les seves històries i repassar el paper de la dona durant l’evolució del cinema d’animació, començant per la mateixa Reiniger.

Lotte Reiniger (1899-1981)

A banda de crear el primer llargmetratge animat de la història del cinema, Lotte Reiniger va experimentar des del 1910 amb l'animació de siluetes i va crear més de seixanta pel·lícules, inspirant-se en els mites folklòrics europeus com La bella dorment, Hansel i Gretel o El gat amb botes.

Reiniger i el seu marit van haver d'exiliar-se d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, movent-se d'un país a l’altre amb visats turístics, ja que cap els va concedir la residència permanent. Van treballar amb Jean Renoir a París i Luchino Visconti a Roma, però van haver de tornar a Berlín, on Reiniger va ser obligada a crear pel·lícules propagandístiques pel règim en contra de la seva voluntat.

Finalment, al 1953, Reiniger va aconseguir establir la seva pròpia productora a Londres, Primrose Productions, i va col·laborar amb la BBC animant els contes dels Germans Grimm. El seu característic ús de les siluetes va marcar un estil que ha influenciat al món de l'animació fins a l'actualitat, des del mateix Walt Disney a Fantasia (1940) fins a la seqüència animada per Ben Hibon a Harry Potter i les Relíquies de la Mort Part 1 (2010).

 Claire Parker (1906 - 1981)

La contribució clau de Claire Parker al cinema d'animació és la invenció de la pantalla d'agulles, una pantalla vertical amb 240.000 agulles que poden posicionar-se manualment per crear ombres i, amb elles, imatges. Es tracta d'un invent que recorda a anteriors dispositius òptics, com el zoòtrop (el tambor circular que en girar crea il·lusió de moviment), però el realment innovador és la forma en què genera imatges a partir del que avui dia anomenem píxels. Cada fotograma de l'animació es creava manipulant les agulles i fotografiant el resultat, fet que la converteix en una tècnica que requereix infinita paciència.

Claire Parker treballant a la pantalla d'agulles (Filmstruck.com).

Claire Parker treballant a la pantalla d'agulles (Filmstruck.com).

La història atribueix l'invent a Parker i el seu marit, Alexandre Alexeieff, però la realitat és que la patent certifica al 1935 l'autoria única de Claire Parker. Entre els dos van crear sis curtmetratges animats amb la pantalla d'agulles, com Le Nez (1963).

La tècnica inventada per Parker va més enllà dels seus propis curtmetratges i ha estat utilitzada, per exemple, a El Procés (1962) d'Orson Welles, Mindscape (1976) de Jacques Drouin o Here and the Great Elsewhere (2012) de Michèle Lemieux, que explica en aquest vídeo com utilitza la pantalla d'agulles.

Mary Blair (1911-1978)

Mary Blair va guanyar al 1931 una beca per estudiar il·lustració a Los Angeles, on va començar a experimentar amb tècniques d'aquarel·la i generant un estil únic que li va fer guanyar fama a la ciutat. El seu marit, Lee Blair, va començar a col·laborar amb Walt Disney a Pinotxo (1940) i Fantasia (1940). Mary Blair, malgrat la seva inicial reticència, va acabar signant també amb Disney, que després de veure el seu treball la va posar al capdavant de la pel·lícula que suposaria el ressorgir de la companyia després de la guerra, La Ventafocs (1950).

Art conceptual de Mary Blair per La Ventafocs (magicofmaryblair.com).

Art conceptual de Mary Blair per a 'La Ventafocs' (magicofmaryblair.com).

La decisió de Disney va provocar la revolta dels animadors (homes) que no la consideraven suficientment bona per la tasca. Es van sortir amb la seva i la il·lustració de Ventafocs va ser reelaborada, però Disney li va encarregar a Blair el que havia estat el seu somni durant dècades: l'adaptació d'Alicia al país de les meravelles estrenada al 1951, la pel·lícula que millor reflecteix l'estil de l’artista.

Les seves col·laboracions amb Disney es van estendre a molts dels curtmetratges de l'època i fins i tot Peter Pan (1953), però la més significativa és potser el disseny de It’s a Small World, l'atracció més famosa dels parcs temàtics de Disney. A dia d'avui, Mary Blair segueix sent el referent en l'animació de la companyia.

Imatge principal: WaltDisney.es.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR