Nostàlgia | La Matèria Obscura

Aquest dijous 19 es va publicar el primer volum de la trilogia The Book of Dust, titulat La Belle Sauvage (disponible en castellà a partir del 16 de novembre com La bella salvaje: El libro de la oscuridad per Roca Juvenil).

Han passat nou anys des de l’última publicació de la saga La Matèria Obscura de Philip Pullman, formada per una trilogia principal -Llums del nord o, coses del màrqueting americà, La brúixola daurada (1995), La daga (1997) i El llargavistes d’ambre o, coses de les forces secretes de Pompeu Fabra, L’allargavista d’ambre (2000)- i dues novel·les curtes, que no s’han traduït al català ni al castellà, Lyra’s Oxford (2003) i Once Upon a Time in the North (2008).

wpid-photo-20150301201920

Llums del nord (novel·la gràfica). Adaptació de Stéphane Melchior i art de Clément Oubrerie. Font: Tygertale

La trilogia original va arribar als nostres prestatges amb el boom de fantasia juvenil que va seguir l’èxit de Harry Potter, però té alguns elements que la fan destacar: La matèria obscura tracta del desafiament a l’autoritat i al dogmatisme, sobretot en el seu vessant religiós, amb una iconoclàstia poc subtil que va despertar controvèrsia -i aferrissades defenses- en el seu moment. A les novel·les de Pullman hi ha aventures en dirigible i animals que parlen, però també curiositat, lleialtat i sacrifici banyades en ciència, literatura i filosofia, de la poesia de Milton que dóna nom a la sèrie al pensament monista de Spinoza.

La protagonista és Lyra Belacqua, una noia de dotze anys que viu en un college d’Oxford; però no a l’Oxford del nostre món, sinó el d’un altre món molt similar, on tothom té un daimoni, és a dir, una manifestació de la seva ànima en forma d’animal que l’acompanya. Com tota heroïna de fantasia, la Lyra té moltes qualitats: és valenta i lleial fins al final. Tanmateix, és mentidera, rebel, i fins i tot una mica violenta. Té facilitat per convertir-se en líder de gent de la seva edat i al llarg de la trilogia es guanya també el suport i la protecció d’adults de tot tipus, però sempre manté un punt àcrata i malcarat que la fa una heroïna molt poc convencional.

Amagada en un armari, la Lyra descobreix un complot per assassinar el seu tiet, l’explorador Lord Asriel, i li salva la vida. Tanmateix, no és a temps de rescatar el seu amic Roger dels temuts Devoradors; al llarg del primer llibre, descobrim que tot és part d’una mateixa conspiració de l’Església, que està investigant les misterioses partícules de la Pols per tal de trobar la font del pecat original -la rebel·lió i el coneixement- i tallar-lo d’arrel.

La Lyra va desentrellant el misteri mentre conviu amb diferents tutors i guardians: hi ha l’ambiciosa i astuta senyora Coulter; la mare d’en Roger, Ma Costa; el conseller dels gipsis, Farder Coram; l’ós acuirassat, Iorek Byrnison; l’explorador americà, Lee Scoresby; la reina de les bruixes, Serafina Pekkala; la científica, Mary Malone; la parella d’àngels, Baruch i Balthamos; i els diminuts gallivespians que cavalquen libèl·lules, Tialys i Salmakia. Fent ús d’arquetips clàssics de la fantasia, Pullman desplega un ventall impressionant de mentors de diferents espècies i ideologies i els dóna un detall i una profunditat psicològica memorable. De fet, els personatges que cuiden i protegeixen la Lyra són majoritàriament personatges marginals, com senyala Amelia Rutledge [1].

Nicole Kidman com a Marisa Coulter i Dakota Blue Richards com a Lyra a la pel·lícula La Brúixola Daurada (2007). Font: MUBI

Especialment interessants resulten les tres dones que acompanyen la protagonista en diferents punts del seu viatge. La senyora Coulter subverteix tots els estereotips de la maternitat devota i abnegada, i, tot i ser una de les antagonistes principals de la saga, la Lyra aprèn d’ella a desmuntar la misogínia que ha internalitzat al llarg de tota la seva infància en un college masculí. La senyora Coulter utilitza tots els recursos al seu abast per ascendir en institucions patriarcals, i fa servir el seu enginy per crear estructures pròpies on ella pot ser la líder indiscutible.

La Serafina Pekkala, per la seva banda, pertany a un dels corrents revisionistes de figures de l’alteritat: el de les bruixes “bones”, lligades a la natura, que ha caracteritzat la fantasia de les darreres dècades, com es pot veure a The Mists of Avalon. Tot i que aquest arquetip no és necessàriament misògin (com si ho era el de la bruixa amenaçant dels contes de fades), sí que participa en una visió essencialista i conservadora que lliga la feminitat amb la força de la creació i la retòrica de la maternitat. A la sèrie, les bruixes viuen durant segles en clans matriarcals, es relacionen amb la societat humana mitjançant ambaixadors, i només intervenen en conflictes per protegir els innocents. Tanmateix, l'accés a la societat de les bruixes depèn de poders sobrenaturals lligats a un cos necessàriament femení.

A mig camí entre l’ambigüitat de la senyora Coulter i la perfecció inaccessible de la Serafina Pekkala, trobem la científica Mary Malone, que al contrari de les anteriors prové del nostre món. Aquest personatge, que apareix al segon volum de la trilogia, exerceix com a mentora de la Lyra però sobretot d’en Will Parry, el coprotagonista de la saga. La Mary Malone articula el dubte davant la fe cega, la curiositat cap al món que ens envolta, i la dedicació al descobriment; de manera gairebé literal, és una revisió de la serp del Jardí de l’Edèn.

northern-lights-8

Llums del nord (novel·la gràfica). Font: Tygertale.

Al llarg dels seus viatges d’univers en univers, els personatges descobreixen el poder de la narrativa, del fet de partir d’una tradició i fer-la seva a través de l’acte de la narració; la Lyra es converteix en Lyra Llenguadeplata i decideix dedicar-se a estudiar l’aletiòmetre, un instrument que serveix per endevinar la veritat. Així doncs, l’últim cop que vam veure la Lyra estava estudiant en un college femení, explorant una estructura pròpia dins d’un sistema patriarcal. Potser el segon llibre de la nova trilogia, quan sigui que surti, ens en donarà més detalls; mentrestant, seguim a l'espera de l'adaptació televisiva, que encara està en fase de pre-producció.


Imatge principal: Il·lustració per 'Lyra's Oxford' de John Lawrence, a Illustration Cupboard.

[1] Rutledge, Amelia A. “Reconfiguring Nurture in Philip Pullman’s His Dark Materials”. Children’s Literature Association Quarterly, 33 (2), pp. 119–134, 2008.

Més bibliografia:

  • Greenwell, Amanda M. “'The Language of Pictures’: Visual Representation and Spectatorship in Philip Pullman’s His Dark Materials”. Studies in the Novel, 42, pp. 99–120, 2010.
  • Gruner, Elisabeth Rose. “Teach the Children: Education and Knowledge in Recent Children’s Fantasy”. Children’s Literature, 37, 216–235, 2009.
  • Herzig, Tamar. “Flies, Heretics, and the Gendering of Witchcraft”. Magic, Ritual, and Witchcraft, 5 (1), pp. 51–80, 2010.
  • Llompart Pons, Auba. “The Good Seed. Childhood and the Gothic in Children’s Fiction (1990s – Early 2000s)”. Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.
  • Purkiss, Diane. “Women’s Rewriting of Myth”. A C. Larrington (ed.). The Feminist Companion to Mythology. Londres: Pandora Press, 1992, pp. 441-458.
    • The Witch in History: Early Modern and Twentieth Century Representations. Londres: Routledge, 1996.
  • Stephens, John. “Retelling Stories Across Time and Cultures”. A M. O. Grenby i A. Immel (eds.). The Cambridge Companion to Children’s Literature. Cambridge Companions Online, 2010, pp. 91–107.
  • Vassilopoulou, Panayota i Jonardon Ganeri. “The Geography of Shadows: Souls and Cities in P. Pullman’s His Dark Materials”. Philosophy and Literature, 35 (2), pp. 269– 281, 2003.
Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR