Nostàlgia| 'La família Addams'

El passat 22 de novembre La família Addams complia 25 anys. Aquesta tètrica però no menys entranyable família té el seu origen en les historietes que el caricaturista Charles Addams feia per al The New Yorker. La primera va aparèixer a l'agost de 1938 i la seva publicació va continuar fins a la mort del seu creador el 1988. El dibuixant era conegut pel seu humor negre i macabre i en les seves vinyetes parodiava la vida quotidiana a través d'una família poc convencional i d'aparença sinistra, els Addams.

Les aventures d'aquesta família van ser portades per primera vegada a la pantalla als anys seixanta en format de sèrie de televisió. Als setanta també van tenir la seva adaptació de dibuixos animats, però no va ser fins el 1991 quan els Addams van arribar per primera vegada al cinema. Aquesta adaptació dirigida per Steven Sonnenfeld tenia com a protagonistes a Anjelica Huston en el paper de Morticia, Raúl Julia com Gómez i Christina Ricci interpretant el meu membre preferit de la família, Dimecres. No puc deixar sense esmentar la Cosa (la mà errant) o el cosí Això que encara que no tinguin papers importants a la pel·lícula són igual de recordats quan es parla dels Addams. És d'aquesta versió de la qual tracta aquest article.

Ens trobem a la mansió gòtica victoriana dels Addams on la seva mortífera pau es veu interrompuda per l'arribada d'un impostor que es fa passar per Fètid, el germà de Gómez, el patriarca de la família. Anys enrere Gómez i el seu germà van tenir una forta discussió i després d'aquesta Fètid va desaparèixer. Gómez porta anys trobant a faltar al seu germà i preguntant-se on estarà.

L'advocat dels Addams és coneixedor d'aquesta història, igual que de la fortuna que amaguen en algun lloc de la seva mansió. És per això que juntament amb la senyora Craven i el fill d’aquesta, Gordon, decideixen estafar la família. Gordon s'assembla molt a Fètid, i per això l'obliguen a fer-se passar pel germà desaparegut i esbrinar on amaguen els seus diners. Per tots és sabut que els Addams dominen les rareses com els que més però de vegades les evidències se'ls escapen, especialment si es tracta de Gómez. Si busqueu extravagància i sinistralitat crideu als Addams, si voleu enginy i perspicàcia millor buscar-vos una altra família.

Quan Gordon, el fals Fètid, arriba a la família tots cauen en el parany i cap s'adona que aquest no és el veritable oncle. Hi ha certes coses que com a membre de la família Addams hauria de saber, però la mentida que la senyora Craven (la ment pensant del pla,  Gordon tampoc és cap il·luminat) ha ideat li cobreix les esquenes, al·legant que la seva memòria s'ha vist afectada a causa d'un accident que va sofrir a les Bermudes. La primera a sospitar és Dimecres (no esperava menys d'ella). Tanmateix,  Gordon s'acaba adaptant tant a la família que les primeres sospites es dissipen. Finalment es descobreix el pastís, però l'amor que els Addams han demostrat a Gordon i l'afecte que aquest els ha agafat fa que aquest traeixi a la seva mare i tant ella com l'advocat no se surtin amb la seva. Per descomptat tot té un final feliç, incloent l'anunci de l'arribada d'un nou Addams (de tres cames) a la família i l'acceptació del fals Fètid com a oncle Fètid.

Si sóc sincera, la trama de la pel·lícula no em sembla gens de l'altre món i quan fa poc la vaig tornar a veure algunes parts se’m van fer una mica avorrides. Fins i tot hi ha alguna escena d'aquestes que fan vergonya  especialment una que ocorre durant un ball que preparen en honor a Fètid, on Gómez, en un vestit molt colorit per un Addams, comença a ballar la Mamushka, la famosa dansa dels Addams. Com el seu nom indica recorda a un ball rus però també inclou malabars amb espases… És una d'aquestes coses que veus i dius, per què? Suposo que és part de la ironia: pel·lícula basada en família tètrica que en realitat frega la comèdia més absurda.

161126_n3

La veritat, la cosa que més em crida l'atenció és que cada vegada que la veig vull ser una Addams. Em sorprèn i alhora em preocupa, és una d'aquestes coses que si confesso a la meva mare probablement faci que em miri amb cara d’angoixa preguntant-se “què vaig fer malament?”. Però no és que em vingui de gust sopar cucs vius i cervells humans o decapitar nines amb guillotines, simplement ser una Addams em sembla guay, com li passa al fals oncle Fètid, que acaba per agafar-li afecte a la família i no vol acceptar el fet que realment no és un d'ells. No és tant el que fan o no fan sinó la seva actitud, el poc que els importa el que els altres pensin dels seus absurds costums. M'agradaria, com a Dimecres, dir que tinc com a heroïna a una avantpassada meva que ballava nua a la plaça del poble, que va esclavitzar a un sacerdot i va ser cremada per bruixa i quedar-me igual de tranquil·la que es queda ella. Com he confessat prèviament, tinc certa feblesa per Dimecres, adoro aquesta cara d'impassibilitat que Cristina Ricci té durant tota la pel·lícula, la serietat amb la qual malgrat ser una nena ho diu i fa tot, perquè Dimecres no fa broma.

Aquesta primera adaptació cinematogràfica és probablement la més coneguda de totes les versions dels Addams. A més encara que molts ho desconeixen, la versió de 1991 té dues continuacions, La família Addams 2: La tradició contínua (1993) i La Família Addams 3: La Reunió (1998). Aquesta última no va tenir gran èxit, van canviar tot el repartiment i és difícil acceptar cares noves (especialment si es tracta de terceres parts), encara més si la teva primera Morticia va ser Anjelica Huston i la primera Dimecres Christina Ricci, probablement dos dels personatges més icònics de la peculiar família. Una cosa que no canvia és la banda sonora i en particular els famosos espetecs, és part de la identitat Addams i espero que no ho faci mai, ni en properes adaptacions. Que, per cert, ja aniria tocant una…

Les imatges de la pel·lícula en són fotogrames propietat de Paramount Pictures.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR