Nostàlgia| 'Encantada'

Encantada: La Història de Giselle (Disney, 2007) és una pel·lícula musical protagonitzada per Amy Adams, Patrick Dempsey i Susan Sarandon que busca qüestionar i  desempallegar-se dels trops de les pel·lícules de princeses, reinventant-ne una i convertint-la en una dona emancipada i independent del segle XXI. No cal dir que aquest objectiu pseudofeminista fluixeja. El millor: el personatge de Patrick Dempsey trencant la quarta paret musical i l'actuació, brillant, d'Amy Adams. El pitjor: els mandats de l'heteropatriarcat capitalista sent empesos dins les nostres febles i influenciables ments de dona.

ben

holden-caulfieldlings.tumblr

holden-caulfieldlings.tumblr

La història comença a Andalasia, en dibuixos animats,  on coneixem a la Giselle (Adams), qui, al més pur estil princesa Disney, té a tot el bosc enamorat amb la seva bellesa, bondat i talent musical: els valors de la feminitat que la nostra societat occidental ha explotat des del segle  XVIII, tal com explica Mary Poovey a The Proper Lady and the Woman Writer. La Giselle, evidentment, està bojament enamorada del príncep, a qui no coneix, però a qui es troba pel bosc quan aquest lluita contra un trol, perquè el destí té aquestes coses. Tots els somnis de la Giselle (bé, l'únic somni que té, ella no necessita gaire, només un monarca i el palau i el regne que van amb ell) es compleixen quan ell li proposa matrimoni. La Giselle viatja fins al palau, on la diabòlica reina (Sarandon) se'n vol desempallegar. Oh, no! Una dona amb poder aconseguit i mantingut per mèrit propi no veu amb bons ulls que una noia sense experiència ni ambició ocupi el seu lloc! Inacceptable. La Susan Sarandon, que té l'habilitat de canviar de forma, enganya la Giselle (que tampoc és difícil, pobra criatura) i l'envia al món sense finals feliços, és a dir, al nostre.

A la nostra realitat, Patrick Dempsey regala a la seva filla petita, obsessionada amb les princeses, un llibre sobre icones feministes. La intenció és bona, Patrick Dempsey, però la teva filla sap el que vol. I ella vol princeses. Al cap i a la fi, el model de feminitat que exploten les princeses és vàlid com qualsevol altre, el problema és que sigui l'únic. En Patrick Dempsey li fa aquest regal perquè la vol tenir contenta quan li digui que té intenció de casar-se amb l'Idina Menzel, la qual, per cert, NO TÉ CAP NÚMERO MUSICAL EN AQUESTA PEL·LÍCULA MUSICAL, SENT ELLA UNA ICONA DE BROADWAY. No t'ho perdonaré mai, Kevin Lima.

jacobkowalskis.tumblr

jacobkowalskis.tumblr

Per coses del destí, Dempsey i filla es troben la Giselle, perduda per Nova York, i se l'enduen a casa perquè pugui trucar a algú. La Giselle, que va vestida per a l'ocasió, es queda adormida al sofà, i Patrick Dempsey, malgrat ser la veu de la raó de la pel·lícula, no la desperta. L'endemà, la Giselle es lleva i com a bona dona que és, es dedica a netejar a fons el pis d'aquests dos desconeguts. És massa ambigu per la meva satisfacció si aquesta escena té l'objectiu de criticar aquest trop o simplement reproduir-lo.

Mentre el seu príncep, que ha viatjat fins a la nostra realitat, la busca, la Giselle i en Patrick Dempsey discuteixen sobre l'amor i el compromís. Ell li intenta fer entendre que no és normal casar-se amb algú que has conegut fa tres dies, i ella li pregunta si s'estima la Idina Menzel, però en Dempsey no és romàntic, ell és pragmàtic. La Giselle intenta que en Dempsey sigui un millor nòvio, amb un número musical molt convincent.

fairyinpink1

fairyinpink.tumblr

fairyinpink.tumblr

I bé, el príncep troba la Giselle i ella li demana que tinguin almenys una cita abans de casar-se, on descobreix que és més burro que l'anar a peu. Per consolar-la, la filla del Patrick Dempsey se l'endú de compres. Disney substitueix així la màgia de la fada padrina per una màgia no del tot diferent, la de la societat capitalista consumista. Una màgia que Disney coneix molt bé. Entre botigues de marca i manicures, nena i dona estableixen un vincle al qual moltes mares aspiren (diners, senyores, els diners us el donaran!).

L'escena següent és el desenllaç dramàtic del film. Les dues parelles es troben en un ball on l'única que no va vestida d'època és Giselle, perquè la seva transformació en dona moderna està completa. Allà, Dempsey i Giselle segellen el seu amor, però AI! La malvada Susan Sarandon l'enverina! I només un petó d'amor veritable la pot salvar! El príncep ho intenta, però no ho aconsegueix, i implora a en Patrick Dempsey que ho intenti, amb el permís de l'Idina Menzel, i ell ho fa, i ella es desperta, però AI! La Susan Sarandon es converteix en un drac i se l'endú volant, al més pur estil damisel·la en dificultats. I la Giselle, que com us he dit és una dona moderna, lluita contra el drac i salva al seu estimat Patrick Dempsey!

aa

despairingfever.tumblr

despairingfever.tumblr

La Giselle ha canviat, ha crescut, ja no té el cap ple de pardals. Decideix no tornar al món dels contes i quedar-se a viure amb l'home ric del món real i obrir la seva pròpia botiga. Ah, la màgia del capitalisme! La Giselle escapa d'un conte de fades clàssic però va a parar a un conte de fades modern. Ara té un marit al que s'estima, en principi, una bona feina i una filla. És una dona moderna completa. Tot està bé. Pel que fa a l'Idina Menzel (que és positiu que mai sigui antagonitzada), cansada de pragmatismes, se'n va al món dels contes i es casa amb el príncep, abandonant la seva carrera per, espero, governar un regne. I van ser feliços per sempre més.

ezekiels.tumblr

ezekiels.tumblr

Encantada és una pel·licula la premisa de la qual és molt més ambiciosa que el producte final. Sí, és cert que la Giselle canvia i evoluciona i pren les seves pròpies decisions, però no deixa de passar d'un model normatiu antiquat al mateix model normatiu modernitzat, i de glorificar i idealitzar una societat i un feminisme de segona onada passat per aigua. A més a més, peca d'una representació POC (sigles en anglès per a referir-se a les persones racialitzades) i queer pobra, si no inexistent. I parlant d'ambició, Disney està preparant una seqüel·la, que es dirà Desencantada, i se suposa que analitzarà la realitat després del sí vull de la Giselle i en Patrick Dempsey. Aviam.

Tumblr

Tumblr

Imatge destacada: imatge promocional. Font: slashfilm.com.

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR