Nostàlgia | 'Una jaula de grillos'

Si alguna vegada veniu a sopar a casa meva, veureu com, entre ma mare, ma germana i jo es produeix un intercanvi d’expressions estranyes com muy egipcio o cómo crees que me siento, ¿afligido, traicionado? o maldito narizongas...

Totes provenen de la mateixa pel·lícula, Una jaula de grillos. Adaptació americana de la pel·lícula francesa Cage Aux Folles, la pel·lícula és una comèdia d’enganys en la que el fill d’una parella gai, Armand i Albert (interpretats per Robin Williams i Nathan Lane), convida els pares de la seva promesa, el senador Kevin Keeley i Louise Keely (Gene Hackman i Dianne Wiest) a un sopar, però els pares de la promesa són ultra-conservadors republicans, què poden fer els joves enamorats?

No sé perquè aquesta pel·lícula ha marcat la meva família d’aquesta manera. Si ma germana o jo sortim seriosament amb algú, aquesta persona ha de veure la pel·lícula com un ritu de pas i, com he esmentat, utilitzem expressions de la pel·lícula en el nostre dialecte familiar, així doncs, una revisió era necessària. Tot i veure-la amb ulleres nostàlgiques hi ha certs aspectes de la pel·lícula que són problemàtics, com la continuïtat d'estereotips arquetípics, tot i així, segueix sent la hilarant comèdia que recordava, amb certes correccions.

L’ajuda domèstica de la parella, Agador, és un home guatemaltec gai que somia amb ser una estrella al club de drag queens que dirigeix Armand. A part de ser un personatge MOLT estereotipat que alimenta tots els arquetips d’exotisme (netejant la terrassa en tanga vermell) la manera en què el tracten Armand Goldman (amenaçant-lo amb retirar-li el permís de feina) o el seu fill Val és força horrible. Això em porta al següent punt, Val, el fill d’Armand, és el antagonista principal de la pel·lícula.

Val és el fill biològic d’Armand i adoptiu d’Albert, quan es promet amb la filla del senador republicà convenç el seu pare que es faci passar per heterosexual per al sopar, el fa canviar la decoració de la casa perquè és massa “gai” i intenta que faci que Albert marxi per uns dies perquè la seva “ploma” és massa evident i que el seu pare contracti a una ajuda domèstica, cito “normal”. Quan Albert se n’adona que no volen que hi sigui pel sopar es molesta comprensiblement i, mentre Armand l’intenta animar i pensar en un “pla” per què es quedi, Val es despreocupa pels seus sentiments –No importa, es mejor que no esté -. Quin cabró.

La maldat de Val és subtil, no es pot considerar un arquetip d'antagonista típic, però en la meva opinió, és un dels personatges més tòxics de la pel·lícula. Val és un home heterosexual, blanc amb educació universitària i des de ben petit ha presenciat un model familiar no heteronormatiu, tot i així, exerceix de força opressora de manera evident. Aquesta opressió és tòxica perquè se’ns vol fer entendre que Val és un nen tolerant i obert, a Val no l’importa que els seus pares o que Agador sigui gai, què va, però no quan estan coneixent la noia amb la qui es vol casar, en comptes d’engegar a la merda les convencions de l’aprovació per part dels sogres li pregunta al seu pare, després de fer-li un xantatge emocional evident – Aún puedo sufrir, para mi que nos ayudaras significaria todo...-  si pot – suavizar su amaneramiento, se te nota un poco -, vés a la merda, Val.

ZONA SPOILERS

Albert és l’heroïna de la pel·lícula, parlaré d’ella en femení ja que es defineix a sí mateixa com a dona en més d’una ocasió –tu lo sabes todo por ser hombre y yo no sé nada por ser una mujer-. És rebutjada, despreciada i tractada com una drama queen. És cert que la pel·lícula escriu a Albert com el típic estereotip gai, afeminat i dramàtic i això és un dels principals recursos còmics, però Albert és també un dels talents principals del xou de drag queens que dirigeix la seva parella i a la pel·lícula et sents constantment simpatitzant amb ella. Mentre que el pla inicial consisteix en convertir a Albert en el tiet heterosexual de Val, finalment ella acaba fent-se passar per la mare de Val (sorprenent a Armand i al mateix Val), un rol en el que excel, “enganyant” a la família ultraconservadora de la parella. Així doncs, mentre que el fet d’amagar la seva feminitat la converteix en quelcom robòtic, quan l'abraça convertint-se en la mare de Val floreix, i guanya la simpatia del senador Keely, el pare de la promesa.

ZONA MEGA SPOILERS

Finalment, és clar, les mentides s’acaben descobrint i els senadors descobreixen la identitat dels pares de Val. No obstant això, com tota bona comèdia, acaba bé. Val defineix a Albert com la seva mare davant dels sogres, ell i la seva promesa s'acaben casant en un casament que barreja totes les estrelles drag queens de Palm Beach i mig senat republicà i Agador es converteix en una de les estrelles drag del xou d'Armand.

Entenc per què a molta gent no li agradarà aquesta pel·lícula, gairebé tots els personatges són un estereotip amb potes, és poc realista, no aprofundeix en la problemàtica real de les parelles gais, de les dones trans o de ser gai i ser immigrant. També fa bromes amb temes molt fotuts, com el fet que el principal escàndol polític del senador Keely sigui que el seu soci mori al llit d'una prostituta, menor i negra, ¿Que cony passava als noranta?

Tot i així aquesta pel·lícula posa el focus a una família no heteronormativa amb els seus problemes, baralles i reconciliacions, és especialment important quan Armand li ofereix a Albert un document amb el repartiment de béns, en un moment en què el matrimoni homosexual a Estats Units no estava permès, el repartiment de béns era el que més es podia acostar a les conseqüències d’un matrimoni legal. També es fa una defensa de la presència d'homosexuals a l'exèrcit i la simulació de les opinions d'una dona ultraconservadora són brutals.

Una jaula de grillos és una comèdia típica i tòpica amb personatges estereotipats, situacions poc creïbles, i final predictible, però no em canso de veure-la. Robin Williams i Nathan Lane són una parella còmica excel·lent, els diàlegs són hilarants, precisament per ser absolutament excessius i extravagants, en fi, com diu Albert – El público ha venido a ver a Starina y Starina no les defraudarà, a pesar de su estado-.

 

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR