Nostàlgia| ‘Rurouni Kenshin’: masculinitats en una època convulsa

Rurouni Kenshin és un manga creat per Nobuhiro Watsuki i publicat entre 1995 i 1999. Del 1996 al 1998 se’n va fer un anime (una sèrie de dibuixos animats) de tres temporades, així com diverses OVA (produccions animades per al format vídeo) i, fins i tot, una o dues pel·lícules amb actors de carn i os.

Servidora us recomana que, per conèixer el fenomen Kenshin, us llegiu el manga al complet i us mireu la sèrie fins a la segona temporada, saltant-vos els capítols de farciment –la tercera temporada, així com els capítols de farciment, no tenen res a veure amb el manga i la qualitat argumental se’n ressent. Podeu fer un cop d’ull a la resta de productes, però quan ho feu penseu en l’avís d’aquesta humil redactora.

Un període de canvi

Rurouni Kenshin està protagonitzat per Kenshin Himura, un terrible espadatxí (el que més, fet que li va comportar el sobrenom del Carnisser Battousai) que, amb la seva destresa, va contribuir a finalitzar la guerra civil que va assotar el Japó durant la segona meitat del segle XIX i que va culminar amb el naixement de l’era Meiji (1868-1912). Aquesta època és coneguda com el colofó a un procés que va portar el país del feudalisme a un sistema econòmic i social similar al de les florescents societats occidentals de l’època i que va trencar l’aïllacionisme del país nipó en qüestions de relacions internacionals.

Com és de suposar, aquesta transició va ser convulsa i traumàtica. El còmic es dedica a explorar aquests traumes ja en temps de pau, deu anys després de la finalització de la guerra. El protagonista és en sí mateix una personificació d’aquesta transició: a l’era Meiji, Kenshin decideix fer la promesa de no matar mai més i vagar com un vagabund pel país protegint els seus habitants i intentant consolidar la pau que tantes vides, a un bàndol i a un altre, va costar. A mesura que vells enemics vagin reapareixent i tant Kenshin com la resta de protagonistes s’adonin que les ferides causades per la guerra encara romanen obertes, la promesa de no matar es farà més difícil de mantenir.

Un concepte heterodox de família

Com sol passar en tota història èpica, Kenshin no està sol. El manga i l’anime comencen quan Kenshin coneix Kaoru Kamiya, la responsable del dojo Kamiya, i decideix, per un seguit d’esdeveniments que inclou l’evident tensió romàntica entre els dos, quedar-se a viure al dojo durant un temps. Durant aquella temporada, a més, Kaoru adoptarà com a aprenent el noi de carrer Yahiko Myojin. Més endavant, al grup se’ls unirà Sanosuke Sagara, un pinxo que apallissa a sou, i Megumi Takani. Tots aquests personatges donaran suport a Kenshin tant en la seva vida quotidiana com durant les seves aventures, i seran claus per evitar que Kenshin trenqui la seva promesa de no matar, un fet que, d’incomplir-se, faria que la seva part més fosca, la d’assassí carnisser, el consumís completament. El grup comptarà amb el suport puntual de personatges com Misao Makimachi, la jove líder del grup d’espies Oniwaban, o Aoshi Shinomori, exlíder dels Oniwaban i interès romàntic de Misao, que a vegades serà aliat i a vegades antagonista.

170930_N2

Imatge promocional de la sèrie. D'esquerra a dreta: Yahiko, Sanosuke, Kenshin i Kaoru. Font: 'Nefarious Reviews'.

La història s’encarrega de mostrar aquest heterodox grup com a una família, mitjançant escenes on es retrata el dia a dia de la societat japonesa de l’època: no només lluiten plegats, sinó que viuen i se’n van d’excursió junts. És precisament gràcies a la barreja d’episodis de lluita –amb tots els clixés i cops d’efecte surrealistes del gènere– amb escenes més costumistes, totes elles emmarcades en una bona contextualització històrica, que la sèrie no només és entretinguda, sinó que transmet de forma convincent els matisos i contradiccions de la societat japonesa del XIX.

Precisament, en casos com el de Megumi i Sanosuke, el vincle amb la família que representa el dojo Kamiya està estretament lligat amb el que l’època ha fet de cada un d’ells. Megumi decideix unir-se al grup després que Kenshin la convenci de fer-se metgessa per pagar pel seu passat com a fabricant d’opi. Sanosuke odia el govern Meiji perquè va assassinar el seu mentor, acusat injustament de traïdor. Kenshin el convencerà de posar el seu puny, el seu valor i la seva sorprenent resistència física al servei del poble japonès, que no del govern.

L’Arc de Kyoto i Makoto Shishio

A l’anime, l’arc en què s’exploren més profundament les conseqüències de la postguerra és el que es coneix com a Arc de Kyoto, que a l’anime es correspon a bona part de la segona temporada i, al manga, va de l’acte 48 fins al 148. En aquest arc, Kenshin i els seus amics s’hauran d’enfrontar a Makoto Shishio. Per abatre’l, Kenshin s’haurà d’aliar amb Hajime Saito (basat en un personatge real del mateix nom), un dels seus acèrrims rivals durant la guerra civil, fet que també farà que aflori tota mena de contradiccions i records amargs del passat –així com els moments més còmics de la sèrie, amb la història d’amor/odi entre Saito i Sanosuke.

Shishio va ser el substitut de Kenshin entre les files imperialistes (les que manarien durant l’època Meiji) després que aquest decidís deixar de matar. Un cop acabada la guerra, el nou govern Meiji va decidir assassinar Shishio per evitar que revelés els secrets que van portar els imperialistes a la victòria. Shishio va ser disparat i cremat viu, però va sobreviure. Des de llavors, va estar planificant com venjar-se dels seus agressors i, al mateix temps, dominar el país. Ho farà de la mà d’un exèrcit encapçalat pels Juppon-Gatana, els deu lluitadors més dotats del país.

TheJuppongatana

Imatge promocional del manga dels Juppon-Gatana. Font: Wiki Samurai X.

L’antagonisme entre Kenshin i Shishio va més enllà de l’interès de veure qui és el més fort. Si l’evolució de Kenshin és un exemple del canvi que la societat japonesa va haver de fer per adaptar-se als nous temps, Shishio és l’exemple del contrari. Shishio defensa que només els més forts sobreviuen, una filosofia de vida que es considera incompatible amb els nous temps. De fet, la història mateixa s’encarrega de destacar que la diferència entre Shishio i Kenshin no rau en què un sigui dolent i l’altre bo, sinó en què els temps eren més favorables a les idees del segon.

** INICI DELS SPOILERS

Exemple d’això és la mort de Shishio. A causa de les seqüeles fruit de l’intent d’assassinat, Shishio no pot lluitar més de quinze minuts. Al final, Shishio no morirà a mans de Kenshin, sinó que ho farà quan el seu cos entri en combustió espontània un cop excedits els quinze minuts de lluita entre els dos. Qui mata Shishio és, doncs, el temps.

FI DELS SPOILERS **

Igual que amb Shishio, la història també ens diu que els Juppon-Gatana són producte del temps que viuen. De fet, una constant en la sèrie és la sensació, per part de l’espectador, que si els imperialistes haguessin perdut la guerra, personatges com Kenshin podrien ser els antagonistes de la història. Mitjançant l’exposició de les conseqüències per a la població dels clarobscurs del govern Meiji, Rurouni Kenshin aconsegueix transmetre el missatge que, en aquella època, el veritablement rellevant per a moltes persones era el benestar dels japonesos, més que no pas les bondats del govern en qüestió, que és tan estimat com odiat pels protagonistes i antagonistes de la sèrie. Un personatge que ho exemplifica és Hajime Saito, líder de l’anti-imperialista Shinshengumi durant la guerra civil i policia/espia durant l’era Meiji. La capacitat d’adaptació de Saito és deguda al seu codi de conducta, que el porta a voler acabar amb el mal, sigui quin sigui i vingui d’on vingui, més que no pas a jurar fidelitat a un règim o un altre.

Representació de gènere

Amb la seva exploració dels traumes de la guerra, així com de la certesa que Japó, malgrat la seva cultura mil·lenària, ha d’espavilar-se o acabarà devorada per unes potències colonials militarment més poderoses, Kenshin és un bon cas per estudiar els diferents tipus de masculinitat presents en l’època.

Sanosuke és el típic pinxo un pèl fantasma, tanoca, però valent i amb un gran cor. I és per la seva impulsivitat i cap calent que xoca amb Saito. Hajime Saito, anomenat el Llop de Mibu, representa una masculinitat basada en el sentit del deure, agressiva, brutal, freda i calculadora. També emocionalment continguda: li costa reconèixer que està casat. Els físics de Sanosuke i Saito contrasten amb els de Kenshin, petit i un pèl escarransit, però que amaga una increïble força. Això i el seu instint assassí contrasten amb una personalitat calmada, divertida, protectora i familiar. En general, Kenshin és un personatge d’aparença i trets psicològics que es podrien considerar força efeminats segons els cànons occidentals tradicionals de masculinitat i feminitat. Al llarg de la sèrie, a més, és habitual veure’l fent tasques de la llar al dojo Kamiya. Seijuro Hiko, el mentor de Kenshin, és l’exemple de mascle hegemònic: atractiu, fort, carismàtic i savi.

Malgrat el protagonisme dels personatges masculins, els femenins tenen aspectes destacables. Tot i que Kaoru en alguns moments és força pàmfila i cau en l’estereotip de damisel·la en perill en algunes trames, la sèrie la mostra lluitant, fins al punt que ajuda a vèncer alguns membres dels Juppon-Gatana i participa en el rescat de Megumi. Misao Makimachi és presentada com una espia i lluitadora a qui Kenshin no només respecta sinó que li té un efecte especial. Quan es proclama líder dels Oniwaban, ningú ho qüestiona en base al seu gènere. Tot i que Megumi en molts casos cau en el tòpic de la dona sexy que flirteja amb Kenshin per posar gelosa a Kaoru, la història deixa clar que és una metgessa capaç que sempre és a punt per tenir cura de tothom quan se la necessita. Tot i així, la sèrie no s’escapa d’estereotips com el del vell verd que empaita senyoretes o de tics masclistes com els “pactes entre cavallers” que porten a situacions tan absurdes com que es consideri que Yahiko, que és aprenent de Kaoru, és qui ha de cuidar-la mentre Kenshin lluiti contra Shishio.

El personatge femení més ambivalent és la de Yumi Komagata, la parella de Shishio. Està pensada per ser un afegit sexy que cuida el dolent de l’arc, i en molts casos compleix aquesta funció. Malgrat això, la història la retrata com una dona que ha patit molt a la vida, era una de les cortesanes de més èxit al país, i que va ser immensament feliç quan es va enamorar de Shishio. Personatges com Kenshin o Saito la tracten amb respecte, i la història ens mostra la relació entre ella i Shishio com una relació autèntica i d’enteniment mutu, en què ella està frustrada perquè no pot ajudar Shishio més enllà de tenint un rol de suport i de cura. Fins al punt que Shishio i Yumi són la parella que més mostres d’amor i afecte es donen en tota la sèrie.

Kiss

Fotograma del petó més explícit de la història, entre Shishio i Yumi. Font: May Bunny.

Un altre personatge interessant en qüestions de gènere és Honjo Kamatari, membre dels Juppon-Gatana. Kamatari adopta una aparença de dona i no dubta a proclamar que està enamorat/da de Shishio. Els altres no l’acaben de reconèixer com a dona, sinó com a transvestit o homosexual, i per això s’hi refereixen en masculí. La sèrie fa bromes a costa seva, com per exemple que Yahiko la troba més sexy que Misao i Kaoru, fet que porta a aquestes dues a la depressió quan saben que és un home. Al manga, ensenya el seu penis enorme per sorpresa dels presents, que no tenien clar el seu sexe a causa de la seva representació de gènere. Malgrat aquestes representacions problemàtiques, els personatges respecten el fet que estigui enamorat/da de Shishio, i no existeix cap debat sobre si es tracta d’un amor lícit o no.

Kamatari

Kamatari. Fotograma de la sèrie. Font: Reversed Shoes.

La sèrie, a més, tracta amb total normalitat i amb realisme el dilema del personatge, que pel seu sexe i identificació de gènere se sent en terra de ningú: mai serà tan bo lluitant com la mà dreta de Shishio, Sojiro Seta, ni tampoc una dona real com la parella de Shishio, Yumi Komagata.

Imatge principal: Saito i Kenshin lluitant. Promocional de ‘Kenshin Himura’.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR