TV3

Notes sobre la paritat als espais d'opinió dels mitjans públics

Catorze experts van parlar sobre com es viu el procés sobiranista català a Madrid  al 30 minuts de diumenge 4 d'octubre. D'ells, cap era una dona. La imatge dels catorze homes seleccionats per representar la pluralitat de visions que hi ha a la capital espanyola va circul·lar per les xarxes socials acompanyada de l'etiqueta #OnSónLesDones. No és el primer cop que el hashtag apareix a les piulades que parlen dels programes de la cadena pública catalana on hi ha espais d'opinió o anàlisi. Què es pot fer per evitar casos com aquest?

Tertúlies paritàries

Garantir la igualtat de gènere als espais d’opinió passa per reconèixer-la com a valor que s'ha de visibilitzar.

Per a un mitjà públic, garantir el pluralisme de la societat a la que informa alhora que segueix els criteris de noticiabilitat pot ser una tasca complicada. A Catalunya tenim exemples per donar i per vendre, com ara els blocs electorals, les crítiques a TV3 per la cobertura del procés sobiranista o les discussions sobre el barcelonacentrisme de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Es debat sobre aquestes qüestions perquè les opcions polítiques, les identitats i el territori són elements que es consideren representatius de la societat catalana. Així doncs, garantir la igualtat de gènere als espais d’opinió passa per reconèixer-la com a valor que s'ha de visibilitzar a la petita pantalla i sentir a les ones. Si ho assumim, ens serà més fàcil trobar les mesures adequades per representar-la.

Tenir tertúlies paritàries és una manera clara de mostrar que a la societat catalana hi ha tant homes com dones amb capacitat per analitzar l’actualitat. I, sobretot, que aquesta societat reconeix per igual la seva veu. Hi haurà persones que associaran la mesura amb les quotes i poden considerar-la una amenaça per a la qualitat del producte final o una discriminació. El bloc Politikon ha abordat la relació entre quotes i la qualitat d'una institució o empresa en diversos articles. Es refereixen als partits polítics i als consells d'administració, però les reflexions poden aplicar-se a les tertúlies mediàtiques. La valoració dels coneixements, l'autoritat, la influència i el poder en homes i en dones són comuns en els tres casos.

Equilibri de fonts als reportatges i entre el nombre d’entrevistats i entrevistades als programes

Les capacitats dels homes i de les dones encara es valoren de manera diferent.

No es tracta de descartar una font per raons de sexe a la primera. Tanmateix, sí que podem plantejar-nos quines imatges tenim associades a la figura d’expert. Diversos estudis apunten a què no valorem les capacitats d'homes i dones de la mateixa manera. Les guanyadores dels Pulitzer han de fer més mèrits que els seus col·legues per guanyar el premi. També s'han percebut biaixos de gènere importants a l'hora d'avaluar el personal docent a les universitats.

Hi ha persones que asseguren que, en general, costa trobar dones que vulguin sortir als mitjans a parlar. A Zena vam parlar de què podia influir en la poca visibilitat de les dones en les entrevistes. Si tenim en compte aquestes i d’altres hipòtesis, podem trobar vies que facilitin la presència de dones als espais d'opinió. El més important és tenir present que ja hi ha dones expertes en tots els àmbits. Una bona eina per buscar-les és el cercador de l’Institut Català de les Dones.

L’actualitat no facilita la presència de dones als reportatges o als espais d’entrevistes.

Pot ser que l’actualitat se'ns giri en contra a l’hora de buscar dones com a fonts per a un reportatge o una entrevista. La majoria de llocs de decisió o influència a la política, l’empresa o el món acadèmic estan ocupats per homes. Hi ha més possibilitats que ells apareguin a les notícies perquè els àmbits que ocupen són els que marquen l’agenda mediàtica. Davant d’aquesta realitat, podem buscar mecanismes per matisar la sobrerepresentació masculina:

- Existeixen temes que es repeteixen periòdicament, com ara les eleccions, els dies mundials, les fires o les festivitats, que poden servir per introduir més varietat de cares i de veus. Són esdeveniments que es poden planificar amb temps i que cada any es tracten des d'un enfocament diferent per no avorrir l'audiència.

- Hi ha períodes en què l'actualitat no apreta tant la planificació dels mitjans o dies en què no ha passat cap fet noticiable d'envergadura i el mitjà ha de fer una entrevista. Pot ser un bon moment per buscar temes que durant la resta de l'any passen més desapercebuts. L'obra d'autores, científiques o artistes encara té més dificultats per ser difosa que la dels seus companys de professió. I, a vegades, el treball d'expertes se centra en àrees que no s'han considerat prioritàries. Per facilitar-nos la cerca, podem seguir entitats que es dediquen a promocionar dones creadores o a visibilitzar la feina de dones científiques.

- En casos com descobriments científics, esdeveniments importants o reformes significatives, la persona que dirigeix sol ser la cara més visible. Però a darrere hi ha comandaments intermitjos o treballadors, molts dels quals dones, que han participat en el projecte.

- Una altra opció és plantejar-nos si una qüestió afecta per igual a homes i dones. L'exemple més evident és la guerra, però n'hi ha d'altres, com ara determinades malalties, la crisi econòmica o els diferents tipus de tràfic d'éssers humans. És possible que les expertes hagin estudiat més aquest tipus de diferències, en formar part del col·lectiu afectat.

 

Imatge: captura de pantalla d'una piulada del compte de TV3 que anunciava l'emissió del '30 minuts'.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR