Nostàlgia| 'Lady Falcó' (1985)

Lady Falcó (Ladyhawke, dir. Richard Donner) podria haver estat un dels clàssics de la fantasia dels vuitanta -amb el seu logo com de banda de power metal- com ho són La Princesa Promesa, Dins del Laberint o La Història Interminable (1984); encara que ha tingut les seves reposicions a la televisió pública algun dissabte d'estiu a la tarda, no va resultar en cites memorables, pòsters i gif sets per a l'eternitat. Tanmateix, si preguntes a algú que la recordi, segurament et parlarà de la música.

Canya al sintetizador, Andrew. Es veu que la banda sonora de Lady Falcó es recorda com una de les pitjors; no obstant això, estic disposada a defensar aquests temassos fins al proper eclipsi.

La història de Lady Falcó es desenvolupa en el que se suposa que és la “França medieval”; l'ambientació no és res més que una excusa per a la narrativa, perquè amb prou feines es fa referència a l'Església, a les croades i a la ciutat de Gavroche, guiño guiño, codazo codazo. Així, Lady Falcó s'inspira en els romanços medievals de Chrétien de Troyes o els lais de Maria de França, que al seu torn coneixien bé Les Metamorfosis d'Ovidi; Geoffrey Chaucer també va usar aus de presa per simbolitzar l'amor romàntic en els seus Contes de Canterbury.

vlcsnap-2017-05-18-18h35m27s334

Caw caw

Philippe Gaston (Matthew Broderick, Ferris Bueller’s Day Off), lladre d'estar per casa, aconsegueix escapar de la presó d'Aquila; fugint dels guàrdies del bisbe es topa amb el silenciós cavaller errant Étienne de Navarre (Rutger Hauer, Blade Runner), que sempre va acompanyat d'un falcó.

vlcsnap-2017-05-18-18h35m49s593

Tanmateix, la situació canvia de nit: Philippe es troba davant la presència d'un llop negre i una dona, anomenada Isabeau d’Anjou (Michelle Pfeiffer, que ja sabeu qui és). Entre una desventura i una altra, Philippe descobreix que Étienne era el capità de la guàrdia del bisbe, però va haver de fugir després d'enamorar-se de la protegida d'aquest. Com Frollo, el bisbe va declarar que si Isabeau no estava amb ell no estaria amb ningú més, i els va condemnar a no trobar-se mai; ella serà un falcó de dia, i ell un llop de nit.

vlcsnap-2017-05-18-18h35m43s866

Ai, angelet

Si l'analitzem des d'una perspectiva feminista, el resultat és un suspens amb dret a recuperació. Cert és que la dama-falcó, Isabeau, no es presenta com algú a qui rescatar, perquè tant ella com Étienne són víctimes del mateix encanteri. No obstant això, l'audiència el coneix a ell en primer lloc, com a humà, i a ella com a enigma que desxifrar. Isabeau sembla ser una de les poques dones en tota la comarca, i per descomptat, tots estan una mica enamorats d'ella.

Étienne explica que tots els cavallers tenen una missió a complir -l'aventura o quest -, però ella no té un arc narratiu al mateix nivell, ni es planteja com se sent davant el seu encanteri més enllà de com afecta la seva relació amb Étienne. El bisbe els maleeix als dos perquè no tolera la independència d'ella; no obstant això, és Étienne qui es fa càrrec del conflicte i qui es presenta com a principal afectat. Faltaven uns anys per Mad Max: Fury Road, però la fantasia dels vuitanta ja havia plantejat possibilitats més interessants per als personatges femenins, des de Dins del Laberint fins a Les Boires d'Avalon o En Companyia de Llops.

vlcsnap-2017-05-18-18h38m06s515

La falta de subversió -o d'un mínim qüestionament de la tradició en la qual participa- no elimina el fet que Lady Falcó és una història sòlida acompanyada d'una fotografia espectacular. Hi ha diverses raons que podrien explicar per què no ha arribat al mateix estatus en la cultura popular que altres pel·lícules; el vestuari i el decorat no estan a l'alçada, i l'edició és millorable. De les dues hores de llargmetratge, trenta minuts estan de més. No hi ha frases icòniques, i el diàleg és bastant fluix en general. Tot i això, Lady Falcó no es molesta a justificar la història ni s'escuda en la ironia, i això juga al seu favor.

Seria fàcil riure's dels efectes especials i el pentinat vuitanter dels actors, però la veritat és que hi ha sentiment de veritat. Amb tots els seus defectes, és difícil no sentir afecte per l'estranya família formada per un llop, un falcó i el seu becari. Potser Lady Falcó funciona perquè no intenta impressionar ni pujar constantment el llistó; hi ha bons i dolents, sí, però no hi ha batalles espectaculars ni la fi del món a la vista. Vista avui, resulta interessant i dóna un respir a les eternes escenes d'acció en CGI a les quals ens hem acostumat.

Cal preguntar-nos, doncs, si seria possible fer una pel·lícula semblant en la nostra era post-Shrek, o si seria impossible construir-la sense que passés pels filtres de la ironia o la nostàlgia. Voto per intentar-ho.

vlcsnap-2017-05-18-18h38m03s474


Imatge principal: Fox / Imatges: 'Ladyhawke' (20th Century Fox / Warner Bros).

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR