Notes: La foto d'Arrimadas

L'èxit d'Inés Arrimadas al capdavant  de Ciutadans no hagués estat possible sense l'atenció mediàtica que genera Albert Rivera. Això és, més o menys, el que entenem que ha vingut a dir El Mundo amb aquestes dues fotografies. Tot i així, la imatge interior ha generat polèmica a les xarxes socials per la seva pressumpta connotació sexista. Us donem algunes pistes sobre com valorar si una informació política és sexista o no.

inés arrimadas

Font: El Mundo

 

1. Per què pot ofendre la imatge interior de l'entrevista?

Per indicar la relació de suport entre Arrimadas i Rivera, el diari ha fet servir una tècnica emprada per utilitzar la dona com a reclam sexual en publicitat. Es basa en l'omissió del cap del subjecte amb l'objectiu d'esborrar-ne qualsevol signe d'individualitat que pugui generar empatia a l'espectador. La imatge ha estat extreta d'aquesta galeria d'imatges amb anuncis publicitaris que cossifiquen la dona.

airbag1

A la foto d'Arrimadas, que el cap que veiem sigui d'un home pot augmentar la sensació d'objectificació. La raó és que, en la nostra societat, ha estat habitual representar l'home com un subjecte que pensa, que actua i que és racional. La dona, en canvi, s'ha associat a la passivitat, la sexualitat i la irracionalitat.

Amb això no es vol dir que El Mundo no pugui utilitzar sota cap concepte aquest recurs. Ara bé, com a professionals de la paraula i la imatge, els periodistes i editors del diari han de ser conscients de quines representacions s'han emprat al llarg del temps per denigrar o menysprear un col·lectiu determinat. Tenint en compte la justificació que ha donat el diari per publicar aquestes fotografies, sembla que no ho tenen gaire clar. I això sí que és preocupant.

2. És sexista la relació d'Arrimadas i Rivera? S'ha representat de forma sexista als mitjans?

No és el primer cop que es destaca que el líder de Ciutadans acapara l'atenció dels flaixos encara que ell no sigui el candidat en unes eleccions. La forma en què s'ha representat, però, ha estat diferent:

 

Rivera_Marín

Font: Andaluces.es

Albert Rivera_Madrid

Font: La Voz Libre

Per identificar possibles biaixos de gènere en el retrat de les relacions Arrimadas-Rivera als mitjans de comunicació, podem comparar els perfils que s'han elaborat del candidat a la Junta d'Andalusia Juan Marín i del candidat a la presidència de Madrid, Ignacio Aguado, amb els que s'han fet d'Arrimadas i de la candidata a l'alcaldia de Madrid Begoña Villacís.

3. Inés Arrimadas és atractiva. N'hem de poder parlar

Inés Arrimadas, Begoña Villacís o Andrea Levy-Soler, número 2 del PPC, són dones atractives que fan política. També són homes atractius que fan política Raül Romeva, Albert Rivera, Pedro Sánchez i, per què no, Artur Mas i Xavier García Albiol. Fins i tot, el rotllo de professor universitari d'Antonio Baños pot ser sexualment atractiu per a molts homes i dones. De fet, la bellesa física és un dels elements que s'associa a la nova fornada de polítics espanyols, també homes.

Així doncs, és sexista parlar sobre el paper de l'atractiu sexual en política o indicar que un polític està bo?

Depèn de com es faci. En moltes ocasions, el sexisme no rau en la representació concreta d'un home o una dona, sinó en els criteris que ens han portat a representar aquesta dona o aquest home d'una manera determinada. El risc de no veure-ho és valorar les persones en base a imatges i rols associats al seu sexe més que no pas en base a les seves característiques individuals.

Per determinar si el tractament que fem d'algú és sexista, podem fixar-nos en com s'utilitza l'atractiu físic per valorar les seves aptituds. Per exemple, es pot partir de la hipòtesi que, en el cas dels polítics homes, l'atractiu físic es valora com una qualitat més que ajuda a sumar. En el cas de les polítiques, en canvi, podem partir de la idea que l'atractiu físic es considera una qualitat que destaca per sobre la resta, fins al punt que serveix per qüestionar la resta d'habilitats. A partir d'aquí, analitzem.

Un exemple de tractament dubtós de la imatge de les polítiques és aquesta notícia publicada a El Economista.

El Economista

El titular destaca dos aspectes que marquen la tònica de la notícia. La primera és la paraula it girl. El mot s'associa a dones, generalment joves i mones, que fan del seguiment de les tendències de la moda un estil de vida. Hi ha it girls que viuen exclusivament d'això, de manera que la sensació que la paraula pot transmetre a molts lectors és que les polítiques són a Ciutadans per marcar tendència en alguna cosa (com reitera el titular) i no per governar. El segon aspecte és la subordinació d'aquestes dones a Albert Rivera. Que les protagonistes es presentin en una imatge que simula una galeria de fotos contibueix a presentar-les com un conjunt. Sembla que, més que polítiques, s'estigui presentant als nous Àngels de Charlie. L'entradeta de la notícia redunda en la idea que la seva presència en política és fruit d'una missió encomanada per Albert Rivera.

Aquest perfil de Raül Romeva publicat a El Nacional  juga amb l'atractiu físic del candidat de Junts pel Sí -el típic tio que mai presentaries a la teva nòvia- i la seva carrera política -és la cara visible de la candidatura per davant d'independentistes de pedra picada. El perfil, però, parla dels seus orígens, la seva formació, la seva activitat política i el seu caràcter.

 

Romeva

Si s'hagués plantejat com l'article de les it girls, el punt de partida seria que Artur Mas i Oriol Junqueras han encomanat a Romeva la missió d'enamorar les tietes de Catalunya. En conseqüència, els aspectes sobre els seus orígens, formació o activitat política es triarien per reforçar aquesta idea, i no per fer un perfil amb la vàlua i els defectes del personatge.

De fet, encara que trobéssim algun article sobre Romeva que emprés aquest enfocament, és probable que no tingués el mateix efecte per al lector que tindria en un retrat sobre una dona. Sobre la relació entre capital eròtic i polítics mascles i femelles, teniu aquesta reflexió d'Olivia Muñoz Rojas, doctora en sociologia, a El País. Podeu complementar la lectura amb aquest estudi sobre la representació de dones i homes -polítics o no- a la premsa espanyola. Si tot això us ha despertat molta curiositat, seguiu la pista a Juana Gallego, professora de la UAB.

Si haguéssim de fer un article més neutre i no tant literari sobre la imatge dels polítics i les polítiques, podem fixar-nos en la fórmula escollida per l'Ara:

Ara 1

El titular empra la paraula poder (associem els candidats que es detallen a continuació a l'autoritat i el domini), el subtítol és neutre i l'entradeta recull opinions d'experts que contextualitzen la informació. L'article també empra arquetips per descriure cada candidat i, per tant, podríem discutir si tenen biaix de gènere o no. Tot i això, la diversitat d'opinions ajuda a entendre'ls des de múltiples perspectives.

 

Romeva_ara

 

Arrimadas_ara

4. D'acord, però són exemples molt evidents. A les dones tampoc se les pinta tan malament als mitjans, siguin polítiques o no

A vegades, les diferències entre el tractament d'homes i dones són molt subtils.

Aquesta notícia de El País tracta el judici a tres periodistes d'Al Jazira a Egipte, un dels quals és client d'Amal Clooney, esposa de l'actor George Clooney. S'ha publicat dins la secció d'Estil.

Amal Clooney

La inclusió de la notícia en aquesta secció és raonable si es té en compte que Clooney és la dona d'un actor de Hollywood.

En canvi, si es té en compte que és una advocada que abans de conèixer el seu marit va assessorar el jutge que presidia el judici contra Milosevic i va defensar Julian Assange, l'expresidenta d'Ucraïna Yúlia Timoshenko i el govern de Cambodja, la tria hagués estat ubicar la notícia a la secció d'internacional o de política. Així ho han considerat a El Diario.es. El diari titula la notícia amb una valoració de Clooney sobre el judici, mentre que El País ha optat per situar l'opinió en un subtítol sota un titular genèric.

El diario

Així doncs, si volguéssim buscar diferències en el tractament a la premsa entre polítics i polítiques, podríem fixar-nos en aspectes quantitatius, relacionats amb la jerarquització de les notícies. Encara hi ha més polítics que polítiques, sí, però, tot i així: en quina proporció (nombre d'entrevistes o perfils) surten ells i elles als mitjans? Per a quins temes? En quines seccions s'ubiquen les notícies d'uns i altres?


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

2 comments

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR