Nostàlgia| 'Superman Red Son'

Slavoj Žižek deia el 2005 que a la societat actual la ficció està obsessionada amb les narratives apocalíptiques –penseu en totes les ficcions sobre apocalipsis zombis, en els malvats que amenacen constantment amb destruir el món, en les pel·lícules de desastres on un meteorit o un fenomen natural arrasen la Terra- i en canvi resulta incapaç de produir o consumir narratives que parlin de canvis a l’ordre social: és molt més fàcil per a la societat actual imaginar la fi de la humanitat que la fi del capitalisme. Bé, doncs el 2003, dos anys abans, Mark Millar li va portar la contrària.

A la sèrie de tres números Red Son, Millar transformava el tradicional Superman, que, com deia Christopher Reeve, lluitava per “la veritat, la justícia, i la manera de vida americana”, és a dir, pel capitalisme:

Canviant el lloc d’aterratge de la mítica càpsula de Krypton de l’Amèrica profunda –aquella utopia rural i agrària dels Kent- a una granja soviètica a Ucraïna, Millar transforma la icona americana en un superpoder rus que posa fi a la guerra freda només amb la seva existència, tot anunciat amb una estètica que s’extreu directament del cartellisme propagandístic de l’època.

1

El còmic resulta interessant més enllà de la subversió de la mitologia del personatge, entrant en discursos crítics tant sobre un capitalisme desbocat que es posa al servei del plutòcrata Lex Luthor, com d’una URSS que es plega sota l’autoritat de l’autòcrata definitiu, un Superman que hereta el poder de les mans del mateix Stalin i sotmet el planeta sencer a una autoritat que, tot i ser pretesament benevolent, asfixia la humanitat.

2

L’acció es completa amb cameos d’altres cares il·lustres de la casa DC, com Wonder Woman, Green Lantern o el mateix Batman, convertit en un agent anarquista que pretén arrabassar la sobirania de les mans de Superman per a retornar-les al poble.

3

Val a dir que el còmic peca dels problemes habituals d’en Mark Millar –humor de broc gros, personatges femenins més plans i transparents que el paper de fumar...- però aquest és sens dubte un dels millors còmics de l’autor, i resulta fàcil de trobar en edició recopilada, o sigui que no teniu excusa, camarades.

Totes les imatges (c) DC Comics.

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR