Nostàlgia | 'Golden Sun'

Si hagués de triar la meva consola favorita al llarg de la meva vida de jugador, la Game Boy Advance seria una clara candidata.

Quan els Reis me la van regalar el Nadal de 2002-2003, recordo que vaig estar més d'un mes enganxat al meravellós Yoshi’s Island. Tot i això, aviat vaig descobrir que la gran fortalesa de la consola eren la varietat de títols RPG (jocs de rol) que oferia. Tal és així que, per a molts amants de Nintendo, la Game Boy Advance va suposar la segona era daurada dels RPG (la primera correspondria a la Super Nintendo, que va regnar entre inicis i mitjans dels noranta). Joies com The Legend of Zelda: A Link to the Past, Pokémon Rubí/Safir, Shining Force o Final Fantasy Tactics acabarien formant un dels catàlegs més complets en matèria de jocs de rol de la història. Tot i això, avui dedicaré aquest racó per reivindicar un altre joc de rol que en el seu moment també va tenir un gran acolliment però que, desgraciadament, no ha aconseguit consolidar-se en forma de saga duradora: Golden Sun.

goldensuncover

Font: Golden Sun Wiki.

Golden Sun va ser llançat al Japó i a Estats Units el 2001, amb un posterior llançament a Europa a l'inici del 2002. A primera vista, Golden Sun es presenta com un joc de rol tradicional, posant-nos en la pell de quatre personatges jugables (Hans, Garet, Iván i Mía) amb l'objectiu d'evitar l'alliberament de l'alquímia –una potent substància màgica amb la qual l'univers seria destruït. El plantejament del joc és clarament hereu de RPGs clàssics com els primers Final Fantasy tant pel nombre predeterminat de personatges jugables com, al mateix temps, per les delimitacions de les habilitats que poden tenir: al món de Weyard –on la història transcorre–, cada habitant és mestre d'un dels quatre elements bàsics (terra, foc, vent i aigua), els quals defineixen les màgies (o psinergies), fortaleses i febleses de cada guerrer. A Golden Sun, el nostre desafiament consisteix a combinar les habilitats de cada membre de l'equip a la batalla i, com veurem ara, fora d'ella.

garetpyroclasm

Font: Emuparadise.

I és que el principal atractiu del joc –obviant el seu treballat acabat visual per als estàndards de la Game Boy Advance– prové de la seva interessant mescla d'elements tradicionals i innovacions que l'acosten molt tímidament a un Action RPG. Per exemple, les psinergies no solament serveixen com a habilitats de combat sinó que, al llarg de l'aventura, juguen rols clau a l'hora d'avançar a les ciutats o les masmorres, permetent-nos resoldre puzles o obrir nous camins per continuar. D'aquesta manera, l'habilitat de terra desplaçar ens permet moure blocs per obrir nous camins i, similarment, l'habilitat d'aigua congelació permet convertir tolls d'aigua en piles de gel que ens permetin saltar d'un costat a l'altre de la pantalla. Golden Sun, per tant, adopta elements de jocs de puzzles i plataformes per fer l'experiència de joc més diversa i desafiar el jugador a explotar les psinergies al màxim.

hansmoving

Font: lparchive.org.

Un altre aspecte interessant de Golden Sun i que el distancia d'altres RPG és la presència dels djinns, unes criatures elementals que trobem escampades al llarg del joc. Si trobem i aconseguim capturar aquestes criatures –en aquest lliurament n'hi ha 28 en total, set per cada element–, no solament podem desbloquejar poderoses invocacions amb les quals plantar cara als reptes de les últimes fases del joc, sinó que també podem assignar diferents djinns elementals a cada personatge per així modificar els seus oficis –i, per tant, les seves habilitats psinèrgiques i estadístiques. El joc, per tant, coqueteja amb elements que bé podrien recordar-nos a Pokémon; no obstant això, destaca abans de res per com se'ns permet jugar amb una àmplia varietat de classes (incloent-hi escuder, escriva o il·lusionista, entre molts altres) per personalitzar el nostre equip. Encara que, com he esmentat abans, el joc és en línies generals força tradicional i les habilitats i classes potencials de cada guerrer estan condicionades pel seu element, la presència dels djinns ens permet jugar amb una major gamma de possibilitats.

djinnvine

Font: gamesturdy.wordpress.com.

Si ens allunyem dels aspectes jugables i adoptem un prisma de gènere, Golden Sun destaca per la seva inclusió d'un personatge femení a l'equip, Mía. Tot i això, el rol principal recau en Hans –un esquema que de fet es repeteix en els posteriors lliuraments de la saga, si bé en aquestes la quantitat de personatges masculins i femenins jugables és més equilibrada. Encara que un podria trobar problemàtic el fet que, com a mestra d'aigua, Mía disposi en general de psinergies curatives –en contrast a rols més ofensius com els de Hans o Garet–, la veritat és que el seu rol és tan essencial com els dels altres components de l'equip i també és capaç de realitzar fortes invocacions i màgies ofensives, a més del fet que en els lliuraments posteriors aquest rol curatiu també recau en personatges masculins (sent una habilitat natural lligada a la psinergia aquàtica). Sense passar l'examen amb nota en no tenir una agenda particularment forta en temes de gènere, el joc sí resulta correcte en aquest aspecte en no evidenciar problemes greus.

goldensun2

Font: YouTube.

Encara que Golden Sun va aconseguir obtenir altes puntuacions en els mitjans a la seva sortida i a dia d'avui reté un estat de culte, la veritat és que la saga no va aconseguir consolidar-se i les seves possibilitats de produir algun títol en el futur proper són més que incertes. Malgrat que es va llançar una seqüela per a Game Boy Advance el 2003 –el meravellós Golden Sun: L'edat perduda– i, el 2010, va haver-hi una tercera part per a la DS (aquesta vegada amb el subtítol Alba Fosca), llavors ja semblava clar que la saga havia perdut el seu toc i va patir un descens notable tant en notes de ressenyes com en vendes. Amb el dubte de si la franquícia aconseguirà repuntar algun dia, sempre ens queda el consol de saber que ens va donar joies com la que ens ha ocupat avui, explotant amb gran habilitat la tradició del gènere RPG i experimentant amb característiques noves per desmarcar-se en el ric catàleg de la Game Boy Advance. El resultat és una de les joies més notables d'una consola que, en molts casos, va ambientar incomptables tardes d'adolescència i ens va permetre gaudir de moltes històries, donant-nos una finestra que a dia d'avui ens permet visitar altres mons. Sota altres pells. En altres vides.

Imatge destacada: hdwallsbox.com. Totes les imatges © Camelot Software.


T'agrada la nostra feina?

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR