Nostàlgia| 'Deu raons per odiar-te'

A finals dels noranta probablement la cara de Heath Ledger folrava les carpetes de molts adolescents. Perquè,  qui no es va enamorar d'ell després de veure Deu raons per odiar-te? (1999).

Dirigida per Gil Junger –la resta de la seva filmografia gira entorn de la mateixa classe de pel·lícules, Teen Spirit o 10 Things I hate about Life–,  tenia tots els números per convertir-se en un èxit i convertir els seus protagonistes en ídols adolescents. I és que té tots els ingredients necessaris perquè aquesta classe de pel·lícula triomfi. Preneu nota, es necessita: el guaperes popular i vanitós; la noia maca, popular i aparentment superficial; el noi dolent amb una faceta oculta tendra; un noi de bon cor, i una noia que passi de tots els personatges esmentats prèviament. A això li afegim triangles amorosos i ja ho tenim. Ah! També faran falta taquilles, perquè res seria el mateix si en tancar la porta de la teva taquilla no et trobes el guaperes recolzat amb posat sexy fent veure que no li importes. Malgrat ser una idea més que utilitzada i reciclada, és sinònim de triomf segur.

Estrelles adolescents i clixés

Aquesta pel·lícula compleix totes aquestes característiques. Està protagonitzada per Heath Ledger, Júlia Stiles i un joveníssim Joseph Gordon-Levitt. El seu argument és més que predictible, però admetem-ho, acaba enganxant. Kat Stradford (Julia Stiles) i Bianca Stradford (Larisa Oleynik) són dues germanes que no poden ser més diferents. Kat és feminista, introspectiva i intel·ligent, mentre que Bianca és la maca de gustos superficials. Ambdues tenen prohibit pel seu pare ultra protector sortir amb nois mentre estiguin a l'institut. Kat, en ser l'antisocial de la família, ho porta bé, Bianca tem que aquesta estricta norma la condemni a l'ostracisme. Un bon dia, després de la interminable insistència de Bianca, el seu pare decideix canviar les normes. La nova regla és que Bianca podrà sortir quan ho faci Kat. De poc li serveix aquest canvi a Bianca, perquè la seva germana gran mai surt.

Kat i Bianca

A l'institut corre la veu sobre la nova norma a casa dels Stradford, moment que aprofita Cameron (Joseph Gordon-Levitt) -que està enamorat de Bianca des del primer dia que va arribar a l'institut- per idear un pla al costat del seu amic Michael (David Krumholtz) per aconseguir una cita amb ella. Cameron i Michael convencen Joey, el guaperes, perquè pagui a Patrick (Heath Ledger) perquè surti amb Kat, ja que ningú vol sortir amb ella pel seu mal geni i agressivitat, i Patrick és l'únic que s'atreveix a fer-ho.

Cameron i Michael fan creure a Joey que ells no treuen res aconseguint que Bianca surti, l'única cosa que demanen és que aquest els saludi pels passadissos de l'institut. Patrick aconsegueix convèncer a Kat perquè surti amb ell. Per tant, Bianca surt també, però acaba descobrint la veritable personalitat de Joey, moment que Cameron aprofita per fer-se notar. Finalment, i com era d'esperar, Bianca i Cameron s'enamoren; Kat i Patrick, també, però en el ball de final de curs (punt àlgid de tota pel·lícula adolescent) Kat descobreix que Patrick sortia amb ella per diners. Després d'aquesta desil·lusió, ella escriu com a projecte per a la classe de literatura un poema sobre aquesta mala experiència titulat 10 raons per odiar-te, un poema que llegeix davant de tota la classe i de Patrick. Al final hi ha una declaració d'amor i tots sabem com acaba això…

Reacció a la pregunta: Vols sortir amb la Kat?

Reacció a la pregunta: Vols sortir amb la Kat?

Malgrat tots els esterotips de la pel·lícula, no és la pitjor americanada adolescent que podem trobar. Té els seus moments còmics i un divertit número musical,  com si d'una pel·lícula dels vuitanta es tractés, una cosa semblant a John Cusack subjectant un radio cassette sota la teva finestra. Aquesta vegada és Heath Ledger cantant Can’t take my eyes off of you acompanyat per la banda de l'institut. Qui hagi vist la pel·lícula segur que no ho ha oblidat.

Finalment, i potser el que més sorprengui d'aquesta poc original trama, és que Deu raons per odiar-te està inspirada en l'obra de Shakespeare  La feréstega domada. Els noms de les protagonistes de la pel·lícula guarden gran semblança amb les dues protagonistes de l'obra, Catalina i Blanca. Patrick comparteix cognom amb el protagonista masculí de l'obra, Verona. A més, La feréstega domada té lloc a Pàdua, nom de l'institut al que assisteixen els protagonistes. L'argument també guarda diverses similituds amb l'obra. I és que, quan es tracta de malentesos amorosos i comèdia, poc queda ja per inventar. Recórrer a Shakespeare és, pel que sembla, una aposta segura.

Imatges de Touchstone/Buena Vista.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR