Masclistes i feministes de palla: ficció per perpetuar el sistema

"Les noies tan sols volen sumar" és un capítol de la dissetena temporada de Els Simpson emès el 2006. En mig d'un acte públic, el director Skinner declara que les dones són inferiors als homes, sobretot en matemàtiques.

Això desencadena un seguit de manifestacions de feministes ("boges", com les qualifica el subinspector Chalmers) que acabaran en la segregació per sexe dels alumnes de l'escola primària d'Springfield. Tot i que la part de l'escola ocupada per noies és molt més neta, polida i "civilitzada", el fet que l'ensenyament en matemàtiques tingui un nivell baixíssim porta a Lisa Simpson a transvestir-se per accedir a la part de l'escola reservada als nois i poder estudiar aquesta disciplina.

El capítol acaba amb l'escola primària d'Springfield tornant a ser un centre educatiu mixt. Les feministes/boges han quedat desacreditades perquè el sistema segregacionista ha fallat i Lisa Simpson ha demostrat, en contra del que pensa el director Skinner, que les noies també poden ser bones en matemàtiques. Bé, ha demostrat que ella ho és, perquè la resta d'alumnes, igual que les professores, estaven molt contentes amb les classes de matemàtiques que eren una conya marinera.

Aquest capítol és tota una joia televisiva. Conté, en només vint minuts, dues de les representacions de personatges masculins i femenins en ficció que més contribueixen a mantenir la desigualtat entre homes i dones: els masclistes i les feministes de palla.

Feministes de palla: la inspiració del mot 'feminazi'

La feminista de palla és la caricaturització de les dones que lluiten per fer una societat més igualitària. L'impacte de la feminista de palla en l'imaginari col·lectiu és força gran, perquè la presència de dones explícitament feministes en la ficció cinematogràfica i televisiva és escassa i la figura de la feminista de palla sol ser la més abundant.

En els casos més lleus, les feministes de palla són presentades com a dones que odien els homes o que han portat a l'extrem la correcció política. En els més exagerats, l'objectiu d'aquests personatges és subjugar els homes o eliminar-los. Com a resultat, les feministes de palla són desacreditades o bé són objecte de mofa.

L'obsolescència de les seves opinions, així com la perillositat d'alguns dels seus postulats, es reforça amb la idea que la societat on transcorre l'acció ja és igualitària. En aquest context, el suposat feminisme del personatge és presentat com un equivalent al masclisme, en atribuir-li actituds intolerants, irracionals, agressives o dominants.

Les feministes de palla solen ser representades com a lesbianes, femmes fatals, dones sense atractiu físic, cridaneres o histèriques, amargades-divorciades (mal follades), o dones que dominen els marits. El fet que personatges amb caràcter, una sexualitat no normativa o que no encaixin dins l'estereotip de bellesa imperant siguin tractats sota un prisma negatiu reforça el missatge que aquestes característiques no són adequades per a una dona.

Tal com explica la blocaire Anita Sarkeesian en aquest vídeo -on podreu trobar més exemples de feministes de palla en la ficció-, la presència d'una feminista de palla provoca que altres personatges femenins presents a la trama es distanciïn dels valors feministes. Uns valors que, curiosament, han servit perquè cada cop hi hagi personatges femenins més complexos i interessants en la ficció. La influència en l'imaginari col·lectiu de les feministes de palla explica que referents com les esportistes de natació sincronitzada Gemma Mengual i Ona Carbonell puguin fer declaracions com aquestes durant una entrevista a El Mundo i quedar-se tan amples com llargues:

OC i GM

Masclistes de palla: progressar perquè tot segueixi igual

El masclista de palla és aquell personatge que el públic pot identificar clarament com a masclista. La trama s'encarregarà de refutar les seves afirmacions. En general sol ser un home, i l'odi cap a les persones del sexe contrari pot venir motivat pel fet que és incapaç de tenir-hi una relació amorosa o sexual. En el capítol de Els Simpson, la funció del masclista de palla recau en el director Skinner. Masclistes de palla cèlebres són Mauricio Colmenero, de la sèrie Aída, o Inmortan Joe a Mad Max.

La perillositat de la figura del masclista de palla rau en què pot emmascarar actituds masclistes realitzades per altres personatges. De fet, aquest és el seu ús més habitual.

A les sèries Sí, ministreSí, primer ministre, Sir Humphrey, el secretari del ministre Jim Hacker, acostuma a ser presentat com un misogin, fins al punt que el seu antagonista en la segona sèrie és Dorothy Wainwright, la principal assessora del primer ministre. En el capítol "Igualtat d'oportunitats", el sexisme de Humphrey torna a ser el més evident de tots, malgrat que la resta de personatges també actuen sobre patrons sexistes. Així, el ministre Jim Hacker abandona al final del capítol els seus plans per promoure la igualtat d'oportunitats perquè no entén les dones. La seva esposa, Annie, es mostra contrària a l'ascens de Sarah Harrison dins el cos funcionarial per por que Jim se senti atret per ella, una conclusió a la que arriba després de ser manipulada per Sir Humphrey. La mateixa dona promocionada, Sarah, rebutja finalment el càrrec per anar a una empresa privada, i assegura que ella no vol ser ascendida per ser una quota. Una decisió fruit de la creença, tan estesa, que les quotes serveixen per promocionar dones incompetents. En el context del capítol, la decisió és força sorprenent: Sir Humpfrey manifesta en diverses ocasions que el sistema d'ascens del funcionariat està preparat per assegurar que els homes ocupin els llocs més elevats.

En el capítol "The Abominable Bride" de la sèrie Sherlock, Watson és el personatge que reprodueix les actituds més fàcilment identificables com a sexistes. Watson escriu històries sobre els casos que investiga amb Holmes, però tal com li fan notar diversos personatges al llarg del capítol, en aquestes novel·les infravalora les aportacions de les dones. Davant d'aquesta reiteració del comportament sexista de Watson, la contradicció que suposa que Holmes faci un discurs a favor de la igualtat de gènere mentre el grup de dones al qual es refereix calla i l'escolta, cedint-li tot el protagonisme a ell, passa absolutament desapercebuda. Com també el fet que ATENCIÓ, SPOILER el moviment sufragista es representi mitjançant un grup d'assassines d'homes.

Fi de l'SPOILER

Conclusió: tot a punt per a la guerra de sexes

L'antagonisme que es realitza a la ficció entre els masclistes i les feministes de palla contribueix a crear el missatge que la lluita per la igualtat és, en realitat, una guerra de sexes. Així doncs, la solució és buscar un punt d'entesa al mig. La idea s'alimenta amb escenes en la línia de "els homes són de Mart i les dones de Venus", en les quals es posa de manifest que existeixen diferències innates entre homes i dones que dificulten l'entesa entre els dos sexes. En realitat, aquesta visió no fa res més que justificar les desigualtats -clarament perjudicials per a les dones- que es produeixen en un món de ficció suposadament igualitari.

Imatge: promocional de Maurcio Colmenero, el personatge masclista de la sèrie de televisió 'Aída'

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR