LV_Ministra

Notes: denunciar el sexisme amb estereotips

Articles que denuncien el sexisme que pateixen algunes dones a l’esfera pública poden perpetuar, sense intenció de l’autor, els estereotips que pretenen combatre. Analitzem el perquè:

El cas de Maria Elena Boschi

La imatge destacada forma part d'un perfil de Maria Elena Boschi, ministra italiana per a les Reformes Constitucionals i les Relacions amb el Parlament aparegut a La Vanguardia, on es posa en valor la feina de la ministra per sobre de la seva bellesa.

El que sobta del titular és l’adjectiu femení que acompanya arma. És un objecte que no té un sexe predefinit. Per tant, no faria falta especificar si és femení o masculí. En aquest cas, ja sabem que l’arma és femenina perquè Maria Elena és nom de dona.

L’article té una dotzena de paràgrafs. Els set primers, amb excepció del segon, es dediquen a comentar les polèmiques al voltant de la seva aparença física i el seu estatus de dona en política:

  1. Declaracions de Boschi defensant-se dels tòpics sobre la seva aparença.
  2. Qui és Boschi i per què és important per a Renzi.
  3. Ús que la premsa fa de la imatge de la ministra.
  4. Les crítiques de detractors i premsa i la comparació amb Scarlett Johansson.
  5. Ús que fa Boschi de la seva feminitat en el terreny de la política. El text inclou com va vestida.
  6. Estat sentimental de Boschi. Se cita una declaració que va dir per televisió, en la que manifestava el desig de tenir un company i fills.
  7. Relacions sentimentals.

En els últims cinc paràgrafs, es parla de la seva carrera política i alguns dels seus èxits com a ministra. Tot i així, se'ns diu poca cosa de quins mèrits ha fet per ser-ho, més enllà de donar suport a Renzi i que el primer ministre d'Itàlia té plans per a ella. És el que té ser una arma, que algú t'utilitza.

La idea que transmet la jerarquització de la informació i el seu contingut és que la ministra és guapa i femenina i no se n’amaga, però que no se l’ha de valorar per això perquè és molt capaç. Per alguna cosa és l’arma del primer ministre d’Itàlia. El resultat és que el lector acaba tenint una concepció d’ella similar a la que tindria si llegís algun dels perfils de la premsa italiana que l’article critica.

Cal tenir clar que no és sexista fer una peça sobre els atacs sexistes que rep una política amb poder. En aquest cas, però, es tracta d’un personatge poc conegut per al públic espanyol. Alguns lectors (m’hi incloc) hauran sabut qui és Elena Boschi per primer cop gràcies a aquest perfil. Veritablement sabem qui és pels seus mèrits, o la coneixem a través del que els altres han dit d’ella?

Astronautes femenines

Aquesta notícia de El Mundo parla de l’inici d’un experiment que simula la vida a la Lluna d’un grup d'astronautes dones:

EM_astronautes

Si llegim el text, veurem que es vol denunciar que, davant d’un experiment científic de tanta rellevància, hi ha persones que pregunten a les participants en base a clixés. Tanmateix, per què es dedica tant espai –dos paràgrafs de quatre, exceptuant les dues biografies– i rellevància –el titular– a comentar una pregunta que va sortir durant la roda de premsa? No seria millor dedicar l’article a aprofundir en la importància d’estudiar el funcionament del cos femení l’espai o en el perfil de les participants?

De fet, El Mundo va fer un seguiment exhaustiu de la peripècia d’un grup d’homes que es va sotmetre a un experiment semblant, el Mars500, que durant cinc anys va simular un viatge a Mart. Durant tot aquest temps es va parlar amb un dels participants, Diego Urbina, amb el qual es van fer sessions periòdiques de vídeos i entrevistes dels lectors. Només un cop es va tractar, i com a curiositat, què és estar tant de temps sense dones.

En molts casos, se segueix pensant en el gènere masculí -sobretot en un home blanc de mitjana edat- com el gènere per defecte. Com a conseqüència, les qüestions que l’afecten es consideren universals i aplicables a qualsevol ésser humà, independentment del seu sexe, edat o cultura. Prova d’això és que l’article de les astronautes s’ha ubicat dins la secció del suplement Yo Dona, mentre que les experiències de la Mars500 s’han inclòs a Ciència.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR