Nostàlgia| 'Full House' ('Padres Forzosos')

Full House és una comèdia familiar de la cadena nord-americana ABC, en antena del 1985 al 1997, que va formar part de les infàncies de milers de nens i nenes d'arreu... però no de la meva. Jo, de petita, era més de Club Super3. Va ser durant el mes de setembre de l'any del Senyor 2016 que vaig viure una segona infància, patrocinada per Netflix, engolint les vuit temporades sense descans. Per tant, puc comentar Full House sense ni una mica de l'idealisme de color de rosa amb el qual recordem les sèries i pel·lícules que vam veure d'infants. Tanmateix, si en sou fans, no patiu. Podeu continuar llegint. La vostra infància està en bones mans: Full House és el millor que li ha passat a la història de la televisió i la defensaré amb dents i ungles.

Full House va ser emesa amb el nom de Padres Forzosos per Antena 3 a finals dels noranta, i en fan reposicions per Factoría de Ficción des del 2010 i fins a la fi dels temps. La sèrie, ambientada en una casa victoriana de San Francisco, segueix les trifulgues d'una familia -amb uns pentinats vintage dignes de ser esmentats- poc convencional. En el capítol pilot, Danny Tanner (Bob Saget), que comença com a periodista esportiu i acaba com a presentador de talk show, s'ha convertit recentment en vidu, amb tres filles al seu càrrec: Michelle, de sis mesos (Mary Kate i Ashley Olsen), Stephanie, de tres anys (Jodie Sweetin) i DJ, de dotze anys (Candace Cameron). Veient-se superat pel seu nou paper de pare solter i treballador, Danny demana ajuda al seu millor amic Joey (Dave Coulier) i al seu cunyat Jesse (John Stamos), que es traslladen a viure amb els Tanner amb l'objectiu de criar a les tres nenes. Sí, el fet que la mare sigui un personatge pla i idealitzat que mor abans de començar em va fer arrufar el nas, però ens trobem davant de tres homes que han de fer-se càrrec de tres nenes de diverses edats, i que des del primer minut es converteixen en devots de les petites, en una relació d'aprenentatge que funciona a dues bandes, i on tota mena de temes són debatuts i tractats amb cura i respecte -des de compartir amb les teves germanes fins a confiar en la teva filla. Ho claven tan bé que la psicòloga infantil Mónica Blasco utilitza clips de la sèrie com a exemples per a pares i mares. Full House no defuig res, ni gènere, ni masculinitat, ni sexisme, i en vuit temporades només en cinc ocasions m'han decebut en termes de crítica de gènere feminista. I això, en una sèrie dels noranta... és una fita.

Michelle, Stephanie i DJ Tanner, durant la primera temporada. Font: M Magazine.

Michelle, Stephanie i DJ Tanner, durant la primera temporada. Font: M Magazine.

Diàleg intergeneracional i masculinitat

Quan la premisa d'una sèrie és tres homes a càrrec de l'educació i el creixement personal de tres nenes, les coses poden anar o molt malament, o molt bé. El meu temor principal en començar la sèrie era que les trames de les nenes es limitarien a aventures infantils, que quedarien en un segon pla respecte les trames dels homes adults. Però no. Malgrat que nenes i adults mantenen algunes trames independents, aquesta no és la regla general, i, en moltes ocasions, les trames independents acaben d'una manera o altra desembocant en un diàleg familiar, on totes les parts implicades parlen -parlen molt, en aquesta casa. No hi ha secrets, la vida dels sis membres és un llibre obert per als altres- fins a arribar a un consens. I això de consens és molt important, a Full House. L'autoritat paterna és una carta que mai posen sobre la taula els tres homes. Al contrari, en moltes ocasions, són les nenes les qui eduquen als adults. Un clar exemple d'això és quan Danny, preocupat per la seva filla adolescent, espia DJ i la seva parella i els prohibeix que es tornin a veure. DJ, indignada, parla amb el seu pare -d'acord, entremig accidentalment destrossa la paret de la cuina amb un camió de ciment mentre desobereix Danny trobant-se amb la seva parella al seient del conductor del camió...-, que reconeix haver actuat de manera irracional i sobreprotectora i li demana disculpes.

Un dels temes principals en una anàlisi crítica actual de Full House és el tractament de la masculinitat. Primer, aquests tres homes no tenen temps per rebutjar els rols tradicionals femenins: ells tenen vides professionals, canvien bolquers, porten les nenes a l'escola, es dediquen a les seves aficions, cuinen, i sempre tenen temps per llegir un llibre abans d'anar a dormir a les seves filles. Cap ésser humà té temps material per fer tot això, em direu. Bé, són tres, i viuen junts sota la norma que cadascú ha de tenir temps per tenir la seva pròpia vida i poder-la compagniar amb els seus deures familiars. Tots sis membres s'ajuden constantment per poder mantenir aquest equilibri -seria interessant veure què hauria passat si Jesse hagués estat una dona, per exemple. Hauria recaigut el rol domèstic en ella? Però això és un altre tema.

A més a més, la sèrie encoratja els homes adults envers una actitud obertament emocional: a can Tanner els homes ploren, riuen, s'abracen, parlen entre ells -i amb elles-i, molt important, no dubten a rectificar quan s'adonen d'haver comès un error. Full House defuig una vegada rere l'altra els mandats de la masculinitat tòxica a la qual estem tan acostumades. Només en una ocasió el personatge del tiet Jesse creua la línia quan li diu a la seva parella, Rebecca Donaldson, que ha d'entendre que el seu ego masculí estigui ferit sent ella la que porta els diners a casa. Rebecca, que per regla general sempre li para els peus quan li puja el masclisme al cap, en aquest capítol li demana perdó. Encara no me'n sé avenir. Però, com he dit, aquest capítol és una excepció.

Canviar bolquers realment no té cap dificultat. Font: Full House Wikia.

Canviar bolquers realment no té cap dificultat. Font: Full House Wikia.

Malauradament, l'espai és limitat, i no puc parlar infinitament sobre la sèrie. Tan sols espero haver fet justícia a Full House, una sèrie que, com poques, s'ho mereix. I sí, tinc un article sobre Fuller House (Netflix, Madres Forzosas) el revival de Full House on DJ i Stephanie es converteixen en les mares solteres, coent-se al forn.

Imatge destacada: 'Full House'. Font: RDC News.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR