Ni hi són, ni se les espera: les dones a l'E3

Del 14 al 16 de juny, el centre del món dels videojocs -dels videojocs comercials dirigits a un públic massiu, com a mínim- ha estat Los Angeles. Allà s’hi ha celebrat l’Electronic Entertainment Exposition, més conegut -i més breu- com a E3. La fira, seguida en directe i mitjançant internet per milions de jugadors de videojocs de tot el món, és l’aparador anual del món dels videojocs. Les companyies de més pes al mercat dels videojocs, tant de consola com d’ordinador, presenten els seus productes per a l’any vinent -o més enllà fins i tot- i fan la boca aigua als pobres consumidors.

I és un camp de naps.

La fira és, eminentment, un assumpte masculí. Fins fa ben poc -fins fa dos anys, de fet- la majoria d’expositors de la fira comptaven amb models lleugeres de roba per atreure als visitants cap als seus tenderols. La majoria de companyies presenten els seus jocs i consoles mitjançant conferències de premsa multitudinàries que, en ocasions, han arribat a incloure actuacions del Cirque du Soleil, i a les que en tots els casos, menys un, el portaveu de la companyia -que no necessàriament té perquè ser-ne president o ni tan sols formar-ne part- és un home. A l'única conferència gran on la portaveu és una dona, la d’Ubisoft, Aisha Tyler ha rebut des d’atacs pel fet de ser afroamericana fins a amenaces de mort, passant, òbviament, per homenots que posen en dubte que sigui una jugadora de videojocs de debò.

Tot i així, de mica en mica la fira intenta ser més inclusiva. Un bon exemple d’això és la prohibició fa dos anys de tenir senyoretes en bikini als tenderols, o que el número de videojocs amb protagonistes femenines estigui creixent. Tot i així, és un assumpte d’aquells de fer un pas endavant per fer-ne dos enrere, reflectint un panorama del món del videojoc que té una crisi d’identitat per la diversificació del seu públic, que ja no són els adolescents testosterònics dels anys noranta.

Representació femenina

Val a dir que la representació femenina als videojocs està progressant des d’uns anys ençà, i una mostra d’això és la presència de multitud de figures femenines als videojocs presentats al E3 que no són sexualitzades –no com les que vam veure aquí-. A videojocs com Titanfall 2, Steep o Watchdogs 2 hem pogut observar la presència de personatges femenins que, en un canvi clarament a millor, no són presentats com a objectes sexuals. Les dones són presentades com a un més, soldats, esportistes, hàckers... sense que la seva condició de dona sigui el que les defineix. Tot i així, en ben pocs casos trobem videojocs on la protagonista sigui una dona.

Aquesta manca de protagonistes femenines és un fet evident en examinar uns quants tràilers dels videojocs presentats enguany -i qualsevol altre any- a l’E3, i de fet a Feminist Frequency s’ha elaborat un article que analitza aquesta tendència.

gràfic-català

Segons l’estudi del web nord-americà, només dos dels 59 videojocs presentats a les grans conferències de l'E3 –Sony, Microsoft, Nintendo, Bethesda i Ubisoft- tenen protagonistes exclusivament femenins: ReCore  i Horizon Zero: Dawn. 24 tenen protagonistes sempre masculins (grans novetats com God of War, Days Gone o Death Stranding) i a 29 es pot triar si el protagonista és una dona o un home.

Abans que res, s’ha de celebrar que a gairebé la meitat de jocs es pot triar el sexe del protagonista. També és destacable que a jocs comercialment importants on es pot triar -tals com Dishonored 2 o Mass Effect: Andromeda-  l'opció femenina ha estat triada per la companyia com a canònica a la història dels videojocs en qüestió.

Tot i així, la diferència de quantitat entre jocs amb protagonistes femenins i masculins resulta problemàtica per diversos motius. El primer, perquè reforça una sèrie de patrons culturals molt imbricats en la cultura occidental segons els quals només els homes poden ser herois. En segon lloc, es segueix considerant l'opció masculina com a opció “per defecte”, fet que obliga moltes jugadores a jugar amb un personatge d'un sexe diferent, posició en què no es solen trobar els jugadors masculins, tal com ja vam parlar a Zena.

E3: el regne del mascle

Tampoc passa cap any sense que a l’E3 algun estudi creï polèmica per les seves decisions vers la representació femenina. Si fa un parell d’anys Ubisoft va fer més riure que pena dient que havia retallat els personatges femenins d’Assassin’s Creed Unity, aquest any ha estat el torn d’una companyia tan tradicional, familiar i nuclear a la indústria del videojoc com Nintendo.

Eiji Aonuma, productor del nou The Legend of Zelda: Breath of the Wild, va concedir una entrevista a Gamespot on se li va preguntar per la possibilitat d’una protagonista femenina a aquesta darrera entrega de la saga de Link, Zelda i Ganon. La resposta d’Aonuma va ser si més no desconcertant, cosa que acostuma a passar quan parlem de desenvolupadors japonesos. Japò és diferent.

El productor es va quedar més que ample sentenciant que tot i que “els rumors que apuntaven a què vam parlar d’això a les reunions de producció són certs, vam pensar que si volíem tenir un personatge femení com a protagonista, havia de ser Zelda. I si Zelda és el personatge principal que lluita, què ha de fer en Link? O sigui que ho vam descartar”.

La frase parla per si sola, però a aquestes alçades una visió així de rígida dels rols de gènere és decebedora, tot i que Nintendo mai ha destacat per ser massa progressista, tal com es va veure amb la polèmica per no incloure matrimonis del mateix sexe a Tomodachi Life amb la justificació que “Nintendo és una companyia familiar” -cosa que va provocar una disculpa més tard en adonar-se’n del despropòsit-.

No ha estat l'única però sí la més sonada en un E3 on es promocionava pornografia virtual -totalment heteronormativa- al costat dels tenderols de videojocs, o on hem pogut veure coses com homes que literalment tenen un cordó umbilical amb un fetus, suplantant la maternitat a Death Stranding:

O com Kratos, un personatge que bé, bàsicament mata coses i poc més -bé, si, carda com un animal- li explica al seu fill que per ser un home el que has de fer és matar animals:

Però on també hem vist que el videojoc no només han de ser homenots matant altres homenots amb preciositats com Bound:

Dit i comptat, com sempre, hi ha molta feina a fer, i vosaltres com a públic del sector sou els que teniu la darrera paraula.


T'agrada la nostra feina?

Marc Bellmunt

Marc Bellmunt

Doctorand en periodisme, realitza una investigació sobre la relació entre els consumidors de videojocs i les seves pràctiques comunicatives. Col·labora a La Garriga Digital.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR