'Mockingbird': feminisme sense embuts

El març del 2016 va sortir el primer número de Mockingbird (Marvel), amb guió de Chelsea Cain i art de Kate Niemczyk, la primera sèrie de còmics que protagonitza l'heroïna. Malauradament, -i per desgràcia, no sorprenentment-, Marvel ha cancel·lat la sèrie després del volum 2, "My Feminist Agenda", que es publicarà l'abril d'aquest any. És interessant remarcar que Marvel va anunciar aquesta cancel·lació el mateix dia en què es va publicar el volum 1, "I Can Explain"Malgrat això, o potser precisament per això, avui us parlaré del còmic que em va tenir amb els ulls brillants i les gràcies a la boca mentre el llegia.

source-cbr3

Detall de la portada de "Mockingbird: I Can Explain. Cool Gals Don't Look at Explosions". Font: Marvel.

Els origens de Mockingbird es remunten als anys setanta, quan fa la seva primera aparició a Astonishing Tales #6. A partir d'aquí el personatge evoluciona notablement: es revela que a més de ser doctora en Biologia, Barbara (Bobbi) Morse també és agent de SHIELD (19). No és fins al 1976 que Morse comença a actuar com a superheroina, sota el pseudònim The Huntress, i, al 1980 adopta el nom amb el qual es consolidaria en l'univers Marvel: Mockinbird (Pájaro Burlón en castellà). Al 1983, a la sèrie de quatre números Hawkeye, l'heroina apareix amb el que seria el seu primer marit, Clint Barton, i descobrim com Morse va entrar a treballar per SHIELD mitjançant la seva col·laboració en un projecte de Biologia aplicada. El 1993, un il·luminat decideix escriure el sacrifici de Morse per salvar la vida a Barton, el qual podria haver acabat amb el personatge, però no és el cas. Des del 2009, el personatge és recurrent a New Avengers. Mockingbird apareix com a personatge secundari en molts d'altres volums i sèries, però no és fins al 2015 que Chelsea Cain i Joëlle Jones publiquen el seu primer número independent: Mockingbird: S.H.I.E.L.D. 50th Anniversary #1. Després d'aquest one-shot, i possiblement encoratjats per l'èxit de la sèrie de televisió Agents of S.H.I.E.L.D, on Mockingbird és interpretada per Adrianne Palicki, Marvel va anunciar la seva primera sèrie, que, com hem dit, desgraciadament queda en dos volums.

Però quins dos volums.

Chelsea Cain ha vist la seva oportunitat i l'ha agafat amb les dues mans, bolcant una dosi de feminisme sense edulcorants, ni disculpes, ni excuses, que expliquen la seva ràpida cancel·lació. Aquesta feina, tanmateix, li ha sortit cara a l'autora estatunidenca, que va veure's forçada a abandonar Twitter després de ser el centre d'una campanya d'amenaces i odi masclista en resposta a, diuen, la portada de l'últim número, on Morse apareix amb una samarreta on s'hi pot llegir "Ask me about my feminist agenda" (Pregunta'm per la meva agenda feminista).

mockingbirdissue8

Font: ReadComics.net

En fi. Bé, la resposta de Twitter no es va fer esperar, i es va iniciar una contra-campanya de suport a Cain i a les escriptores i artistes gràfiques de còmic, sota el hashtag #IStandWithChelseaCain (Dono suport a Chelsea Cain). Però, com de costum, Marvel no va obrir la boca, i el conflicte s'ha anat dil·luint fins a deixar-nos amb els següents resultats: una portada per a la història, Chelsea Cain assetjada i exiliada de les xarxes socials, Mockingbird cancel·lat, Marvel embutxacant-se els beneficis econòmics dels dos volums i un drama que ens demostra la feina que queda per fer en termes de feminisme. Com si en necessitéssim un recordatori.

"Mockingbird: I Can Explain"

Com descriure "I Can Explain". Primer de tot: corgis. Sí, hi ha corgis. També hi surten Hawkeye i Lance Hunter, tot i que la seva roba -ni la de superheroi ni la de carrer- no hi surt. Ara seriosament, "I Can Explain" és un homenatge a les nenes, petites i grans, i un homenatge a Bobbi Morse, un de molt merescut. La Bobbi Morse enginyosa, espavilada i brillant, però també la Bobbi Morse que ha de fer-se càrrer dels seus poders, que ningú acaba d'entendre, i la Bobbi Morse que, abans de superheroïna, és doctora en Biologia. Cain ha aconseguit concentrar l'essència de la identitat de Morse en un volum ple de referències, moments hilarants ("T'has menjat la meva quinoa, Stark? Per què et faré mal!" o "T'has engreixat", "És matèria gris, he llegit un llibre") i escenes de la transcendència de:

"Quan era una nena, vaig fer tot el que vaig poder per tenir superpoders. Cuidar aranyes, exposició a radiació, vaig practicar arqueologia, vaig inventar un casc làser! 57 rajos-x i encara no era radioactiva. Finalment vaig entendre que estava sent poc realista. Mai podria ser com els meus herois. Tots tenien alguna cosa que jo no tenia. Un cromosoma Y. La veritat és que tenia altres coses en ment. Com moltes noies de la meva edat, estava obsessionada amb... les mates i la ciència. Encara sóc científica, però ara és més aviat un hobby. Perquè resulta que no necessites un cromosoma Y per ser un supeheroi. Només necessites pebrots. No més sexisme, no més racisme. Les heroines són tan celebrades com els seus homòlegs masculins. Hem guanyat la guerra, noies! ... Ha! És broma, encara és una merda."

Perquè, entre batalla i batalla, vestits de cuir ajustats que li queden molt bé (ho diu Black Widow, no jo) i corgis, Mockingbird té temps de dir coses com aquestes. O com: "Com podem tenir un diàleg rellevant amb nenes adolescents quan vivim en una cultura que encara no pot parlar sobre tampons?". I és per això que aquest còmic, aquest treball de desafiament de la Chelsea Cain, és un regal, i un plaer. I malgrat que Marvel ha guanyat la batalla aquest cop, seguirem lluitant. Perquè aquest és el llegat que ens deixa Mockingbird. Gràcies.

Font: Affinity Magazine. "Mockingbird, fora"

Font: Affinity Magazine. "Mockingbird, fora"

Imatge destacada: Portada del número 8 de Mockingbird. Font: Marvel.


T'agrada la nostra feina?

Francesca Blanch Serrat

Francesca Blanch Serrat

Doctoranda en Literatura Anglesa del segle XVIII amb perspectiva de gènere a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR