Nostàlgia| 'Clueless' ('Fora d'Ona')

És Fora d'Ona la pel·licula més icònica de la dècada dels noranta? [l'audiència murmura, esfereïda.] "Pretty Woman! Thelma i Louise! Ghost! Instint Bàsic!" criden. "Sister Act! Pulp Fiction! El Club de la Lluita! El dia de la Marmota! MATILDA!" s'hi afeigeixen altres veus. "Toy Story! La Família Addams! Eduardo Manostijeras! Matrix! Sol a Casa!" el rugit és ensordidor. Jo mastego xiclet. "Romeo + Juliet!", xiscla la Jana, llençant-me un plat, que es trenca impactant contra el meu poster de Jane Austen amb ulleres de sol. "Trainspotting! La Llista de Schindler! El Sisè Sentit! El Rey León! Braveheart!", continuen les veus, mentre miro a l'infinit fent gargots amb el meu bolígraf amb plomall rosa. "Entrevista amb el Vampir! El show de Truman! Hocus Pocus! Titanic!" segueix cridant l'audiència. Algú s'aixeca i marxa. D'altres esperen amb indignació que seguretat em tregui de la sala.

Sí, sí, els noranta estan plens de films dels que Tv3 ja no pot posar perquè sel's ha ratllat el disc. O... l'equivalent amb els VHS... Sigui com sigui, i sense cap mena de dubte, Fora d'Ona (1995, Amy Heckerling) és definitivament la pel·licula més icònica de la dècada dels noranta. I si no, digueu-me quina altra poducció audiovisual encapsula l'estètica norantera tan agressivament chic com aquesta? Observeu, jutgeu i retrobeu el camí de la veritat:

Fora d'Ona és la pel·licula de la Generació X, aquella que es troba entre els Baby Boomers del cinquanta i els Millenials dels noranta. La generació X (tingueu en compte que aquests termes són marcadament america-eurocentristes) sorgeix durant o després de les revoltes civils dels anys seixanta, i per tant en un període de canvis socials molt importans, i es caracteritza per ser demogràfiacament modesta; conseqüència de la revolució sexual de la Segona Onada del Feminisme: les dones comencen a decidir si volen o poden tenir criatures. A més a més, els X creixen amb menys supervisió parental (els pares i les mares treballen fora, alguns se separen) i més influència televisiva (per alguna raó també sel's diu Generació MTV) que les generacions anteriors.

La pel·licula, protagonitzada per l'heroïna que necessitem, Cher Horowitz (Alicia Silverstone) està basada en la novel·la de Jane Austen EmmaEmma, que per cert és una joia absoluta, gira entorn les aventures d'una jove adinerada i autosuficient de la societat rural  anglesa del segle XVIII que s'entreté organitzant en parelles els seus coneguts i conegudes amb molt bones intencions que sovint li acaben explotant a la cara. Doncs Fora d'Ona és el mateix, però a Beverly Hills. I amb Paul Rudd (que no envelleix?) en el paper de Mr Knightley (aquí, Josh Lucas).

Ah, Mr. Knightley, definitivament el millor heroi d'Austen. Però d'això ja en parlarem un altre dia. Com argumenta aquest brillant article d'Amanda Ann Klein, en Josh representa l'extrem més crític de la generació X: cínic i avorrit, contra l'impuls mil·lenial de Cher, qui a sacssejades de cabellera i gestos aparentment superficials ens demostra ser una dona activa, intel·ligent i socialment desperta (Cher és woke). "A la gent mitjanament culta li interessa saber què passa al món, però, per desgràcia, tu no formes part d'aquest grup" li deixa anar Josh, al qual ella respon, amb sarcasme: "Gràcies Josh, necessito que m'ensenyis tot el que saps". Cher, amb el seu consumisme obssessiu i feminitat d'alta costura post-feministes, amb els seus "as if!" (com si!) i els "like" (com) a mitja frase utilitzats com a puntuació que Melissa Lozada-Oliva reivindica com a emblemàtics del feminisme dels 2000s, és la santa patrona dels Millennials.

Nietzsche, Josh?!

Nietzsche, Josh?! Font: Fotograma de la pel·licula.

L'estètica de Cher la identifica com a la jove blanca, adinerada i privilegiada que és, una dona que es podria definir com "la perfecta" (I), aquella que és feminista i s'empodera però ho fa mitjançant una sèrie de mecanismes que no afecten l'estructura heteropatriarcal imperant. Cher entén, com molts Millennials, que la manera com es presenta davant el món -conjunts a la moda, complements que van des del bolso fins al cotxe passant per l'interès romàntic- és una declaració d'intencions per si sola. Aquesta sóc jo, i sóc aquí ocupant un lloc al món, vestida de rosa xiclet, refusant i contestant la normativitat instaurada, i sóc vàlida.

Cher, com Elle Woods (Una rossa molt legal) es planta en un món que no la pren seriosament (com Josh) titllant-la de superficial i es nega a sotmetre's a les seves normes (roba, llenguatge, comportament) a canvi de ser escoltada. L'heroïna constitueix una oda a la individualitat que coixeja de dues cames: el seu estatus privilegiat, que no es posa de relleu com a problemàtic, sinó que s'enalteix, i el fet que aquesta "individualitat" estètica subverteixi la norma però no en qüestioni els mecanismes institucionals de fons. Exemple d'això és el makeover de Tai Frasier (Brittany Murphy) a mans de Cher, doblement significatiu pel fet que Tai representa la classe obrera treballadora estatunidenca. Cher convenç Tai de vestir i actuar com ella si vol guanyar-se un lloc a l'escola, i l'empeny cap a un interès romàntic que Tai rebutja.

Cher, Tai i Stacey.

Cher, Tai i Stacey. Font: fotograma de la pel·lícula.

Fora d'Ona, amb la seva utopia post-racial (Stacey i la seva parella són els únics personatges afroamericans, i tots els conflictes de raça s'encabeixen en els seus diàlegs) i post-feminista, té temps, entre broma i broma, de posar de relleu temes com l'absentisme escolar, l'ús de drogues entre adolescents, o les relacions heterosexuals. Cher, amb el seu optimisme aparentment naïve, la seva alegria i autodeterminació és l'heroina ideal per a una pel·lícula desenfadada, lleugera i brillant. Icònica, sens dubte.

Imatge destacada: 'Clueless'. Imatge promocional.


 

I. McRobbie, Angela. "Notes on the Perfect". Australian Feminist Studies, 30:83, 3-20, 2015.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR