'Persona 5' i representació LGTBI, una ocasió desaprofitada

Persona 5 és un grandiós i meravellós joc que ha revolucionat el mercat del videojoc.

El joc ha tornat a posar els JRPG en el punt de mira, amb la seva aproximació a temes molt controvertits, com ara l'assetjament sexual i escolar, l'abús d'autoritat, el sexisme o l'ansietat, amb un llenguatge molt fresc, adequat i proper. Es podria pensar, doncs, que potser, en els temes que ens representen al col·lectiu LGTBI, estarien a l'altura. Tanmateix, d'una manera generalitzada, Persona 5 no fa, de cap manera, un bon treball sobre la representació del col·lectiu. N'hi ha molt poca. El que a continuació detallaré són els únics moments on es parla del col·lectiu. Tant bons, que n'hi ha pocs, com de negatius.

Els dos homes de Shinjuku

Aquests dos homes, sense nom al joc, són els únics personatges explícitament gais al joc. I, bàsicament, estan dibuixats i caracteritzats amb tots els estereotips possibles. Són extremadament efeminats, amb un llenguatge carregat de connotacions sexuals i actuant com a depredadors sexuals amb l'amic del nostre protagonista, Ryuji.

VINYETA 1: "Quina monada! I a sobre és musculós. Et dono una nota de 85 sobre 100"
VINYETA 2: "HAHAHAHA! Sóc el trol dolent de Shunjuku! Et devoraré"

En un moment donat, durant aquesta conversa, el joc et deixa respondre davant d'aquest assetjament d'una manera graciosa i en certa manera, homòfoba. Cal aclarir una cosa: Shinjuku és conegut en el món LGBTI com un dels pocs llocs del Japó amb zones exclusives d'entreteniment LGTBI, amb un dels seus carrers bàsicament dedicat a això.

VINYETA 1: "Espera, deixa'm anar!"
VINYETA 2: "Això és Shinjuku... Ets molt popular. Demostra que ets un home"

Aquesta escena d'assetjament acabarà amb Ryuji anant amb els dos homes i, al dia següent, quan es farà referència a l'incident, aquesta serà de manera còmica i lleugera, encara que no deixa de ser extremadament homofòbica.

shinjuku duo - calle 5

"No em puc creure que ahir m'abandonéssiu, nois..! Quasi em fico en un món amb els qual no hi vull tenir res a veure

Tot i així, a aquesta parella d'homes els tornarem a veure sempre que tornem a Shinjuku. Podrem escoltar les seves converses, amb diàlegs carregats de referències sexuals, encara que ja no tornaran a interactuar amb els nostres protagonistes fins més endavant en el joc, en la sempre controvertida escena de les vacances a la platja.

Normalment, els jocs de la franquícia Persona utilitzen les escenes de la platja per aprofundir en la relació dels personatges amb la història, fent-la avançar i carregant els personatges amb el drama de tenir el pes del món sobre les espatlles. Tot i així, per alleugerir aquesta càrrega dramàtica, també hi inclouen comèdia, encara que caigui en trops masclistes i de cert assetjament, ja que sempre en aquestes escenes de platja tot el grup de nois van a lligar amb noies. A Persona 5 no només tenim aquests trops masclistes, sinó que també utilitzen els homes de Shinjuku per utilitzar l'homofòbia com a element humorístic. I aquest cop, els homes no s'insinuen o juguen amb les paraules, en aquesta escena, directament ja estan assetjant els menors.

L'escena es desenvolupa igual que en anteriors jocs, amb els nois intentant lligar amb noies. En no aconseguir-ne cap, el joc decideix castigar-los amb els dos homes de Shinjuku, assetjant d'una manera molt ofensiva. I justificant que no els importa que siguin menors. Com a resultat, els nois fugen espantats. I els homes de Shinjuku els persegueixen. En cap moment es veu el final de l'escena, però la intencionalitat d'aquesta és flagrantment homòfoba i estereotipada, donant una visió cruel i completament injusta de la realitat gai i reduint-nos a assetjadors i a pervertidors de menors.

VINYETA 1: "Som la policia de la moda! Si no contesteu les nostres preguntes, se us emportarem!"

VINYETA 2: "En no contestar la nostra pregunta, heu obstaculitzat les nostres tasques! Us condemno a... treure-us la roba!".

Després de l'escena de la platja, aquests homes no tornen a tenir un paper actiu en la història. Tot i això, es pot seguir escoltant els seus diàlegs cada vegada que anem per Shinjuku i passem prop d'ells, fent referència a altres personatges homes menors que també estan per la zona.

VINYETA 2: "Els sospitosos s'escapen! Que algú els enxampi!"

Aquest és un dels estereotips més nocius que es poden trobar en qualsevol mitjà artístic audiovisual, la utilització de l'infame trop de tots els gais són pedòfils. No solament se'ns redueix a una característica física, sinó que fa servir l'homofòbia més feridora i socialment manipuladora. És una de les més controvertides formes d'atacar el col·lectiu. Especialment quan aquests són els únics personatges clarament definits com a gais a tot el joc.

Remarcar l'heterosexualitat

Persona 5 té un gran component social. Gran part del joc, el jugador passa temps interactuant amb els altres companys, o amb altres persones per obtenir habilitats socials o pràctiques. També et dóna opcions romàntiques amb totes les companyes femenines del joc. Fins i tot personatges que són més grans que el protagonista, com la seva professora i una fotoperiodista. Però el joc no ofereix cap opció per mantenir una relació amorosa homosexual.

Això no és una novetat, a cap joc numèric de la saga s'ha considerat aquesta opció, tot i tenir un personatge gai en el primer Persona. Només a Persona 3, en la seva versió portàtil, se't dóna una possibilitat, amb la línia de la protagonista femenina, però tot i així les opcions romàntiques estan limitades a Aigis, un androide amb un cos femení, i Elisabeth, un ésser espiritual màgic que viu en un espai entre el món real i el cognitiu. És a dir, dos personatges que no són humans. Mostrant una vegada més certa homofòbia. Encara que, potser, el moment més greu és l'eliminació de la línia de diàleg, gravada i escrita, a Persona 4, del romanç gai amb un dels personatges, Yosuke, que inicialment estava plantejada com una possibilitat.

Seguint aquesta línia, a Persona 5 només hi ha una referència al col·lectiu en totes les interaccions entre els personatges i el protagonista. És una escena en un llac del parc de Shibuya, freqüentat per parelles, amb Yusuke, un dels membres del teu equip, mentre estàs millorant la teva relació amb ell. Des de l'inici de l'escena, ja et deixa clar que pots remarcar la teva heterosexualitat, i malgrat que el personatge de Yusuke té certs amaneraments tradicionalment associats en la cultura popular als personatges que viuen de l'art, aquest també remarca el seu interès només en les relacions heterosexuals.

VINYETA 1: "Què hi fem aquí? Per què som a una barca? Hi hauria de portar una noia".

VINYETA 2: "Per això hi hem vingut. He de pintar un segon aspecte... la passió ardent entre un home i una dona!"

VINYETA 3: (La dona de la barca del costat) "Un moment... així doncs, només les parelles van en aquestes barques, oi?"

El comentari de la parella de la barca sembla que molesta al protagonista, malgrat que a Yusuke no.

VINYETA 1: (La dona de la barca del costat) "Això significa que aquests dos..."

Aquesta escena és l'única que té certs indicis de representació del col·lectiu. És realment molest que no només es faci servir el pànic gai per aconseguir un efecte dramàtic en el protagonista. Com he apuntat abans, a Persona i, sobretot, a Persona 3, se'ns dóna una opció de romanç gai sense estereotips, sense comentaris nocius i d'una manera tranquil·la i respectuosa.

Potser l'únic exemple positiu que tenim de certa representació és amb un únic personatge, força tangencial, que malgrat que per a certes missions del joc cal interactuar amb ell, no té prou pes.

Lala Escargot: l'única representació positiva

Quan el jugador té accés a la zona de Shinjuku, i després de l'escena dels dos homes, també se'ns dóna la possibilitat de conèixer Lala Escargot. En cap moment, durant tot el joc i les interaccions amb Lala, s'arriba a definir si Lala és una drag queen o un personatge trans. Encara que, possiblement, per com estan incloses certes accions i certs diàlegs, sigui més plausible que sigui una drag. 

Lala Escargot

Lala Escargot

Lala regenta un bar anomenat Crossroads (creuaments) i, sabent com és Persona com a joc pel que fa a la seva atenció als detalls, d'aquí neix la meva petita confusió exposada anteriorment.

Encara que regenta el bar, el seu impacte en el joc és mínim. Ella no és un dels teus vincles socials; el bar sí que és una localització per a un d'ells: la fotoreportera anteriorment esmentada. Malgrat que Lala no és un gran personatge argumentalment parlant, el seu travestisme no és la seva característica definitòria, no es fa servir per fer un acudit derogatori. En cap moment es qüestiona la seva identitat, sigui quina sigui.

Lala y su bar

Lala i el seu bar

Lala també pot presentar certa estereotipació: és la imatge de la mama dels bars per a gais regentats per drag queens. Aquests bars, anomenats Okama Bar, tenen a una transformista, normalment de mitjana edat, que els regenta i sol ser un lloc on els homes gai i transformistes tenen el seu espai segur. Encara que, inicialment, el joc no explicita que el bar sigui un Okama.

Una oportunitat perduda

Així doncs, per què, en un joc d'aquest calibre, on és tan important la lluita per la llibertat, la rebel·lia, la realització personal i altres conceptes socials, la representació LGTBI és tan minúscula i en ocasions irrellevant?

Molts posaran l'excusa en què com a JRPG, joc de rol japonès, que és, el videojoc és tan culturalment japonès que no s'ha d'analitzar des d'un punt de vista occidental. Això és una resposta tristament fàcil a la vegada que vaga i en certs apunts heterocentrista i falocèntrica. Persona posa la mirada en grans problemes socials, tant japonesos, com la cohesió social i l'individualisme com a ofensa social, com en situacions més generals i que poden passar en qualsevol societat, com l'assetjament sexual i laboral a les dones, l'assetjament i el terrorisme escolar, la infravaloració dels adolescents o els conflictes entre els protagonistes.

Per això, la manca total de representació LGTBI i les mostres d'homofòbia amb els comentaris dels protagonista o dels secundaris, entelen lamentablement un joc que dedica hores a ser reflexiu en tots els altres aspectes. I no només en aquest joc, com he esmentat anteriorment. A Persona 3, també a l'escena de la platja, els personatges masculins es revelen com a transfòbics, i a Persona 4, el personatge que inicialment havia de ser homosexual, Yosuke, no només no ho és finalment, sinó que durant tot el joc no para de fer comentaris homòfobs sense que ningú li digui res, i cau fins i tot en el sempre perjudicial pànic gai.

VINYETA 1 (Persona 3): "...V-vols dir que, ELLA és un ELL?"

VINYETA 2 (Persona 4): "El que vull dir és... estarem segurs a soles amb tu?"

Persona 5 és un meravellós joc sobre la rebel·lia, per un món més net, menys corrupte i més igualitari, on el conformisme i la mentalitat del ramat estan confrontades constantment. D'aquí la meva desil·lusió i certa frustració amb la seva representació LGTBI.

Totes les imatges son captures dels jocs.

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR