Nostàlgia| ‘Chocolat’ (2000)

Chocolat (Lasse Hallström, 2000) és una pel·lícula ideal per a les tardes del cap de setmana en què et fa un pal immens sortir de casa o fer quelcom productiu i no vols sentir-te culpable de ser una gandula. Passaràs una estona entretinguda i quan acabis tindràs una sensació de bon rotllo que et durarà un parell d’horetes. Com menjar xocolata, vaja.

La història comença quan Vianne Rocher (Juliette Binoche) i la seva filla (Victoire Thivisol) arriben a un poblet de França per instal·lar-hi una xocolateria. El poble fa gala d’uns principis força conservadors –l’acció transcorre l’any 1959– i no acollirà amb gaire bons ulls la Vianne, mare soltera, atea i nòmada (ella i la seva filla van, literalment, on les duu el vent del Nord) que a sobre regenta una botiga on ven un producte tan associat a dos pecats capitals com són la golafreria i la luxúria.

La pel·lícula utilitzarà la xocolata i el seu consum com una via per entendre els desitjos i els tabús de cada una de les persones que, poc a poc, s’aniran apropant a la botiga per comprar-hi. Allà, seran aconsellades per la Vianne, que té el màgic do d’endevinar quin tipus de xocolata és la preferida de cada client. L’únic client, però, a qui Vianne sembla no encertar-li el gust és en Roux (Johnny Depp, quan encara no s’havia convertit ni en una paròdia de sí mateix ni en un presumpte maltractador), membre del grup de gitanos que, de tant en tant, s’instal·len prop del poble.

170603_N3

Podríem dir, doncs, que a la pel·lícula hi ha tres grans eixos que transcorren en paral·lel. El primer és l’acceptació de la diferència, exemplificat en les tensions entre la Vianne i el poble, així com entre el poble i el grup de gitanos. El segon és l’apoderament femení, representat per la independència de la Vianne, que, a banda de fer gala d’un estil de vida poc ortodox per a la gent del poble, acull al seu obrador Josephine Muscat (Lena Olin), dona maltractada pel seu marit, Serge (Peter Stormare). La trama de maltractament està força ben portada, en no justificar en cap moment les accions d’en Serge, en presentar alguns dels problemes materials i socials que dificulten a una dona deixar el seu marit i, sobretot, en transmetre el missatge que la violència masclista és un afer d’importància pública.

170603_N2

El tercer eix rau en els conflictes naixents de la repressió del desig, i de com es perpetua mitjançant convencions al voltant de la virtut. A banda de la simbologia al voltant de la xocolateria, aquestes tensions s’evidencien en l’antagonisme entre l’anciana Armande Voizin (Judi Dench), rebel i oberta a tot tipus d’experiències, i la seva estricta i conservadora filla, Caroline Clairmont (Carrie-Anne Moss). En la majoria de casos, però, es tractarà d’una Guerra Freda en què l’educació del fill de Caroline, Luc, és la principal disputa.

170603_N4

Malgrat tot, el missatge subversiu de la pel·lícula no deixa de ser d’allò més convencional. Ni Vianne ni la seva filla tenen cap característica física (ni faccions, ni color de pell) que indiquin que la mare de la protagonista era una nativa americana. I, al final de la pel·lícula, tant Vianne com Roux abandonen el seu estil de vida, clarament representats com aliens a la cultura dominant, a favor d’un model sedentari i ancorat al model de família nuclear.

 

Totes les imatges, inclosa la destacada, són fotogrames de la pel·lícula i propietat de Miramax Films.


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR