'Nimona': el còmic independent i el rol de les xarxes socials

Noelle Stevenson (Columbia, South Carolina, 1992) és una jove artista de còmic que viu a Los Angeles.

La dibuixant, més coneguda a la xarxa com a “Gingerhaze”, va ser la impulsora -més o menys accidentalment- de la Hawkeye Initiative, una crítica en clau còmica a l’estereotípic cos femení del món dels còmics. Abans d’això, però, Stevenson s’havia guanyat una fanbase com a artista de fanart pels seus dibuixos sobre El Senyor dels Anells, “The Broship of the Ring” a la seva pàgina de Tumblr. Stevenson és  l’autora de l’èxit internacional Nimona (Harper Collins, 2015), així com coautora de LumberJanes (Boom! Studios, 2014). D’ençà de l’èxit de Nimona, que li va valdre diverses nominacions als premis Eisner Awards de 2015 i ser la nominada més jove de la història del National Book Award, Stevenson ha estat fitxada per Marvel Comics: és part dels equips d’escriptors/es dels còmics Thor Annual (2015) i Runaways (2015), així com de la sèrie de dibuixos animats Wander Over Yonder (Disney, 2013).

Nimona va començar com a webcomic a la pàgina de Tumblr de l’artista l’any 2012. Stevenson ha lloat en diverses ocasions la llibertat de moviments que aquest format ofereix. En un webcomic tota la responsabilitat de creació, edició i publicació radica en un mateix artista, que està en contacte directe i immediat amb el seu públic. Per tant, la relació entre autor i lector es converteix en un intercanvi íntim i honest, sense intermediaris, al qual tothom està convidat: el filtre no està en mans d’una corporació sinó del talent individual de cadascú i de la mesura en la qual aquest talent sigui reconegut. Tanmateix, el format també permet als dibuixants una àmplia llibertat de tocar qualsevol tema des de qualsevol perspectiva, donant veu i vida a cossos i idees que en un altre context no podrien veure la llum, i és per això que còmics com Nimona poden permetre’s subvertir tot tipus de normativitat, per exemple, en termes de gènere.

Nimona narra la història d’una jove shapeshifter -un ésser que té la capacitat de metamorfosi- en un món d’estètica medieval on la tecnologia de la ciència-ficció s’uneix amb la màgia del gènere fantàstic. Des del punt de vista de gènere, Nimona és un personatge femení molt jove, asexuat, amb un cos que subverteix l’ideal de totes maneres possibles -per una banda, és una nena baixeta i rabassuda, amb la meitat de la cabellera rapada; per l’altra, és un tauró o un drac. A més a més, el seu caràcter irascible a la vegada que entusiasta, destructiu, afable i terrorífic, deconstrueix els clixés associats a les heroïnes de còmic i traspassa els tòpics de gènere femenins als dos homes de la història, sobre els quals radica el pes de la trama romàntica.

Noelle Stevenson signant còmics. Font: Women Write About Comics.

L’èxit de Nimona ens convida a reflexionar sobre el rol de les xarxes socials com a plataforma en la distribució de projectes independents, i en aquest cas, en com Tumblr s’ha establert com a el lloc on dones artistes s’han forjat l’inici d’una carrera. Tot i que és cert que en última instància moltes artistes acaben col·laborant o sent fitxades per grans empreses com Marvel o DC, el que és remarcable és que precisament veus com les seves puguin arribar a aquestes institucions i, amb temps i perseverança, influir-les des de dins.

En diverses entrevistes, Stevenson ha defensat Tumblr com el lloc on va “trobar la comunitat de còmics que havia estat buscant [...] Hi havia un munt de fans nouvingudes com jo, i fans molt entusiastes que havien estat llegint còmics durant anys i estaven encantades de compartir la seva passió i ajudar a les noves a trobar una porta d’entrada a aquest món.” [i]. Stevenson considera Tumblr una plataforma que, malgrat totes les seves mancances i febleses, ha ofert un espai on moltes dones han pogut crear comunitats on fans s’uneixen, interactuen i comparteixen, perquè els espais tradicionals els han estat barrats per raó de gènere: “Ningú vol entrar en un lloc on et sents com si la gent et digués que no hi pertanys. Així que potser no vas a una botiga de còmics o a un fòrum on la majoria d’aficionats als còmics són homes. Per molta gent això era una barrera. Tumblr era un lloc on, per primera vegada, hi havia una comunitat femenina predominant.” [ii].

L’alta competitivitat dels camins editorials tradicionals, així com la misogínia imperant en, especialment en aquest cas, el món dels còmics, han donat peu a una necessitat per ser creatives a les joves artistes que es volen fer camí en aquest camp. Pàgines com Kickstarter, una plataforma que permet a persones individuals aportar una quantitat econòmica a escollir per a qualsevol projecte, l’anomenat crowdfunding;  o Patreon, una pàgina web on els admiradors d’artistes independents voluntàriament ofereixen un finançament periòdic a aquests professionals, són exemples de vies de comunicació entre artistes i lectors, així com un testimoni de les alternatives que una generació d’artistes gràfics ha sabut crear per tal de fer-se camí en un difícil món professional, sense renunciar a la seva veu i als seus projectes. A part de Tumblr, altres xarxes socials com Twitter o Instagram han permès a moltes joves artistes i a moltes aficionades guanyar visibilitat i fer-se un lloc en la comunitat, i això, en termes de gènere, significa que la conversa sobre el sexisme en el món dels còmics està oberta, i malgrat que exemples sobre aquesta lacra continuen sent el pa de cada dia, ja no són rebuts amb silenci i resignació.

Ara per ara, Stevenson està treballant en un nou còmic: 4 Wizards, que serà publicat per Harper Collins. A més a més, malgrat que ella se’n mantingui al marge, dues pel·lícules sobre Lumberjanes i Nimona estan en preproducció. Nimona es pot trobar en espanyol en versió Kindle publicada per l’editorial mexicana Océano Travesía.

Imatge destacada: Portada de "Nimona". Font: NPR.


 

[i] Entrevista a National Book Foundation.

[ii] Entrevista a Vanity Fair.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR