Nostàlgia| 'Crash Bandicoot'

És un fet que el món dels videojocs ha evolucionat notablement al llarg de les últimes dècades. Amb el pas dels anys, sagues tan variades com Final Fantasy, FIFA o Grand Theft Auto s'han tornat més sofisticades i complexes, mentre que jocs de móns oberts com Fallout 4 o The Legend of Zelda: Breath of the Wild –en els quals aparentment no hi ha cap límit a l'exploració– han començat a expandir l'experiència de jugabilitat de milions de persones.

Aquesta creixent varietat d'enfocaments en el vuitè art és una clara mostra de l'avanç de la indústria del videojoc, que ha guanyat tant audiència com respectabilitat gràcies a l'ambició artística de companyies com Nintendo, Square Enix o Bethesda. No obstant això, hi ha vegades en les quals, instintivament, preferim submergir-nos en móns molt més simples, intuïtius i, sobretot, endimoniadament addictius; móns que freqüentem de petits i que, encara a dia d'avui, defineixen la nostra concepció de com ha de ser un bon videojoc. Avui ens endinsem breument en un d'aquests universos: el de la franquícia Crash Bandicoot.

Wikipedia1

Carátula del primer títol de la saga. Font: Wikipedia.

Creat per Naughty Dog com un plataformes que, almenys en els seus inicis, bevia clarament de la tradició clàssica establerta per Super Mario Bros. (Nintendo) i Sonic the Hedgehog (Sega), Crash Bandicoot es va convertir en un èxit instantani en la seva estrena per la PSX (la primera PlayStation) allà pel 1996. La seva premissa era tan simple com a efectiva: malgrat ser creat per l'ambiciós científic Neo Cortex, Crash Bandicoot és un marsupial rebutjat per entrar en les seves tropes en no complir les seves expectatives, després de la qual cosa es converteixen en enemics acèrrims. A partir d'aquí, Crash es veu amb el deure superar una sèrie de nivells amb l'objectiu d'enfrontar-se a Cortex i aturar els seus plans per conquistar el món. Ai, la simplicitat narrativa dels anys noranta.

HobbyConsolas

Font: 'Hobby Consolas'.

Així és, comptat i debatut, com transcorren gran part dels jocs de la saga, en els quals diferents tipus de nivells es combinen i desafien el jugador a mantenir la calma i controlar els salts. Nivells de curses, de fugir de roques al més pur estil Indiana Jones, de viatjar amb llanxa motora o de volar amb avió s'alternen amb activitats amb les quals el nostre sentit de l'estratègia s'aguditza, forjant un gran conjunt de desafiaments que pot mantenir-nos hores asseguts enfront de la pantalla.

Si bé, com he explicat, Crash Bandicoot beu clarament de predecessors com Nintendo o Sega, aquesta varietat de nivells aconsegueix que el joc destaqui dins del gènere de plataformes, dotant-lo d'una identitat que encara dia d'avui el fa únic. No estarem sols en aquestes aventures, això sí: a mesura que avança la saga, Crash compta amb l'ajuda de la seva germana Coco o altres personatges secundaris com la tigressa Pura o l'osset Polar, que doten al joc d'un caràcter coral i atorguen una major varietat als nivells.

YouTube Pura

Fuente: YouTube.

Malgrat que, a dia d'avui, la saga ha donat lloc a gairebé una vintena de jocs en diversos gèneres –incloent-hi curses i minijocs–, potser els més recordats siguin els de la trilogia inicial, llançada per a l'esmentada PSX: Crash Bandicoot (1996), Crash Bandicoot: Cortex Strikes Back (1997) i Crash Bandicoot: Warped (1998). Malgrat ser simple en plantejament, el primer joc en particular és sovint considerat un dels jocs de plataformes més difícils de la història; fins al punt que ha estat comparat amb altres jocs de notòria i coneguda dificultat com el Dark Souls (PlayStation 3, Xbox 360). La dificultat de la saga aniria descendint en els següents lliuraments; no obstant això el repte d'obtenir el 100% de cada joc seguiria (i segueix) sent un gran desafiament. Fins i tot en Warped –on, de fet, el percentatge top és d'un 102% i l'opció contrarellotge es planteja més desafiadora que mai.

YouTube Hog Ride

Font: YouTube.

Malgrat ser una autèntica meravella en termes de jugabilitat, la saga Crash Bandicoot –i, particularment, la trilogia inicial– presenta un aspecte que sí podria ser millorable: una ínfima inclusió de personatges femenins. Tot i que els jocs augmenten la seva varietat de personatges amb l'arribada de nous lliuraments, la majoria de personatges són masculins i, de ser femenins com en el cas de Coco, la seva jugabilitat és limitada. Més del 90% dels nivells són jugables exclusivament per Crash (caps inclosos), deixant Coco amb un marge limitat de nivells com, per exemple, els de la llanxa motora en Warped. El primer joc també va rebre grans crítiques en el seu moment per la inclusió de la nòvia de Crash, Tawna, la qual és raptada per Cortex i, a trets generals, es presenta com una dona completament objectivada i passiva a la mercè de la narrativa. Escarmentats per la controvèrsia, els creadors van esborrar Tawna de la narrativa dels següents lliuraments, deixant passar una oportunitat de poder canviar la seva història i donar un altre tipus d'impressió.

Bandipedia

Font: Bandipedia.

Afortunadament, el problema de la representació de gènere ha estat pal·liat de forma considerable a Crash Bandicoot: N-Sane Trilogy, un remake de la trilogia original llançat recentment per PlayStation 4. En N-Sane Trilogy, Coco té un rol molt més balancejat a nivell jugable, ja que se'ns permet escollir entre tots dos germans per a pràcticament tots els nivells –sent varis, de fet, exclusius per a ella. Encara que de forma més tímida, els creadors també es van encarregar de millorar la imatge de Tawna en el primer lliurament, atorgant-li una personalitat més rebel i una major disponibilitat a barallar-se amb els seus raptors. Els canvis realitzats en aquest remake il·lustren una major conscienciació pel que fa a la representació balancejada de gèneres en els videojocs; no obstant això, encara seguim trobant-nos amb una selecció de personatges força unilateral i que esperem que segueixi diversificant-se en un futur.

HobbyConsolas3

Imagen de Crash Bandicoot: N-Sane Trilogy. Fuente: Hobby Consolas.

Detalls de gènere apart, tornem a la mateixa tesi: la trilogia inicial és una joia nostàlgica capaç de fer-nos perdre la noció del temps com a pocs jocs actuals ho aconsegueixen. Ens acostem al final d'aquesta ronda de nostàlgia amb l'esperança que la saga Crash Bandicoot, lluny de ser una gemma del passat, continuï donant-nos moments memorables en el futur: el (re)llançament de la N-Sane Trilogy ha estat un clar moviment per calibrar l'impacte comercial que Crash encara reté i, en vista de les bones dades comercials obtingudes, tot sembla indicar que en un temps rebrem notícies sobre nous lliuraments de la saga. Mentre els següents jocs estiguin preparats amb tacte, narratives balancejades i nivells tan diversos i innovadors com els originals, res pot fallar.

Totes les imatges (c) Naughty Dog, Vicarious Visions.


T'agrada la nostra feina?

Jose Viera

Filòleg i investigador independent amb un màster en estudis anglesos avançats obtingut en la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball de finalització de màster va versar sobre representacions d'homes homosexuals majors en els mitjans. Actualment prepara la seva tesi doctoral en representacions neo-victorianes de l'autor Charles Dickens.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR