Llarga vida a la Bravo: Tres segles de revistes

Fa gairebé un any parlàvem de com la revista americana Teen Vogue havia esmicolat els estereotips sobre la premsa per noies sota la direcció d’Elaine Welteroth, analitzant moda, bellesa i relacions de tot tipus en relació amb la política, la identitat i els moviments feministes; de com plataformes creades i mantingudes per noies com Rookie arrasaven; i de com els clàssics zines -tant tradicionals com digitals- estaven a l’alça, mentre que la premsa estatal per noies havia caigut en picat: la Bravo i la Súper Pop eren les úniques supervivents.

Posem-nos al dia, doncs. La Bravo va tancar aquest febrer després de més de dues dècades de pòsters i tests; la Súper Pop agonitza en format digital, amb notícies esporàdiques breus i cap tipus de comunitat lectora visible. Tot i que el regnat woke de Teen Vogue continua amb notícies sobre política ambiental, cultura popular i trucs d’estil pel Nadal, el conglomerat de Condé Nast ha cancel·lat la versió en paper.

Més enllà de la premsa per adolescents i fans dels collages feministes i la purpurina de totes les edats, les dones als mitjans de comunicació han estat motiu de debat (anomenem-ho meta-periodisme). Iniciatives com #OnSónLesDones segueixen en marxa, per exemple, i fa un parell de setmanes se celebrava el 150 aniversari de Carmen de Burgos, àlies Colombine, àlies Perico de los Palotes. Però què vol dir “premsa de dones”? I “premsa femenina”? Qui l’ha publicat i qui l’ha escrit al llarg dels segles? Fem un petit viatge en el temps.

Diferents acadèmiques fan servir el terme “premsa femenina” per referir-se a aquella que tracta temes domèstics com poden ser la moda, la bellesa i la llar [1]. Tot i que la manera com ens vestim, ens presentem i ens relacionem té un component polític importantíssim, i s’ha tingut en compte des dels feminismes, aquestes revistes solen donar consell a les dones tractant-les de “tu” d’una manera que es pot llegir com a còmplice o com a condescendent; sent pessimistes, són manuals de comportament normatiu i catàlegs de tot allò a què hauríem d’aspirar en un règim capitalista. La “premsa del cor”, tot i no ser exactament el mateix, comparteix el contingut i el to [2]. Per altra banda, la “premsa de dones” sol cobrir temes més variats, i té més tendència a dirigir-se a les lectores com “nosaltres” [3]; per tant, les publicacions feministes es podrien incloure en aquesta categoria.

Primera plana de The Female Spectator, 1744 / Font: ThoughtCo

The Female Spectator (1744-1746)

Les revistes d’interès general es van començar a desenvolupar a finals del segle XVII, arrelant al món anglosaxó a principis del XVIII. Primer van arribar els almanacs i els periodicals, que volien ser accessibles a les dones, el mínim comú denominador pel que fa a nivell educatiu: de fet, aquestes publicacions sovint eren l’únic material didàctic al qual tenien accés les dones alfabetitzades. Publicacions com el Tatler, l’Spectator o l’Athenian Mercury combinaven l’educació científica i moral amb l’entreteniment i així van ajudar a construir la feminitat il·lustrada; la dona educada però restringida a l’àmbit privat, elegant però no frívola. Alguns van plantejar les habilitats domèstiques com a resultat d’un aprenentatge enlloc de quelcom innat, apuntant al gènere com a construcció social [4].

Aquests periodicals van començar a publicar suplements especials per dones que tractaven el matrimoni i la conducta ideal femenina; de l’Athenian Mercury va sorgir The Ladies Mercury i del Gentleman’s Journal, el Ladies Journal. Tot i que la majoria d’aquestes publicacions les escrivien i publicaven homes -de vegades amb pseudònims femenins, d’altres com a patriarques benèvols i progres-, la novel·lista Eliza Haywood va crear i dirigir The Female Spectator, que va durar dos anys.

Cortes_de_cadiz

"La promulgación de la Constitución de 1812", de Salvador Viniegra, 1912 / Font: Wikicommons

La Pensadora Gaditana (1763-1764) i la “premsa de dones”

De mitjans del segle XVIII a mitjans del XIX, Cadis va ser el punt neuràlgic de la premsa progressista espanyola; un dels casos més interessants és el de La Pensadora Gaditana, signat per “Beatriz Cienfuegos”, un setmanari de “cert caràcter feminista” [5].

A aquesta revista van seguir publicacions que anaven dels suplements dirigits a dones (El correo de las damas, 1804-1807) i les revistes culturals, que incloïen escriptura creativa, consells d’estil i biografies de dones cèlebres (La moda, 1842-1927) a publicacions polítiques radicals fundades, escrites o dirigides per dones, com ara El Robespierre español (1811) o La buena nueva (1866) i revistes d’interessos feministes com La ilustración de la mujer (1872-1873) o La muger (1882), aquesta última publicada a Barcelona.

Carmen de Burgos / Font: InfoLibre

Carmen de Burgos (1867-1932)

La presència de dones a la premsa no era tan excepcional com potser us esteu imaginant, però solien estar relegades a les seccions literàries. Al segle XIX, el periodisme espanyol era un àmbit desprofessionalitzat; sovint es publicava amb pseudònims o directament sense signar, i hi ha poca informació respecte a les redaccions de cada publicació [6].

La primera periodista professional de l’estat espanyol va ser Carmen de Burgos, que va començar la seva carrera cobrint-li les espatlles al seu marit a Almería Cómica. En separar-se es va mudar a Madrid, on va començar a treballar per ella mateixa; l’any 1903 es va convertir en la primera dona redactora com a responsable de la columna “Lecturas para la mujer” al Diario Universal. Se la coneix pels dos pseudònims -“Colombine” i “Perico de los Palotes”- que va fer servir a El Heraldo de Madrid, on va treballar entre 1905 i 1927: amb el primer signava els seus reportatges com a corresponsal a la guerra de Melilla, i amb el segon les seves “Impresiones literarias”. Com si això fos poca feina, l’any 1908 va fundar la Revista Crítica, que cobria un ampli ventall de temes, fins que va tancar l’any següent; a més, va escriure i traduir novel·les i biografies [7].

Portada_Feminal_número_1

Primera portada de Feminal, 1907 / Font: Wikicommons

Feminal (1907-1917)

La primera revista “femenina” catalanista va ser Or y Grana, publicada entre 1906 i 1907; de caràcter conservador, els homes que la dirigien tenien opinions interessants, com ara que les dones no haurien de parlar gaire fins que estiguessin educades, però que tampoc se’ls hi havia de notar, no fos cas [8].

Quan Carme Karr va fundar Feminal, suplement mensual d’Ilustració catalana, es va emportar algunes de les redactores d’Or y Grana. Explícitament feminista, Feminal es va centrar en la cultura i l’educació, fent reportatges sobre nous mètodes d’ensenyament, escoles d’arreu del món, esport i arts contemporànies; va prendre un caire cosmopolita, i tenia corresponsals a diferents països. Tanmateix, va ignorar els successos polítics i els conflictes de l’època, i llegir-la suposa fer un exercici d’història alternativa i d’imaginació.

73583051

Portada d'¡Hola!, 1965 / Font: Todocolección

D’Hola en endavant (1944-)

Permeteu-me que salti les publicacions femenines i feministes que van multiplicar-se durant la Segona República i la Guerra Civil (La Revista Blanca, Mujeres libres, Mujeres, Companya i Emancipación, però també Mujeres de acción católica, Muchachas o Y), que donen per desenes d’articles, i arribem a les publicacions de la segona meitat del segle XX que encara sobreviuen.

Lecturas es va passar a la premsa del cor a finals de la dècada dels 40, però va ser ¡Hola! la que es va erigir com a líder de les publicacions femenines, on els famosos ensenyaven les cases, els batejos i les bodes. Als anys 60 es va estrenar Telva, patrocinada per l’Opus Dei, i als anys 70 van arribar Dunia, Pronto i la seva germana petita, Súper Pop, i també una nova onada de revistes feministes, com Vindicación feminista, Mujeres libres o Amazonas. Als anys 80 es va internacionalitzar el panorama amb l’arribada d’Elle, Marie Claire, Vogue, Cosmopolitan i Ragazza [9].

El panorama DIY dels anys 90 i el trasllat a internet han multiplicat el nombre de publicacions i han accelerat el procés de creació, recepció, creixement, col·lapse i tancament; hi ha noves eines, però alguns elements -el llenguatge del “tu” i el “nosaltres”, les periodistes com a excepció- continuen. A veure què ens trobem l’any vinent.


[1] Rota, Ivana. “Celsia Regis, La voz de la mujer (1917-1931) y la formación de la mujer tipógrafa y periodista”, a Carmen Servén i Ivana Rota (eds.), Escritoras españolas en los medios de prensa 1868-1936. Editorial Renacimiento, 2013, p. 209.

[2] Gallego, Juana. Mujeres de papel: de Hola! a Vogue: la prensa femenina en la actualidad. Icaria Editorial, 1990, p. 102.

[3] Rota 2013, p. 209; Bados Ciria, Concepción. “Escritoras, educación y género en la prensa anarquista española (1898-1936)”, a Carmen Servén i Ivana Rota (eds.), Escritoras españolas en los medios de prensa 1868-1936. Editorial Renacimiento, 2013, p. 24.

[4] Shevelow, Katherine. Women and Print Culture: Constructing Femininity in the Early Periodical. Routledge, 1989.

[5] Sotomayor Sáez, María Victoria. “Carolina de Soto y Corro: Mujer y prensa especializada”, a Carmen Servén i Ivana Rota (eds.), Escritoras españolas en los medios de prensa 1868-1936. Editorial Renacimiento, 2013, p. 318.

[6] Rota 2013.

[7] Ena Bordonada, Ángela. “Revista Crítica, una revista literaria fundada por Carmen de Burgos Colombine”, a Carmen Servén i Ivana Rota (eds.), Escritoras españolas en los medios de prensa 1868-1936. Editorial Renacimiento, 2013.

[8] Simón Palmer, María del Carmen. “Escritoras en la prensa catalanista”, a Carmen Servén i Ivana Rota (eds.), Escritoras españolas en los medios de prensa 1868-1936. Editorial Renacimiento, 2013, p. 296.

[9] Gallego, Juana. Mujeres de papel: de Hola! a Vogue: la prensa femenina en la actualidad. Icaria Editorial, 1990.

Imatge principal: RTVE


T'agrada la nostra feina?

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR