Anuncio Ashley Madison

Pàgines de cites i sexisme: els casos d’Ashley Madison i #ByeFelipe

Per Alba González

En els darrers anys, les pàgines web de cites han començat a ser una eina molt utilitzada per tots aquells que busquen parella o noves relacions. Trobem una gran varietat de pàgines d’aquest tipus, des de les més generalistes fins a plataformes que s’especialitzen en crear xarxes de contactes i de cites per a gent d’un àmbit concret: per zona geogràfica, per interessos polítics, per afinitats musicals, per orientació sexual, i un llarg etcètera. De les més generalistes, les més conegudes són, segurament, Tinder, Match.com i OkCupid, on hi podem trobar milions d’usuaris actius i/o registrats.

En la majoria d’aquestes pàgines, els usuaris es fan un perfil i poden contactar amb altres usuaris a partir de missatges privats. La demografia en aquest tipus de pàgines és normalment desigual: tot i que hi ha alguns llocs on hi predominen les dones, com eharmony.com, en la majoria de casos el percentatge d’homes en aquest tipus de llocs és major, com en els casos de Match.com o OkCupid. A més a més, s’observa una tendència generalitzada a què siguin els homes els que comencen converses en aquests tipus de webs.

Un dels escàndols recents més sonats en el món de les pàgines web de cites és el de Ashley Madison. Es tracta d’una pàgina fundada el 2002 i dirigida a gent casada o en relacions monògames que volen tenir una aventura fora de la relació habitual. Sota l’eslògan “Life is Short. Have an affair” (“La vida es curta. Tingues una aventura”), aquesta pàgina web va rebre atenció dels mitjans quan, l’any passat, un grup de hackers va amenaçar amb revelar les identitats dels seus usuaris si no es tancava la pàgina. Finalment, a l’agost de 2015 van sortir a la llum totes les dades d’aquesta pàgina de cites. L’empresa va denunciar l’acció com un acte criminal, ja que certament vulnerava la legalitat i exposava informació privada dels usuaris i usuàries. En poques setmanes es va posar en evidència, gràcies a la informació filtrada, que la majoria de usuaris femenins eren falsos. Annalee Newitz, cap de redacció de la revista Gizmodo, va analitzar les dades filtrades i, en un article publicat a la seva revista, denunciava la pàgina com un frau: tot i que el creador de la pàgina va afirmar que la marca “Ashley Madison” estava dirigida a un públic femení, la realitat demostrava no només que la majoria de comptes reals eren d’homes, sinó que, a més a més, es creaven deliberadament missatges falsos en nom de dones que no existien, i s’utilitzaven anuncis (majoritàriament sexistes) clarament dirigits a homes.

Anuncio Ashley Madison

 

Tot i que l’empresa s’ha intentat defensar en varies ocasions, la veritat es que tot apunta a què aquesta pàgina web va ser creada per generar i explotar una falsa il·lusió en homes casats: d’un lloc on podrien trobar dones disponibles i disposades a enganyar les seves parelles per tenir aventures amb ells. Tal i com apunta Annalee Newitz en el seu article, la pàgina Ashley Madison va ser dissenyada perquè de forma automàtica perfils falsos de dones enviessin missatges a homes registrats, mantenint-los actius.

Adéu, Felip

Les actituds sexistes a les xarxes de cites també han provocat moviments interessants com a resposta. A causa de la tendència de determinats homes a utilitzar respostes agressives i masclistes davant les negatives de dones a les seves propostes a pàgines com OkCupid, una resident de Los Angeles, Alexandra Tweten, va llençar el 14 de Desembre de 2014 un feed a Instagram anomenat “#ByeFelipe”. En aquest compte es poden veure captures de pantalla denunciant respostes abusives. Els comentaris de “puta”, “porca”, “lletja”, “grassa” són els més abundants, així com ho és l’assetjament.

Exemples de missatges que homes han enviat a dones, publicats a #ByeFelipe

És preocupant que reaccions d’aquest tipus es puguin donar en espais de cerca de parella pensats per ser segurs. Accions com les del compte #ByeFelipe serveixen per evidenciar i denunciar actituds masclistes que moltes vegades són, si no invisibles per alguns, estructurals en gran mesura. Tant el cas d’Ashley Madison com el de #ByeFelipe són casos diferents on s’evidencia el masclisme a la xarxa. En el cas de Ashley Madison, es va fer patent un frau en el que hi havia implícita una actitud masclista –explotar la idea d’un tipus de dona inexistent al servei de les necessitats de l’home– i es van exposar dades privades de milers d’usuaris, posant en risc la seva seguretat. El cas de #ByeFelipe, per una banda, deixa en evidència actituds sexistes davant de la dona en el món de les xarxes socials, però per l’altre proporciona un exemple d’eines d’apoderament feminista per a situacions on la dona està patint algun tipus de vulnerabilitat.

Imatge de portada: anunci d'Ashley Madison publicat al 'New York Metro' on es llegeix: "La teva dona et va espantar ahir a la nit?"

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR