Nostàlgia| BBC 'Orgull i Prejudici'

El 24 de setembre, a l’Anglaterra de 1995 va succeir un esdeveniment cultural tan estratosfèric, tan significatiu, que va deixar onze milions de persones enganxades a la pantalla del seu televisor durant un mes: s’acabava d’estrenar la minisèrie d’Orgull i Prejudici d’Andrew Davies.

Tot i diferir en diversos aspectes de la novel·la original, Davies produeix una adaptació molt acceptable i, en la meva opinió, molt britànica en el seu humor cínic i sec. La possibilitat de fer una minisèrie de sis episodis d’una hora fa possible desenvolupar personatges i ajustar-se tan com sigui possible als enginyosos diàlegs d’Austen.

És possible que l’adaptació de Davies fos la primera representació contemporània del clàssic d’Austen, enfocant-se en les interaccions dels personatges i amb una opinió molt clara sobre la relació entre Elizabeth i Darcy: "Es suposa que Darcy s’ha de casar amb una aristòcrata, però en el moment en què veu l’enginyosa Elizabeth Bennet amb les galtes rosades i panteixant després d'un passeig, té una erecció instantània". BOOM. I qui va ser l’escollit per representar l'hipersexual i calent Darcy? Un actor de trenta i escaig anys poc conegut aleshores, Colin Firth. Gràcies al reenfocament de la figura de l’aristòcrata, Colin es va convertir en un sex symbol instantani a Anglaterra. No va ajudar a la ja hormonada Anglaterra que al quart episodi Davies fes que Darcy es “refresqués” capbussant-se a un llac i sortint-ne tot mullat.

lake 01lake 02

Jennifer Ehle va ser l’actriu que interpretava Elizabeth. La seva interpretació també és més expressiva i emocional que l'Elizabeth reflexiva i introspectiva del llibre, això fa que sigui més fàcil empatitzar amb el personatge i deixa més clars els seus sentiments cap a Darcy. No cal dir-ho, Elizabeth és una de les primeres heroïnes feministes, no només perquè a l'Anglaterra del segle XIX una dona que no es conformés amb un matrimoni arranjat fos una gran mostra de rebel·lia, també per la seva denúncia sobre els drets econòmics i polítics de les dones i, potenciat a la sèrie, pel suport cap a les seves germanes.

elizabeth

Però tot i que es consideri Orgull i Prejudici com una obra referent al feminisme incipient del segle XIX, no es pot defensar, segons els estàndards d’avui en dia, que la sèrie de la BBC sigui exactament progressista. Darcy segueix sent la versió “guai” del noble aristocràtic, l’únic motiu que el fa lleugerament més acceptable és que tracta bé els seus criats i, tot i que se’ns explica que a Elizabeth li importen poc els seus diners, s’acaba casant amb un terratinent noble i ric.

D’altra banda, dues germanes petites d’Elizabeth fugen també de la normativitat i són representades de manera paròdica i antagònica. Mary, és la “filòsofa” de les germanes, li importen una merda els balls i les interaccions socials i l’únic que vol fer és llegir sermons i tocar el piano, però tant als llibres com a la sèrie és tractada com un corcó de germana. Lydia, la menor de les germanes, que al llibre té 15 anys, representa tot el contrari, li encanta flirtejar amb els soldats i tant li fot la moral social de l’Anglaterra de la Regència, aquest personatge, el que podríem considerar més alliberat sexualment, provoca la vergonya i el conflicte principal de llibre fugint amb un soldat.

D’altra banda, la representació de la mare de les germanes Bennet és típicament antagònica i, tot i que sigui fidel a la naturalesa del llibre, trobo que la representació en la posterior pel·lícula de Joe Wright és força més interessant.  Wright fa un intent d’empatitzar amb un personatge que té una única obsessió, casar les seves filles, fet d’altra banda comprensible per la realitat econòmica i social a la que s’havien d’enfrontar les dones d’aquella època si romanien solteres.

bbc-1995-pride-and-prejudice

L’episodi final va aconseguir el 40% del share televisiu d’Anglaterra, fet remarcable tenint en compte que tothom sabia ja com s’acabaria la història d'Elizabeth i que no és una final de futbol, i segueix sent l’adaptació més exitosa d’una novel·la d’Austen. Ara, si em disculpeu, vaig a veure per centèsima vegada l’escena en la que Darcy surt tot mullat del llac.

Les imatges pertanyen a la BBC.

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR